La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha donat tràmit a la nova denominació de 21 carrers, places i jardins de la ciutat. Entre els canvis aprovats es troba la incorporació de noms femenins en nou espais de la ciutat, tots referits a dones representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. D’aquests nou noms, dos correspondran a carrers, que canviaran de nom, i cinc a places de nova creació, sovint espais pacificats entre carrers que fins al moment no tenien nom ni eren percebudes com a places.

Amb aquesta nova tongada de noms, s’avança en la feminització del nomenclàtor de la ciutat, que ara mateix sols suposa un 8% del total de noms de carrer de Barcelona. Aquest òrgan també ha aprovat dos canvis perquè s’afegeixi el gènere femení en noms que fins ara només es referien al gènere masculí. Aquests són la placeta de les Àvies i els Avis (Nou Barris), fins ara placeta dels Avis; i el parc de les Treballadores i els Treballadors de la Maquinista, abans Parc de la Maquinista (Sant Andreu). A més, tal com ja es va donar a conèixer fa uns dies, s’ha aprovat canviar el nom del Passeig Marítim de la Barceloneta per Passeig Marítim de la Barceloneta Oriol Bohigas, en homenatge a l’arquitecte urbanista barceloní mort l’any passat als 95 anys.

Canvis aprovats:

Plaça de Valerie Powles (Sants-Montjuïc): Birmingham, West Midlands, Anglaterra, 1950 – Barcelona 2011. Fou una mestra, historiadora vocacional i activista veïnal anglesa instal·lada a Barcelona, al barri del Poble-sec.  Cofundadora, al 1998, del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) i al 2007 de l’Associació per a la Històrica i Documentació de la Guerra Civil i del Poble-sec. Espai ubicat a la intersecció del C. Nou de la Rambla i el passeig de Montjuïc. 

Jardí de Francesc Masclans i Girvès (Sants-Montjuïc): Barcelona 1905-2000. Botànic i pedagog, autor de Guia per a conèixer els arbres (1958) i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963), I Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954). El 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Jardí ubicat entre la Riera Blanca, carrer Quetzal i la rambla de Badal. 

Plaça de Josep Maria Vidal i Aunós (Sants-Montjuïc): Hòs 1921 – Barcelona 2003. Mossèn antifranquista, fou nomenat rector de la parròquia de Sant Medir, on al novembre de 1964 es funda Comissions Obreres de Catalunya. Durant la difícil època de la dictadura va participar des d’una clara postura catalanista en la lluita antifranquista donant aixopluc a membres de Comissions Obreres. Espai ubicat entre els carrers Constitució, Viladecans, Bartomeu Pi i Amadeu Oller.

Placeta de Juli Busquets i Bragulat (les Corts): Barcelona 1932-2001. Doctor en Ciències Polítiques i professor de la UB, fundador de la Unión Militar Democrática l’any 1974. Denominació de l’espai ubicat entre els carrers Alfambra, Trias i Giró i l’avinguda de l’Exèrcit. 

Plaça de Rosa Galobardes i Alsina (Horta-Guinardó): (Sant Llorenç de Morunys 1934 – Olesa de Montserrat 2011). Va ser una dona compromesa i activista social, molt vinculada al Guinardó on va desenvolupar una gran tasca a favor de la formació de les dones. Nova denominació de l’espai ubicat entre els carrers Teodor Llorente, Garrotxa, Doctor Valls i el passatge de Llívia.

Plaça de Ramona Fossas i Puig (Horta-Guinardó): (Barcelona 1926 -2003) fou una estimada veïna del Guinardó relacionada amb l’Escola d’adults i Centre de Cultura Popular Montserrat, reconeguda per la seva aportació al món de l’ensenyament, l’interès social i el desenvolupament de les dones. Nova denominació de l’espai ubicat entre els carrers Teodor Llorente, Escornalbou, Renaixença i Villar.

Canvi de nom de la cruïlla del carrer Enamorats per plaça de l’Oca (Sant Martí): Es proposa aquesta denominació, ja que és la manera popular amb què el veïnat es refereix a la font que s’ubica en aquest espai des del primer moment de la seva instal·lació, i amb la qual la ciutadania de l’entorn s’ha fet seu l’espai urbà, un dels punts de trobada més concorreguts d’aquest molt transitat àmbit del barri del Clot.

Placeta de la Laminació (Sant Martí): Nova denominació de l’espai ubicat entre els carrers de Llull, Provençals, Selva de Mar i Ramon Turró. Antic complex industrial de Macosa-Can Girona

Plaça de les Treballadores i Treballadors de Macosa (Sant Martí): Nova denominació de l’espai ubicat al Parc de Diagonal Mar davant de la Plaça Ramon Calsina i del carrers Ramon Turró i Selva de Mar. Dedicat als i les treballadores de l’empresa Macosa (metal·lúrgica que va funcionar al Poblenou 150 anys)  per les seves lluites al servei de la transformació social.

Plaça de Lolita Torrentó i Prim (Sant Martí): (Torres de Segre 1918 – Barcelona 2001) Soprano. Cantant professional d’Òpera, va actuar en escenaris de tot el món. Molt arrelada a Sant Martí, va col·laborar en tot moment en l’activitat musical del barri, contribuint a la difusió del cant en tertúlies i reunions, així com en l’impuls de l’activitat de la sarsuela de la Formiga Martinenca. Espai enjardinat entre els carrers Degà Bahí, Trinxant i Avinguda Meridiana.

Plaça d’Angelina Trallero i Bullich (Sarrià-Sant Gervasi): (Barcelona 1920-2016). Fou una destacada activista de l’Associació de Veïns de Sarrià durant més de 30 anys i de la que en va ser vicesecretària, vocal, secretària i tresorera. Espai ubicat entre els carrers Salvador Mundi, Mare de Déu de Núria i l’Hort de la Vila.

Plaça de Mariano Meseguer Bielsa (Sarrià-Sant Gervasi): (Barcelona 1927 -2013). Activista veïnal, fou president de l’Associació de Veïns de Sarrià. Gran defensor del patrimoni artístic i arquitectònic del barri. La seva lluita va contribuir a la conservació dels jardins de Vil·la Cecília i de la seva torre, on ara s’ubica el Casal de Sarrià. Va ser Medalla d’Honor de Barcelona, l’any 2005, per la seva inquietud al llarg de molts anys en la preservació de la història patrimonial de la ciutat i per la seva tasca reivindicativa dins el moviment veïnal enfocada a la defensa de la legalitat. Espai ubicat entre els carrers Salvador Mundi, Mare de Déu de Núria, l’Hort de la Vila.

Plaça de Francesca Vergés i Escofet (Sant Andreu): (Figueres 1898-Barcelona 1976) Vergés fou una activista republicana i catalanista. Arrelada al barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre d’Estat Català. Represaliada pel franquisme, complí condemna a la Presó de dones de les Corts. Espai enjardinat ubicat entre els carrers Gran de Sant Andreu, Residència Eiximenis i Valentí Iglésias.

Canvi de nom del parc de la Maquinista per Treballadores i Treballadors de la Maquinista (Sant Martí): (1855-1991) La Maquinista fou una fàbrica pionera en la indústria de la metal·lúrgia i bressol de lluites obreres.

Plaça del Maquis (Nou Barris): (1939-1960) Dedicat a la resistència armada al franquisme. Espai ubicat entre els carrers Valldemosa, Alcúdia i Felanitx.

Plaça Trobada (Nou Barris): Espai ubicat entre els carrers dels Nou Barris i carrer Port Lligat. Era coneguda com a plaça Pla de Fornells. En tapar-se el llac que s’hi trobava, ha sorgit l’espai de la plaça.

Plaça de Lluïsa Alba (Nou Barris): (Santander 1928 – Barcelona 2011) Treballadora social, educadora de carrer al barri.  Va ser una de les principals activistes de la Fundació Pare Manel, que té la seva seu en aquesta plaça, situada al barri de Verdum.

Canvi de denominació de plaça de l’Aqüeducte per plaça dels Colors (Nou Barris): El canvi de nom és resultat de la votació que van impulsar entitats del barri l’any 2019.

Canvi de denominació de plaça dels Avis pel de plaça de les Àvies i els Avis (Nou Barris): Es promou el canvi de denominació per acord de Consell Plenari de Districte de desembre de 2021.

Canvi de denominació del carrer Comte de Santa Clara per Felícia Fuster i Viladecans (Ciutat Vella): (Barcelona 1921 – París 2012) Fou poeta, traductora i artista plàstica. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives majorment a França. Va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.

Canvi de denominació de carrer Duc per carrer Josefa Vilaret (Ciutat Vella): Coneguda com ‘La Negreta’, fou una de les protagonistes, l’any 1789, de la sublevació coneguda com els ‘rebomboris del pa’, un moviment en contra de l’increment del preu dels aliments bàsics. Per aquests fets va acabar sent executada, juntament amb cinc persones més.

Plaques a façanes

Així mateix, la ponència ha aprovat la col·locació de plaques de memòria a les façanes dels domicilis de les següents entitats i personalitats de la ciutat: Ateneu Obrer Martinenc; Hermenegild Anglada-Camarasa (pintor); Carles Riba i Clementina Arderiu (escriptors); Caterina Albert (escriptora); Gabriel Ferrater (escriptor); Rosa Maria Arquimbau (escriptora i sufragista); i Joan Massó i Gilbert (artista).