L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) culminarà, durant l’any vinent, la digitalització de més d’un miler de títols de la premsa clandestina que formen part del seu fons, un dels més importants de Catalunya, i que està compost a partir de les donacions privades, de partits, d’entitats i d’organitzacions diverses. Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona, a aquests s’hi afegeixen els documents que els particulars van dipositar a la bústia de l’Arxiu o van deixar camuflats dins de diaris i llibres a la Sala de Consulta de la seva seu, a la Casa de l’Ardiaca. El resultat es podrà consultar al seu web. Actualment, ja es poden consultar 180 títols.

Una selecció  d’aquestes  publicacions ja poden veure’s exposats aquests dies, en el marc de l’exposició "Quan plovien octavetes: clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista”. Amb motiu d’aquesta exposició, dimarts 16, a les 17.30 hores, està previst que se celebri una taula rodona sota el títol "La premsa clandestina per dins". A la taula hi intervindran persones actives en l'elaboració d’algunes de les revistes que es van publicar durant aquell període, com Isidor Boix (Asamblea Obrera), Enric Cama (butlletí Eixampla) i Andreu Claret (Agència Popular Informativa), i serà moderada pel comissari de l’exposició Manel Risques.

Les publicacions de partits polítics conformen més de la meitat del total. Les que procedeixen d’associacions obreres són un 20% del total i, més enllà, les del moviment universitari i les d’agències d’informació així com les del moviment veïnal, feminista, pacifista i comitès de solidaritat, entre d’altres.

Clandestinitat o exili

La majoria d’aquestes publicacions, elaborades en la clandestinitat o a l’exili, es produïen en condicions precàries i perilloses. La premsa clandestina esdevingué un fenomen de rellevància creixent que va assolir la màxima expansió a finals dels anys 60 i als 70 i va possibilitar la vertebració de les organitzacions antifranquistes i dels moviments socials, va servir d’eina d’agitació i propaganda, de contrainformació i denúncia, va potenciar la socialització de la protesta, va col·laborar a la construcció d’una cultura de resistència davant del feixisme i va esdevenir agent actiu de mobilització col·lectiva i del canvi democràtic propugnat per l’antifranquisme.

Molt sovint, la captura dels militants implicats en la seva elaboració i difusió va comportar la detenció, la violència, la tortura i en molts casos, l’acció penal dels consells de guerra i del Tribunal d’Ordre Públic.

El 1939 va suposar la desaparició de les capçaleres de la premsa o la seva confiscació pels vencedors. Algunes van sobreviure a la clandestinitat o a l’exili, i poques van tenir continuïtat de forma regular. Cap a la  fi del franquisme es van revitalitzar i van encertar  un trajecte sovint incert en la democràcia.

Aquesta col·lecció de publicacions és una font històrica de primer ordre per a l’estudi de la història del període franquista i dels grups clandestins que s’hi van oposar, i per a l’estudi de la pròpia premsa clandestina sota la dictadura franquista.

 

Imatge principal: Portada de 'Treball', òrgan del PSUC, del 1971 / AjBCN