Artur Mas i Ferran Mascarell han estat al llarg de sengles trajectòries polítiques “adversaris” i “col·laboradors”. La primera relació es va donar a l’Ajuntament de Barcelona, on Mas era regidor de l’oposició i Mascarell regidor del govern municipal, un a CiU i l'altre al PSC. Això sí, una relació “d’adversaris civilitzats”. Passats els anys, amb Mas com a president de la Generalitat, Mascarell va ser el seu conseller de Cultura, quan “les rivalitats es va convertir en complicitats”. Això fa que la relació entre tots dos hagi passat per prou vicissituds perquè ara, amb tots dos retirats de la política activa, se’ls pugui considerar bons amics endurits pel pas del temps. Almenys aquesta és la impressió que donen quan se’ls veu junts, com en la presentació de l’últim llibre de Mascarell, Barcelona, una immersió ràpida (Tibidabo Edicions, 2025), presentat aquest dimarts al vespre a la llibreria Ona, amb el president Mas fent la glossa, necessària i oportuna, de l’obra.
Com de Mascarell i el seu llibre —una aproximació a la Barcelona actual, amb els seus lligams del passat i els seus reptes de futur—, en tindrem ocasió de parlar per la via d’una propera entrevista, centrem-nos ara en les paraules del president Mas, que, sense deslluir el seu càrrec més important, també és l’exregidor Mas, amb una demostrada vinculació professional, personal i cívica amb la ciutat de Barcelona. És per això que més enllà de les floretes de rigor cap a l’autor, en tot cas, sentides i merescudes, la presentació del llibre de Mascarell ha servit també perquè Mas hagi apuntat algunes de les seves visions sobre la ciutat de Barcelona.
En aquest sentit, Mas ha reivindicat Barcelona com a “ciutat lluitada”, expressió manllevada del mateix llibre, en el sentit, prou conegut, que la capital de Catalunya s’ha hagut de fer a si mateixa, en contraposició, sense citar-la, de Madrid. Barcelona és, segons Mas, una ciutat “feta a base de la continuada lluita permanent de la ciutadania que creu en un projecte”, i precisament per això ha destacat que aquesta Barcelona, “a diferència d’altres ciutats, no l’ha fet un Estat”, o fins i tot, s’ha fet “contra la voluntat d’un Estat que no volia que sorgís una realitat com la de Barcelona”.
“Si Espanya no ha aconseguit ser com França —ha continuat Mas—, és perquè hi ha una cosa que es diu Barcelona i una altra que es diu Catalunya, sinó, en aquest procés d’assimilació total, Espanya se n’hauria sortit; però resulta que hi ha Barcelona i Catalunya i aquest contrapès fa que Espanya tingui una realitat no volguda per molts però tossuda, que s'ha anat imposant amb el pas del temps”. Per tot plegat, el president Mas ha elogiat el llibre de Mascarell i l’ha aprofitat per apuntar que Barcelona, “com a capital nacional de Catalunya”, ha de “resoldre definitivament quina és l’equació d’Estat que necessita”. De moment, el llibre de Mascarell ja dona algunes pistes…