La comissionada d'Ús Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú, que va ser nomenada el 18 de juliol del 2025, ha fet balanç del seu primer any com a responsable de les polítiques de foment de la llengua catalana a la capital de Catalunya reivindicant que s'han bastit els "fonaments" per promoure la llengua, tot advertint que, tanmateix, el canvi d’hàbits lingüístics no s’aconsegueix "de la nit al dia". En aquest sentit, Salicrú ha apostat la construcció d’una àrea estable amb més recursos humans i econòmics i ha reclamat implicació dels àmbits municipals en format transversal, per corresponsabilitzar l’estructura municipal pels drets lingüístics, el finançament de l’aprenentatge de la llengua, els projectes juvenils en educació i entorns digitals o l’acollida lingüística.
Salicrú ha presentat aquest dimarts l'informe de la gestió anual a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del consistori, on la comissionada ha fet balanç de com avancen els projectes per reforçar l’ús de la llengua en l’àmbit del lleure, com també noves iniciatives en l’educació, l’associacionisme i el comerç de Barcelona. També ha fet repàs dels acords assolits amb altres administracions i entitats socials i veïnals de la ciutat per incrementar els recursos i espais destinats a l’enfortiment de la llengua, entre els quals ha destacat un acord de finançament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) perquè l’aportació municipal consolidada s’incrementi en 1,15 milions d’euros —per sobre dels 3 milions d’euros anuals—. La inversió que permetrà crear 5.000 noves places de cursos de català durant el curs 2026-2027.
Així mateix, de l'informe es desprèn que l'ajuntament avança en la consolidació de la perspectiva lingüística com a eix transversal de les polítiques de suport al teixit associatiu i cultural. Així, la primera línia específica de promoció de la llengua catalana en la Convocatòria General de Subvencions ha repartit ajuts entre 66 projectes, una aposta que es reforçarà el 2027 amb la incorporació de la llengua catalana com a criteri transversal, i amb un augment de la dotació. En la mateixa línia, s’ha impulsat la creació d’un nou equipament públic destinat a potenciar els continguts digitals en català i a connectar creadors, projectes i oportunitats professionals. Després de l’inici de les activitats obertes al públic el febrer de 2026 al seu emplaçament provisional al Convent de Sant Agustí, al juliol s’ha impulsat la constitució de la Fundació Casa de la Creació Digital de Barcelona i la incorporació de quatre professionals responsables de la gestió, l’acompanyament de projectes, la dinamització i el suport tècnic. Els programes d’incubació començaran al setembre. El projecte ha comptat amb un pressupost de 750.000 euros durant el 2026.
També s’ha implementat, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), un projecte per augmentar l’ús del català entre els joves en l’esport de base i el lleure educatiu, rutines lingüístiques. S’ha creat un grup de treball amb 22 escoles bressol de tots els districtes per analitzar els usos lingüístics i elaborar una Guia de foment del català a les escoles bressol municipals i s’intervindrà en cinc escoles i instituts de la ciutat a través d’un projecte liderat per l’aFFaC, amb el suport tècnic de l’IEC, el CNL de Barcelona i entitats d’acollida sociolingüística. Durant l’estiu s’ha ampliat un curs d’estiu el juliol a les aules d’acollida accelerades.
Així mateix, s’han acompanyat centres cívics, biblioteques i equipaments esportius perquè les activitats i tallers que ofereixen esdevinguin recursos d’aprenentatge informal del català, es publicarà al setembre una guia d’assessorament titulada "Català en l’associacionisme" i l’Ajuntament ha incorporat informació sobre la normativa lingüística als recursos municipals destinats a comerços i emprenedors. Així mateix, durant la tardor de 2026, s’incidirà sobre més de 600 establiments de comerç i restauració al districte de Gràcia. El projecte combina diagnosi, informació i acompanyament en el compliment de la normativa lingüística per impulsar la presència del català en aquests sectors. S’han incorporat criteris lingüístics a la revisió de l’Ordenança dels usos del paisatge urbà amb l’objectiu d’augmentar la presència del català a la retolació, la senyalització, la publicitat i els serveis presents als carrers de Barcelona.
Finalment, aquest any s’ha impulsat el desplegament del Reglament d’ús de la llengua catalana (RULC) a nombroses àrees municipals, organismes públics i serveis com la Guàrdia Urbana, TMB, BIMSA o Barcelona Activa, per garantir el dret de la ciutadania a ser atesa en català. En aquest sentit, el consistori treballa en la creació del canal específic perquè la ciutadania pugui presentar queixes, denúncies i consultes relacionades amb vulneracions dels drets lingüístics.