La Unitat municipal contra el tràfic d'éssers humans (Uteh) de l'Ajuntament de Barcelona ha atès en el seu primer any de funcionament un total de 109 víctimes i el seu entorn familiar, la majoria dones explotades sexualment, i d'aquests casos només quatre han acabat en un procediment judicial obert, ha informat el consistori aquest dimecres.

En declaracions als mitjans, la responsable del departament d'atenció i acolliment per violència masclista de Barcelona, Bàrbara Roig, ha explicat per què molt pocs casos acaben en un judici: "La pressió de les xarxes és molt important, i les amenaces i la por a les conseqüències d'una declaració i una condemna és un pes important a l'hora de decidir si denuncien".

Des de la Unitat municipal han acompanyat 11 dones que han declarat en aquests quatre processos judicials, ha detallat Roig, si bé aquest any 2017 només hi ha hagut un judici que ha acabat en condemna per a la xarxa d'explotadors.

La regidora de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez, ha reclamat, davant la dificultat d'impulsar procediments penals contra els explotadors, una llei integral de trànsit d'éssers humans que ajudi també a donar solucions i a protegir les víctimes durant tot el procés judicial, ja que no tenir la protecció adequada "desmotiva" a l'hora de denunciar i pot arribar a posar en perill la vida de la víctima i les seves famílies als països d'origen.

La majoria, dones

De les persones ateses per aquest nou servei municipal durant aquest any, la majoria són dones (89), joves -el 81,65% d'entre 18 i 29 anys- i de 20 nacionalitats diferents, encara que la meitat aquest any són d'origen nigerià.

De les víctimes ateses, el 91,74% (100 casos) patia tràfic amb finalitats d'explotació sexual, cinc eren víctimes d'explotació sexual, tres víctimes de tràfic amb explotació laboral i una estava explotada laboralment.

Segueixen explotades

Bàrbara Roig ha detallat que el fet de detectar aquestes dones i oferir-los atenció no pressuposa que hagin sortit de la seva situació d'explotació perquè és un procés llarg i complicat en el qual decideixen elles mateixes "en funció de la seva situació personal".

Que decideixin abandonar la xarxa d'explotació pot dependre de si les xarxes les tenen amenaçades, de si els seus explotadors són familiars, si hi ha algun pacte amb elles o deute o si tenen amenaçada la família en el país d'origen, entre molts altres factors.

El període per recuperar aquestes víctimes és d'entre vuit i deu anys, segons els càlculs dels experts, ja que la gran majoria estan en un país que no coneixen, aïllades i sense recursos: "El més important és trencar el seu aïllament i tenir contacte fora de la xarxa".

Més desestructuració

De fet, segons les responsables de la unitat, atendre una víctima d'explotació sexual equival en nombre d'hores a 22 víctimes de violència masclista a causa del seu nivell més elevat de desestructuració: moltes no tenen documentació, ni allotjament ni cap tipus d'ingrés econòmic.

Aquesta nova unitat, formada actualment per cinc professionals, preveu aquest 2018, a més de tractar víctimes d'explotació sexual i laboral, també fer-ho per a persones obligades a exercir la mendicitat o a delinquir dins d'una organització, i més endavant abordar els matrimonis forçats.

La unitat es va crear l'octubre del 2016 com a projecte pilot i té com a principals objectius garantir els drets de les potencials víctimes de tràfic, impulsar una atenció integral i de reparació del dany, oferint assessorament psicològic i jurídic, i coordinar la resta d'actors especialitzats en la lluita contra el tràfic a més de donar formació específica.

Aquest servei no fa una detecció directa de forma proactiva, sinó que és un recurs de segon nivell, al qual altres serveis com els cossos policials o els serveis socials deriven casos detectats per oferir atenció social, psicològica, jurídica i sanitària.