El govern espanyol no veu amb bons ulls la primera carta que ha rebut per part d'Endesa i Iberdrola per a allargar la vida útil de les centrals nuclears espanyoles. Fonts del ministeri de Transició Ecològica confirmen a ON ECONOMIA que han rebut aquesta carta, tal com ha publicat Cinco Días, però asseguren que la petició no compleix les tres línies vermelles del govern espanyol per tal de tramitar una petició formal: que hi hagi seguretat per a les persones, que es garanteixi la seguretat de subministrament i que no suposi un cost més elevat per als ciutadans. 

Les mateixes fonts indiquen que la carta "no la signen ni Naturgy ni EDP, les altres dues companyies firmants del protocol de tancament de 2019" i recorda que, "en diverses centrals, Almaraz entre elles, hi ha una comunitat de béns que obliga a la unanimitat dels partícips, amb independència del seu percentatge de participació". 

Segons el ministeri, "la carta és una declaració d'intencions, condicionada a modificar el vigent marc normatiu de les centrals, en perjudici de consumidors i ciutadans, ja que redueix la tributació de les instal·lacions i altres mesures econòmiques". 

Des de fa uns mesos, les dues companyies elèctriques defensen la necessitat d'ampliar la vida útil de les centrals nuclears espanyoles (Almaraz, Vandellós, Ascó, Trillo i Cofrentes), ja que consideren que el sistema elèctric no està preparat per prescindir-ne i que aporten estabilitat a la xarxa. Després de l'apagada del 28 d'abril, van incrementar la pressió pública per tal d'aconseguir aquest allargament, però aquesta és la primera carta formal enviada a l'executiu. El cas més urgent és el d'Almaraz, que té el tancament previst per al 2028 i, en cas que s'hagi de tancar s'hauria de tramitar en l'any vinent. 

Pel que fa a les centrals catalanes d'Ascó i Vandellòs, a la província de Tarragona, generen més de la meitat de l'electricitat que es produeix a Catalunya i més d'un 40% del que es consumeix i són les que generen més debat. Endesa té el 100% d'Ascó I, el 85% d'Ascó II i el 72% de Vandellòs, entre que Iberdrola té el 15% d'Ascó II i el 28% de Vandellòs. 

El que defensen les elèctriques és que l'ampliació de la vida útil ha d'anar acompanyada d'una rebaixa fiscal, especialment en aquelles comunitats autònomes que tenen més pressió fiscal que s'afegeix als impostos estatals. En el cas de la Comunitat Valenciana, han aconseguit que el govern de Mazón suprimeixi l'impost autonòmic. 

La carta ha transcendit just el dia que la Comissió Europea ha publicat els plans europeus per a l'energia nuclear, que ha de complementar el paper clau de les renovables i requereix inversions de 241.000 milions d'euros fins al 2050 tant per a l'ampliació de la vida útil com per a la construcció de nous reactors nuclears. Cada estat membre té dret a escollir el seu mix energètic, però sempre que estigui compromès amb la descarbonització, la competitivitat industrial i la seguretat de subministrament. 

En el camí oposat a l'escollit per Espanya i per Alemanya, fins ara l'únic país que ha decidit tancar les seves centrals nuclears, es preveu que la capacitat nuclear instal·lada passí dels 98 gigavats elèctrics actuals als 109 el 2050. Entre els països que més reactors estan fent o volen fer està França, que preveu construir-ne dos més i arribar als vuit.