El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha fet l'ullet a Junts per Catalunya en matèria d'habitatge i s'ha mostrat optimista respecte al fet que el govern espanyol pugui aprovar noves mesures per millorar l'accés a l'habitatge amb el suport del partit català. Aquest missatge es produeix poques setmanes després que no prosperés al Congrés la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer amb el vot contrari, entre altres formacions, de Junts.
Cuerpo ha estat el protagonista de la primera ponència després de la pandèmia del Cercle Financer de La Caixa, ara sota el paraigua de CaixaBank. Des de la seu del banc a Barcelona, el vicepresident econòmic ha repassat els principals reptes del govern de Sánchez davant una nodrida representació política i empresarial del país.
Un dels temes que li ha llançat Miquel Roca, amb qui ha mantingut un diàleg, és l'habitatge, donada l'emergència residencial que existeix en bona part d'Espanya, com a Barcelona i la seva àrea metropolitana, a causa dels alts preus i l'escassa oferta. Optimista durant tota la xerrada, Cuerpo ha confiat a acabar trobant les aliances adequades “aquí, a Barcelona”, sense concretar més.
L'advocat i conseller de nombroses empreses li ha preguntat com s'ha de respondre a aquesta emergència. “Amb totes les mesures possibles i necessàries”, ha respost el ministre, ja que, segons ell, “no hi ha una sola mesura que desencalli aquesta crisi de l'habitatge”. Cuerpo ha parlat de reforçar l'oferta, és a dir, “construir habitatge, especialment habitatge públic, per arribar al 10% de l'oferta”, facilitar el finançament, alliberar sòl per construir, crèdits tous a joves per pagar l'entrada en la compra d'un pis i també per limitar les pujades dels lloguers.
Respecte a les aliances per aconseguir tirar endavant totes aquestes mesures, Roca li ha preguntat si hi havia el "clima polític" adequat. "Hi estem treballant. Però jo crec que el que sí que és compartit és l'element d'urgència", ha dit, i ha continuat: "Hem trobat vies d'acord en altres temes amb punts de partida fins i tot més allunyats. Dic aquí, a Barcelona", en una referència velada a Junts. "Bé, i en altres llocs", ha afegit, amb un somriure.
Cuerpo també ha estat optimista, tot i que sense parlar de terminis, respecte als pressupostos de l'Estat: "Estem intentant aterrar l'escenari per aconseguir el punt de partida idoni per llançar el projecte de pressupostos. Espero que els puguem presentar, però hem de fer aquests passos", ha dit, i ha posat un exemple: "Depenent d'on vagi la inflació enguany, dependrà d'on vagin algunes partides clau lligades a la inflació, com les pensions".
Cuerpo treu pit de les mesures contra els efectes de la guerra
La guerra de l'Iran i els seus efectes en l'economia també han estat tema de debat. Cuerpo ha tret pit per les mesures empreses pel govern espanyol, que ha assegurat que redueixen en més d'un punt la inflació. "No sabem quan acabarà l'impacte de la guerra de l'Iran, però ja érem conscients que el canal de transmissió era el preu dels carburants i fertilitzants. Per això vam posar 5.000 milions sobre la taula" amb diverses mesures.
A més, ha valorat que aquesta crisi ha agafat Espanya més ben preparada que l'anterior, provocada per la invasió d'Ucraïna: "Hem rebaixat el deute en 23 punts des del 2021 i esperem baixar del 100% del PIB enguany". Les mesures energètiques han estat les que han tingut més impacte, amb la rebaixa de la dependència del gas i les centrals de cicle combinat, cosa que ha rebaixat el preu de l'electricitat, ha explicat.
Polítics i empresaris catalans, atents a Cuerpo
L'acte ha comptat amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, la consellera d'Economia, Alícia Romero, el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, així com de l'expresident de la Generalitat Pere Aragonés i de l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell.
Tampoc s'han volgut perdre a Cuerpo nombrosos empresaris i directius, com Pau Relat, president de Fira de Barcelona, José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona, Felipe Campos, conseller delegat d'Aigües de Barcelona, Josep Lluís Sanfeliu, president de BarcelonaGlobal, així com Carles Tusquets, Juan José Brugera, Luis Conde, Baldiri Ros i Jorge Miarnau, entre d'altres.
Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, l'ha presentat i ha explicat que "si el Cercle Financer neix per pensar amb rigor els grans reptes econòmics des de la responsabilitat institucional, no hi ha millor interlocutor que algú que representa justament aquesta manera d'entendre la política econòmica i el servei públic".
Tomás Muniesa, president de CaixaBank, ha donat la benvinguda recordant que l'acte d'aquest dimecres suposa recuperar el Cercle Financer, per la qual cosa "el dia d'avui té un caràcter especial" per a ell. "Des dels seus inicis, i amb l'impuls de la Fundació La Caixa, d'Isidre Fainé i de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, es va consolidar com un fòrum de referència, capaç d'atreure algunes de les veus més rellevants de l'àmbit econòmic, financer i regulador, tant a Espanya com a Europa", ha afegit.