Els economistes catalans defensen que cal allargar la vida de les centrals nuclears catalanes. El 60,4% dels col·legiats reclamen prolongar la vida útil d’Ascó I, Ascó II i Vandellós II, mentre que gairebé la meitat, el 32,1%, creu que cal tancar-les seguint el calendari previst (entre el 2030 i el 2035), i un 7,4% no ha respost. El principal argument a favor és l’autonomia energètica catalana.

Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta de primavera del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), realitzada per 364 col·legiats de tot el país i presentada aquest divendres pel seu degà, Carlos Puig de Travy. El CEC ha introduït aquesta pregunta arran del debat sobre el futur de les nuclears, obert per les energètiques, que qüestionen el calendari de tancament i han sol·licitat allargar la vida de la central d’Almaraz, a Càceres, la primera que està previst tancar a l’Estat, entre el 2027 i el 2028.

L’autonomia energètica de Catalunya preocupa els economistes catalans. El 75,8% defensa que cal incrementar-la amb la potenciació de les energies renovables, mentre que un 45,6% la reclama per la via de les nuclears. El 27,7% defensa impulsar la importació d’energia elèctrica de França; un 13,2%, potenciar el gas, i el 9,3%, mantenir la presència de combustibles fòssils.

Xavier Segura, director tècnic de l’Enquesta Situació Econòmica, ha explicat per què els economistes defensen tant les renovables com les nuclears. La gran majoria aposten per les renovables, però a causa del dèficit que té Catalunya d’aquestes fonts d’energia, “segurament hi ha dubtes que aquesta potenciació de les renovables arribi a temps, abans del tancament de les nuclears, per garantir la sobirania energètica de Catalunya”.

 “Podem suposar que el suport a l'allargament de les centrals nuclears respon a la inseguretat de què l’economia catalana pugui seguir el seu creixement sense que s’hagi produït un desenvolupament prou potent de les energies alternatives”, ha afegit. “Si fóssim capaços de reduir el dèficit de renovables, potser no caldria allargar la vida de les nuclears”, ha postil·lat, tot i que ha reiterat que és molt difícil que hi hagi temps.

Carlos Puig de Travy, ha urgit a prendre la decisió com més aviat millor. El calendari actual estableix que el 2030 es tanqui Ascó I, el 2032, Ascó II, i el 2035, Vandellós II. “Ens preocupa que la decisió s’ha de prendre com més aviat millor, perquè si està previst tancar-les, no es farà el manteniment necessari els últims anys. També necessiten comprar matèries primeres amb temps. No és una decisió que es pugui ajornar gaire”, ha dit el degà del Col·legi d'Economistes.

A més a més, Puig de Travy ha apuntat a un altre motiu pel qual cal accelerar: l’industrial i laboral. “Ens preocupa com es reconvertirà aquest sector a Tarragona, quins són els plans. Necessita un període de transició. O comencem a treballar ara per transformar aquesta indústria i aquest subsector, o no tindrem temps”, ha urgit.

Més pessimisme

L’enquesta de primavera del CEC reflexa més pessimisme que la de l’hivern, feta ja amb Donald Trump a la Casa Blanca, i és la segona seguida d’empitjorament de la visió dels economistes. El 35,7% creu que la situació de l’economia catalana és millor que fa un any, mentre que fa tres mesos, aquest percentatge era del 43,9%. S’han incrementat lleugerament els que la veuen igual que l’any passat, del 42,3% al 45,1%, i s’incrementen en set punts, fins al 18,7%, els que la veuen pitjor.

El dèficit fiscal que pateix Catalunya en el finançament autonòmic repeteix com el principal problema per a la nostra economia, segons la percepció dels col·legiats. De fet, són més els que apunten a aquesta feblesa: el 43,4%, pel 42,3% de l’última enquesta, de fa només tres mesos, tot i els anuncis de negociació del finançament singular entre el Govern i la Moncloa.

L’accés a l’habitatge es manté com la segona preocupació dels economistes, amb el 37,4% dels vots, percentatge idèntic que fa tres meses, mentre que la baixa productivitat, la manca de reformes estructurals i les infraestructures segueixen completant els primers cinc llocs, però amb la preocupació a la baixa. La que s’ha disparat és la situació política: la inestabilitat i desconfiança vers els governants ha passat de ser considerat una amenaça per a l’economia pel 18% dels economistes al 23,6%.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha introduït una pregunta nova, sobre les mesures aranzelàries. La preocupació per la guerra comercial a escala global se situa en setè lloc i preocupa el 17,6%, un percentatge inferior al que es podria esperar, a l’espera dels acords als quals puguin arribar els Estats Units amb altres països i potències mundials, com l’anunciat aquesta setmana amb la Xina.