La Comissió Europea acaba d'imposar una multa de més de 300 milions d’euros a dues empreses de repartiment de mercaderies a través de plataformes digitals, Glovo i Delivery Hero, entre altres motius, per haver pactat entre elles que no contractarien treballadors, tot sostraient empleats d’una empresa a l’altra. Això anava acompanyat de compromisos entre ambdues empreses de repartiment pel que fa als territoris nacionals d’actuació de cadascuna, així com de l’intercanvi d’informació comercial sensible, per exemple, en matèria de preus, costos i característiques dels seus productes.

En tot cas, la Comissió destaca l’especial rellevància del pacte de no contractació de treballadors de l’altra empresa. La quantia de la sanció es redueix fins i tot pel fet que les empreses han reconegut els fets detectats per la Comissió. Se sanciona tot i que, en el moment en què van ocórrer els fets, Delivery Hero tenia una participació minoritària a Glovo, si bé s’entén que la infracció cessa en el moment en què la primera adquireix la segona, que passa a ser una filial. El fonament de la sanció no és altre que considerar que aquestes pràctiques atempten contra la lliure competència dins del mercat interior europeu, amb conductes anticompetitives contràries al Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Cal destacar que la decisió sancionadora de la Comissió fa referència als pactes de no contractació d’empleats, utilitzant el terme anglès “employees”, que habitualment s’identifica amb treballadors assalariats, és a dir, aquells que tenen un contracte de treball subjecte a la legislació laboral. No obstant això, es pot entendre que la prohibició s’estén més enllà de la contractació laboral, i hauria d’aplicar-se també al pacte de no captar treballadors autònoms que presten serveis per a aquestes empreses.

A banda que és elevat el nombre d’autònoms contractats per aquestes plataformes, siguin autèntics o falsos autònoms en frau de llei, el més important és que el fonament de la sanció, la presència de pràctiques col·lusòries de la competència, afecta el conjunt del mercat de treball, amb independència del caràcter assalariat o autònom de la persona a qui es limiti la mobilitat laboral. Fins i tot es pot afirmar que és més clar en el cas dels autònoms, atès que des de la perspectiva del Dret comunitari, els autònoms tenen la consideració d’empresa i, com a tals, estan més protegits davant les conductes anticompetitives. D’aquí la rellevància reforçada de la decisió comunitària.

Els autònoms tenen la consideració d’empresa i, com a tals, estan més protegits davant les conductes anticompetitives

El més significatiu de la decisió de la Comissió és que per primera vegada, per mitjà de sancions elevades, es condemna les empreses per constituir un càrtel en l’àmbit del mercat de treball, quan fins ara aquest tipus d’actuacions es centraven en l’àmbit de la producció de béns o de la prestació de serveis. D’aquesta manera, la mirada es dirigeix per primera vegada no només als usuaris, consumidors i altres empreses com a possibles perjudicats per aquestes pràctiques restrictives de la competència, sinó que posa especialment l’accent en el perjudici que ocasionen als treballadors.

En efecte, aquests compromisos de respectar la plantilla de l’altra empresa no només afecten les possibilitats empresarials de contractar els millors professionals, sinó que redueixen les oportunitats de mobilitat i, amb elles, el progrés professional dels treballadors en cerca de millors ofertes laborals. A més, en suposar una pràctica restrictiva de la competència dins del mercat de treball, també limita les possibilitats d’obtenir increments salarials, en establir traves a la mobilitat laboral entre empreses.

Resulta cridaner que, davant d’aquells que sempre han rebutjat de manera absoluta la consideració del treball com a mercaderia, perquè això el despersonalitza i el fa indigne, ara resulta que, des de la perspectiva jurídica, dins la lògica de les institucions europees, el tractament del treball com a mercaderia acaba protegint els treballadors, les seves condicions de contractació i de treball. El treball no serà “només” una mercaderia i, per això, es regula amb normes diferents de les del Dret Civil i Mercantil; però el treball també és una mercaderia que s’integra dins el mercat, el mercat de treball, i com a tal, ha de protegir-se legalment davant les pràctiques col·lusòries de la competència, cosa que incorpora una via addicional de tutela dels interessos dels treballadors.

Per tot això, la sanció imposada per la Comissió Europea no limita la seva transcendència a l’àmbit molt concret del repartiment de mercaderies a través de plataformes digitals, sinó que marca un criteri general respecte a l’actuació de qualsevol altra empresa, amb independència de l’àmbit en què operi i del tipus de treballadors a qui afecti. En definitiva, qualsevol treballador pot veure’s perjudicat per aquest tipus de pràctiques, que posen traves a les seves possibilitats d’aconseguir millors ofertes laborals o d’accedir a oportunitats de promoció professional i personal.

Per primera vegada, per mitjà de sancions elevades, es condemna les empreses per constituir un càrtel en l’àmbit del mercat de treball

Vist des de la perspectiva concreta de la legislació laboral, podríem dir que aquest tipus de pràctiques col·lusòries no només vulneren les normes de la competència, sinó que també atempten contra el reconeixement del dret constitucional al treball i a la lliure elecció de professió o ofici. Aquest caràcter pluri-ofensiu d’aquestes conductes permet actuar-hi en contra a través de diferents vies i, per tant, de manera més contundent.

Precisament per això, la nostra legislació laboral estableix una àmplia llibertat, sense restriccions, per part dels treballadors per dimitir i canviar d’empresa. Això es concreta en la llibertat del treballador per dimitir sense necessitat de justificar les causes que el porten a abandonar la feina, en la prohibició que a les empreses usuàries se’ls impedeixi contractar directament els treballadors que inicialment els facilita una empresa de treball temporal, i en l’ampli dret del treballador a prestar serveis simultàniament per a diverses empreses en règim de pluriocupació.

En sentit contrari, sempre tenen un caràcter molt restrictiu les normes que impedeixen que un treballador faci competència deslleial a la seva empresa, sigui com a autònom o treballant per a una altra empresa, els pactes de no competència després de la finalització de la relació laboral, els pactes d’exclusivitat durant la vigència del contracte o de permanència en l’empresa durant un cert temps; fins i tot l’incompliment d’aquests pactes, quan són admissibles, només comporta efectes indemnitzatoris, però en cap cas afecta la licitud dels contractes que es puguin haver subscrit amb altres empreses.

Si les empreses volen retenir els seus treballadors, la recepta és que hauran d’oferir-los millors condicions laborals

Dins d’aquesta lògica resulta interessant valorar una pràctica força estesa entre els riders, coneguda com a “multiapping”, mitjançant la qual els repartidors tenen instal·lades al mòbil les aplicacions de diverses plataformes digitals, de manera que poden estar atents a les ofertes de cada una d’elles, podent respondre a unes o altres segons la seva conveniència, i fins i tot acceptar un encàrrec d’una plataforma i, tot seguit, sense interrupció, atendre’n un altre d’una altra empresa. Es tracta d’una manifestació concreta de pluriocupació coneguda per les mateixes empreses i que, en la majoria de casos, toleren perquè entenen que així funciona en la pràctica aquest mercat singular.

És més, en una valoració de tots els principis en joc, cal entendre que les empreses no podrien prohibir aquestes pràctiques de “multiapping” dutes a terme pels seus empleats; no les poden prohibir perquè el contrari es consideraria una conducta anticompetitiva, des del punt de vista mercantil, i una restricció indeguda del dret al treball i a la lliure elecció de professió o ofici d’aquests treballadors. Tenint en compte que les plataformes són les que tenen la posició dominant, en ser qui té el contacte directe tant amb les empreses de les mercaderies com amb els usuaris i consumidors finals, els riders no tenen capacitat per fer-los competència deslleial, i per tant no poden incórrer en conductes de competència deslleial envers les diferents plataformes.

En definitiva, si les empreses volen retenir els seus treballadors, evitant que marxin a la competència, no els ho podran impedir de manera directa mitjançant pactes restrictius de la competència mercantil; per tant, la recepta és que hauran d’oferir-los millors condicions de treball.