La presentació a Madrid de Hacienda y el Estado dual, el llibre dels advocats Robert Amsterdam i Christopher Wales sobre el funcionament de l'Agència Tributària espanyola, es va convertir aquest dilluns en una dura esmena a la totalitat del sistema fiscal espanyol. Si en l'entrevista a ON ECONOMIA fa unes setmanes ambdós autors ja carregaven contra els incentius dels inspectors, l'opacitat de les inspeccions i l'erosió de garanties per als contribuents, en aquesta ocasió van elevar encara més el to. Especialment Amsterdam, que va acusar els inspectors de ser "depredadors" i va sostenir que Espanya presenta problemes de drets humans derivats del poder de l'administració tributària.

La periodista Elisa Beni, encarregada d'introduir l'acte, va resumir des de l'inici el clima que envolta el debat fiscal a Espanya. "Si hi ha una paraula que ve al cap quan parlem d'Hisenda, és por", va afirmar. Fins i tot va reconèixer que participar en una taula d'aquestes característiques té alguna cosa de "tasca de kamikaze". Ja al seu dia, el nom de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda amb Aznar i amb Rajoy, "infonia por".

Beni va ironitzar a més sobre la inversió de la càrrega de la prova que, a parer seu, pateixen molts contribuents. "Ets tu el que està obligat a demostrar que la cadira de despatx no la fas servir per a una altra cosa, o que, com el telèfon el fas servir també per parlar amb la teva prima, no et pots desgravar tot l'IVA, quan després els càrrecs públics tenen telèfons pagats amb diners públics i parlen amb les seves primes i amb qui vulguin", va afegir.

Però el protagonisme de la jornada va ser per a Amsterdam, advocat internacional conegut per haver representat empresaris i opositors polítics en diferents països. El soci fundador d'Amsterdam & Partners no va estalviar qualificatius i va comparar la situació espanyola amb alguns dels sistemes que assegura haver combatut durant dècades.

Hacienda y el Estado Dual presentación Madrid3

"Hem fet això també a la Rússia de Putin, però allà els advocats són més audaços", va afirmar. Segons va relatar, quan va ser detingut a Rússia el 2005 va poder recórrer a assistència jurídica sense problemes, mentre que a Espanya, va sostenir, molts professionals eviten enfrontar-se a l'Agència Tributària. "Aquí no puc trucar a cap advocat, em rebutgen, perquè és una manera d'aconseguir punts davant d'Hisenda. És com la Xina comunista", va assegurar.

A partir d'aquí, el discurs va anar escalant. "Hisenda és una màfia", va sentenciar. Segons Amsterdam, els poders de l'administració tributària espanyola "estan calibrats per ajustar i trencar els ciutadans". Al seu entendre, el problema transcendeix l'àmbit fiscal i afecta els drets fonamentals. "Això és un problema urgent de drets humans. Tracto amb els pitjors països del món, i Espanya és un d'aquests països", va afirmar. Va matisar després que no considera que Espanya sigui una dictadura, però sí que el poder acumulat per Hisenda "retalla els drets humans dels espanyols" i genera una por que, va assegurar, "no es veu en cap país desenvolupat".

Contra els incentius als inspectors

Un dels principals objectius de les seves crítiques van ser els incentius econòmics vinculats a l'activitat inspectora. "Les primes són totalment corruptes, no hi ha cap justificació. És vergonyós, cal aturar-ho ja", va defensar. La frase més contundent va arribar precisament en abordar aquest assumpte. "Els inspectors són depredadors, perquè mengen el que maten", va dir. "Reben beneficis dels diners que treuen dels contribuents, però no se'ls penalitza quan s'equivoquen".

Amsterdam va qüestionar obertament la lògica d'aquests incentius. "Per què els inspectors s'emportaran una part del que et treuen?", va preguntar. Segons el seu parer, el sistema afavoreix actuacions agressives contra empreses i particulars, fins i tot quan les liquidacions acaben sent anul·lades pels tribunals. "Els depredadors són molt bons destruint negocis. Espanya és l'únic país del món en què un inspector guanya punts per portar a la fallida les empreses", va sostenir.

L'advocat també va denunciar el que considera una presumpció de culpabilitat de facto per als contribuents. "És l'únic país en què existeix", va afirmar. En aquesta línia, va criticar mesures com la publicació de llistes de morosos o determinades pràctiques d'exposició pública d'investigats. "Utilitzen instruments de tortura, com publicar el nom. I la tortura afecta abans que et toqui, amb la por", va assegurar.

Al llarg de la seva intervenció va recórrer diverses vegades a comparacions històriques i literàries. Va arribar a equiparar determinats mecanismes de control amb l'univers descrit per George Orwell a 1984 i va defensar que l'accés massiu d'Hisenda a informació personal i financera atorga a l'administració una capacitat de vigilància excessiva.

"Moltes persones no saben per què les han triat per a una inspecció"

El missatge central del llibre és que l'Estat espanyol hauria desenvolupat un sistema dual, on formalment existeixen garanties jurídiques, però a la pràctica determinats òrgans disposen de poders extraordinaris. Una tesi que Christopher Wales va desenvolupar amb un to més acadèmic, encara que igualment crític.

L'exassessor fiscal del govern britànic i coautor del llibre va explicar que moltes inspeccions es desenvolupen sota una gran opacitat. "Hi ha moltes persones que no saben per què les han triat per a una inspecció", va assenyalar. Segons Wales, l'Agència Tributària utilitza algorismes i criteris que no es fan públics i el funcionament dels quals resulta impossible de conèixer per als ciutadans. "Hi ha una sèrie d'algorismes no revelats que utilitza Hisenda per triar les persones per a inspeccions. A vegades hi ha un element aleatori, però el motiu individual per triar la persona mai s'explica", va afirmar.

No obstant això, va afegir que en alguns casos els afectats creuen conèixer perfectament el motiu. "Hi ha persones que saben per què han estat triades: perquè han dit coses que no havien de dir", va sostenir. Entre els col·lectius que va citar van figurar directius d'empreses amb participació pública, editors de mitjans de comunicació o persones que havien mantingut posicions crítiques amb el govern espanyol. "Les coincidències que ocorren una vegada i una altra suggereixen un tipus de patró", va apuntar.

Hacienda y el Estado Dual presentación Madrid

Wales va insistir també en la pressió que suposa enfrontar-se a una inspecció. "És com un càstig", va resumir. El mer esforç de recopilar documentació, respondre requeriments i sostenir procediments durant anys pot convertir-se, segons va explicar, en una càrrega econòmica i psicològica molt important.

El coautor del llibre va qüestionar igualment el sistema de cobrament previ de les liquidacions recorregudes. "Si recorres, no hauries de pagar per avançat", va defensar. Va recordar que a Espanya, si el contribuent no abona les quantitats reclamades o no aporta garanties suficients, pot enfrontar-se a embargaments i bloquejos de comptes.

"Hi ha altres països en els quals es paga per avançat, però si s'escriu a l'autoritat tributària, es deixa el pagament a un costat. A Espanya es fa pagar per avançat perquè Hisenda perd molts casos. És una situació escandalosa", va afirmar. Com a contrast, va citar fins i tot el cas d'Uganda, on, segons va explicar, únicament s'exigeix avançar un 30% de la quantitat en disputa.

Una altra de les crítiques de Wales es va dirigir a l'acumulació creixent de dades per part de l'administració tributària. "La quantitat de dades que l'Agència Tributària aconsegueix va més enllà que qualsevol altre país", va assegurar. Al seu parer, aquest increment de facultats s'ha produït en moltes ocasions mitjançant decrets i sense un debat parlamentari suficient. "En el sistema espanyol no hi ha controls i equilibris; en altres països sí", va concloure.

Amsterdam i Wales recorreran Espanya

La presentació va servir també per llançar una campanya pública que els autors pretenen desenvolupar durant els pròxims mesos. Amsterdam va anunciar que recorreran Espanya durant l'estiu per reunir-se amb contribuents i recollir testimonis. "Rebo cartes cada dia", va explicar, abans de relatar el cas d'una dona el marit de la qual, segons va dir, va patir dos atacs de cor mentre era investigat per Hisenda. "Quantes històries cal escoltar abans d'exigir un canvi?", va preguntar.

L'advocat va assegurar que la reforma fiscal hauria de convertir-se en una de les grans qüestions del pròxim cicle electoral. "Això és un manual abans d'eleccions; això és el que han de demanar els ciutadans als partits", va afirmar. Fins i tot va anunciar el to gairebé militant de la gira que prepara. "Agafarem un Peugeot, com va fer el senyor Sánchez", va bromejar.

Malgrat la duresa de les seves paraules, Amsterdam va insistir que el seu objectiu no és qüestionar la necessitat de combatre el frau fiscal. El que denuncia, sosté, és un sistema que ha acabat concentrant un poder excessiu en mans de l'administració tributària. "Hisenda vol que els ciutadans no tinguin poder", va afirmar.

I va tancar amb una de les declaracions més contundents de tota la presentació: "He conegut milers de persones les vides de les quals han estat destrossades per aquests desanimats. Continuarem fins que aquests desanimats deixin d'arruïnar les vides de gent decent i honrada".