El mercat hipotecari espanyol ha fet un gir en els primers mesos de l'any. Si el 2025, el Santander i el BBVA es mostraven crítics amb els baixos preus de les hipoteques a Espanya i la seva reduïda rendibilitat, aquest 2026, en què els preus han començat a pujar, es tornen més agressius i creixen a doble dígit.
El Sabadell fa el contrari. Si el passat exercici —marcat per l'opa i una política comercial més activa— va obtenir xifres rècord de venda d'hipoteques, aquest any frena i decideix ser més selectiu a l'hora de concedir préstecs per a l'adquisició d'un habitatge, cosa que l'ha portat a reduir un 24% la nova producció entre gener i març.
Bankinter prossegueix amb la seva política de prudència. Ja l'any passat va ser el banc més crític amb el mercat hipotecari espanyol, però va créixer, com tot el sector, atès que va ser un any rècord de venda d'hipoteques al país. Tanmateix, a l'inici d'aquest 2026, el banc registra una forta caiguda del 40% després de decidir créixer en altres productes més rendibles i cobrir-se del possible risc.
CaixaBank i Unicaja presenten una política més estable aquest 2026. De manera que creix, però menys que l'any passat. No obstant això, adverteixen que ja es veu una demanda una mica més reduïda per la incertesa generada en el mercat després de l'esclat de la guerra a l'Iran.
El Santander lidera el creixement
El Santander encapçala l'avenç del sector. En el primer trimestre, l'entitat que presideix Ana Botín ha elevat la seva producció hipotecària a Espanya un 44%, recuperant quota de mercat després d'un any més prudent.
“L'any passat estàvem per sota de la nostra quota per com vèiem el mercat, però ara estem oberts a donar hipoteques, a més amb un tiquet mitjà creixent”, va explicar recentment el seu conseller delegat. No obstant això, el banc manté la seva crítica a la baixa rendibilitat del mercat espanyol, on el tipus mitjà de les hipoteques se situa al voltant del 2,8%, molt per sota d'altres països europeus.
El BBVA també accelera, però amb cautela
El BBVA ha incrementat la seva producció hipotecària un 21%, tot i que reconeix que encara es troba per sota de la seva quota natural de mercat després de dos anys d'estratègia més conservadora.
“La idea és ajudar els clients, però amb disciplina, perquè els preus estan per sota dels nivells de referència. En alguns casos, és més rendible comprar deute públic que concedir hipoteques”, assenyala el CEO de l'entitat.
El Sabadell i Bankinter: fre per rendibilitat i risc
En el costat oposat, Sabadell i Bankinter han optat per reduir la seva exposició al crèdit hipotecari davant la pressió sobre els marges. Bankinter ha retallat la seva producció un 40% a Espanya, fins a uns 660 milions d'euros en el primer trimestre, enfront de prop de 1.000 milions de l'any anterior. El banc justifica la decisió en la baixa rendibilitat del producte a tipus fix i en la seva estratègia de diversificació cap a altres mercats com Portugal i Irlanda.
“El preu de les hipoteques a Espanya està per sota del que és raonable. Preferim assignar creixement a mercats on el risc està més ben remunerat”, assenyalen des de l'entitat.
Per la seva banda, Banc Sabadell ha reduït la seva producció un 24%, una caiguda que defineix com a “voluntària”. L'entitat admet haver alentit el ritme de concessió a causa de la tensió en preus i a una menor rendibilitat del producte hipotecari.
CaixaBank i Unicaja: creixement moderat
En una posició intermèdia se situen CaixaBank i Unicaja, que mantenen creixement en el negoci hipotecari, tot i que a un ritme més contingut que el 2025. El banc malagueny ha incrementat la seva producció un 27,8%, fins a 913 milions d'euros en el primer trimestre, tot i que per sota del creixement del 37% registrat un any abans. L'entitat reconeix una "normalització" després d'un exercici anterior marcat per una forta guerra de preus.
CaixaBank, per la seva banda, ha assolit els 5.100 milions d'euros en noves hipoteques en el primer trimestre, la qual cosa suposa un augment del 14%. Tanmateix, el banc també detecta una moderació en la demanda de crèdit després d'un 2025 excepcional, en què el creixement del banc català va arribar al 64% en el mateix període.