A punt de complir-se sis anys de la creació del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE), l'instrument dissenyat pel govern espanyol per rescatar companyies afectades per la crisi de la Covid-19, torna a reobrir-se el debat sobre alguns dels expedients més controvertits gestionats per la Sepi. El cas de Plus Ultra, qüestionat des de l'inici, i que ha tornat al centre de la discussió després dels avenços de la investigació judicial sobre el seu rescat.

La causa analitza si l'aerolínia complia realment amb els requisits exigits per accedir als ajuts públics i apunta a possibles deficiències en la verificació de la seva situació comptable per part de la Sepi i dels seus assessors externs. No obstant això, Plus Ultra no ha estat l'únic rescat envoltat de polèmica. També el d'Air Europa ha generat controvèrsia, encara que en aquest cas no es qüestiona el caràcter estratègic de la companyia, sinó les pressions polítiques que, segons diverses informacions, haurien influït en l'aprovació de l'ajut.

L'aerolínia del grup Globalia va ser la primera empresa a rebre finançament del fons i també la que va obtenir l'import més gran: 475 milions d'euros. Malgrat això, Air Europa ja ha retornat íntegrament el rescat. Ho va fer de forma anticipada el novembre de 2025, seguint el mateix camí que altres deu companyies beneficiàries del fons. En total, 11 de les 28 empreses rescatades entre 2020 i 2022 han reemborsat abans de termini el finançament rebut.

11 de les 28 empreses rescatades han pagat abans de termini

La principal incògnita se centra ara en la resta de companyies que han d'afrontar venciments rellevants enguany. Més enllà del cas de Plus Ultra, diverses empreses travessen situacions financeres delicades i mantenen dubtes sobre la seva capacitat per retornar els ajuts públics. En conjunt, l'Estat encara té pendent recuperar prop de 1.000 milions d'euros.

Segons dades de la Sepi, dependent del Ministeri d'Hisenda, l'Estat ha recuperat fins a la data 1.737 milions d'euros, equivalents al 65% dels 2.681 milions concedits a través del fons. L'última empresa a amortitzar anticipadament el seu préstec va ser Grupo Mediterránea, que va efectuar el pagament el passat 2 de març.

Al costat d'ella, altres deu companyies ja han retornat la totalitat del finançament: Ávoris, Eurodivisas, Wamos, Rugui Steel, Ferroatlántica, Soho Boutique Hotels, Hesperia, Hotusa, Air Europa i Técnicas Reunidas. Al costat oposat romanen les 17 empreses que encara mantenen deute amb la Sepi i que hauran d'afrontar els seus calendaris de pagament a partir d'aquest 2026.

Entre elles destaquen Plus Ultra, que va rebre 53 milions d'euros; Duro Felguera, amb 120 milions; i Tubos Reunidos, que encara deu prop de 113 milions. Precisament, aquests tres expedients concentren bona part dels dubtes sobre la capacitat de recuperació dels fons públics. Tubos Reunidos ja ha incomplert parcialment les seves obligacions de devolució, ha aplicat un ERO i ha travessat un procés concursal.

Duro Felguera va aconseguir evitar recentment el concurs de creditors després d'aprovar un pla de reestructuració financera, tot i que la seva situació continua sent complexa. En el cas de Plus Ultra, a més, el rescat segueix sota investigació judicial.

Al costat d'aquestes companyies, també romanen pendents de devolució les ajudes concedides a Airtificial, Grupo Serhs, Reinosa Forgings & Castings, Grupo Abades, Grupo Abba, Grupo Julià, Air Nostrum, Volotea, Vicinay, ISASTUR, Vivanta, Grupo Losán, Imasa i Meeting Point. Algunes d'aquestes empreses ja han sol·licitat reestructuracions o ajornaments dels seus calendaris d'amortització.

Industrias Losán manté un deute de 34,7 milions d'euros; Imasa, de 27,3 milions; i Meeting Point, de 10,1 milions, en un context marcat per les dificultats de liquiditat.

Plus Ultra, per exemple, negocia actualment una extensió de venciments tant per al préstec ordinari —el pagament del qual començava enguany— com per al participatiu, previst inicialment per al 2028. En una situació similar es troba Volotea, que va rebre 200 milions d'euros el 2022 i ha aconseguit ampliar el seu calendari de devolució fins al 2029.

Diferent és el cas d'Air Nostrum. L'aerolínia valenciana, que va rebre una ajuda de 111 milions d'euros, va realitzar al desembre una amortització anticipada de 20 milions i ja ha abonat més de 21 milions en interessos a la Sepi. Després de renegociar els seus terminis, concentrarà el pagament del principal pendent el 2028.

Sis anys després de la posada en marxa del fons, el balanç continua obert. Mentre una part significativa de les ajudes ja ha estat recuperada, el Govern de Pedro Sánchez encara afronta el repte de garantir la devolució de prop de 1.000 milions d'euros compromesos en alguns dels rescats empresarials més controvertits de la pandèmia.