Quan encara no estan tancades les ferides obertes per la reducció de la jornada laboral entre el Ministeri de Treball i les patronals CEOE i Cepyme, ni tampoc entre el principal Ministeri en mans de Sumar i el Ministeri d'Economia, s'ha obert un nou conflicte: el Ministeri de Treball ha proposat als sindicats i als empresaris que es fixi per llei l'obligació que el salari mínim interprofessional (SMI) s'equiparés automàticament cada any amb el 60% del salari mitjà que es cobra a Espanya.
Des de la patronal ATA d'autònoms i la CEOE ja han mostrat la seva oposició a les mesures que el Ministeri de Treball els ha presentat a la taula de diàleg.
Actualment, cada any el govern d'Espanya obre una negociació amb els agents socials per pactar l'SMI que, en els últims anys, s'ha fixat en el 60% del salari mitjà, com recomana la Comissió Europea. Tanmateix, la pujada és una potestat de l'Executiu que pot optar per qualsevol pujada, fins i tot per mantenir-lo com està. Una cosa que ha passat molt sovint amb governs tant socialistes com populars.
En els últims anys, els empresaris -que han acudit a les reunions tripartides- sempre s'han oposat a les pujades presentades pel Ministeri de Treball i s'han quedat fora dels acords. En la seva defensa, han al·legat que no es tracta realment d'una negociació, sinó d'una consulta -així s'estableix a l'Estatut dels Treballadors-, per la qual cosa no hi ha gaire marge de maniobra.
Taula de diàleg
El Ministeri de Treball ha obert una nova taula de diàleg, en aquesta ocasió per discutir la transposició de la Directiva UE (2022/2042) sobre un SMI adequat a la Unió Europea. Fa uns dies, el departament que dirigeix la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va presentar un esborrany que modifica l'Estatut dels Treballadors. Concretament, refà l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors (referit al salari mínim interprofessional), però també l'article 89 (tramitació) que modifica una matèria tan sensible com la negociació col·lectiva.
A més, afegeix dues noves disposicions a l'ET, una per la qual es cregui la Comissió assessora per a l'anàlisi del salari interprofessional que, encara que molt similar a l'actual, se l'eleva a rang legal amb un reglament previst i, una segona, lligada a la negociació col·lectiva, per la qual el Govern s'arroga la potestat d'establir la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva, sobre la totalitat dels treballadors assalariats.
Fixació de l'SMI
L'Estatut dels Treballadors ja estableix, a l'article 27, la fórmula que s'ha d'utilitzar per determinar la fixació del salari mínim interprofessional. En la proposta presentada pel Ministeri de Treball als agents socials, la principal novetat és l'exigència que el Govern espanyol, sigui del color que siguin, compleixi la premissa que "la quantia del salari mínim interprofessional serà, en tot cas, igual o superior al 60% del salari mitjà net a Espanya". Però també modifica l'actual article en alguns aspectes rellevants:
- Davant l'actual redacció, el procés de fixació de l'SMI arrencarà amb un informe previ de la Comissió Assessora per a l'anàlisi de l'SMI. Actualment, ja s'està fent, però amb aquesta modificació s'eleva la Comissió a organisme amb rang legal, que comptarà amb el seu propi reglament, i, més important, s'exigeix la seva participació, ja que ara ha estat un afany de la ministra de Treball.
- En els criteris que s'hauran de tenir en compte per a l'elaboració de l'SMI, cobra força el "poder adquisitiu" del salari mínim. Així, es reforça el primer element, l'IPC, amb l'afegitó i el poder adquisitiu de l'SMI". En el cas de la productivitat, no només es valorarà la situació d'aquest indicador l'any en curs, sinó la seva evolució. Una cosa que juga a favor de l'SMI, perquè encara que la productivitat és inferior a Espanya a la mitjana comunitària, ha tingut una progressió important en els últims anys.
Pobresa nacional
Però, sobretot s'afegeixen dos nous factors: el primer, la garantia d'un nivell de vida digne l'increment de la cohesió social i de la convergència social a l'alça, atenent el fenomen de la pobresa laboral i, el segon, s'estableix que els "aspectes distributius atendrà especialment els salaris més baixos i consideren l'impacte del sexe".
Amb referència a la Comissió assessora per a l'anàlisi de l'SMI, es determina la seva condició d'"òrgan de participació institucional en matèria de salaris, adscrit el Ministeri de Treball". Sobre la seva composició és molt similar a l'actual, amb la participació de membres del Govern d'Espanya, dels sindicats, dels empresaris i cinc experts. La seva intervenció es concentrarà en la fixació del 60% del salari mitjà net d'Espanya, que servirà de referència per determinar cada any l'SMI. La nova disposició addicional de l'ET determina que es "desenvoluparà la naturalesa, composició i funcionament de la comissió," per ordre el titular del Ministeri de Treball.
Negociació col·lectiva
Tocant a la negociació col·lectiva, el Ministeri de Treball pretén ampliar en nombre d'assalariats coberts. Amb motiu de la reforma de la jornada laboral, el departament que dirigeix Yolanda Díaz ha quantificat en 12,5 milions els assalariats emparats per convenis col·lectius i, almenys, 1,5 milions que es queden fora, especialment als sectors d'hostaleria, comerç i agricultura. Sobre el paper, la totalitat dels assalariats privats haurien d'estar sota el paraigua d'un conveni col·lectiu. Actualment, hi ha uns 14,5-15 milions d'assalariats en empreses privades, amb les dades de l'afiliació a la Seguretat Social.
A fi d'augmentar-los, Treball pretén aprovar que el Govern espanyol determinarà anualment la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva i, en cas que l'esmentada taxa se situï per sota del 80%, establirà "un marc de condicions que afavoreixi la negociació col·lectiva i s'elaborés un pla d'acció amb un calendari i mesures concretes per augmentar-la progressivament". La mesura haurà de ser "consultada amb els interlocutors socials" i fer-se amb "ple a l'autonomia" d'aquests. Un pla que es revisarà almenys cada cinc anys.
Transparent i informada
A més, Treball ha proposat a les agents socials, d'afegir un nou punt a la tramitació dels convenis col·lectius, pel qual s'assegura que la negociació col·lectiva sigui "transparent i informada". Amb aquesta finalitat, abans d'iniciar la negociació d'un conveni d'àmbit d'empresa, aquesta "farà lliurament d'un informe actualitzat de les matèries" sobre les que s'haurà de debatre.
En el cas dels convenis d'àmbit sectorial, la patronal o els sindicats, podrà sol·licitar a les "autoritats" un informe sobre els comptes econòmics agregats, la xifra de negoci, el marge brut, les despeses de personal i els resultats econòmics d'àmbit territorial i funcional del conveni. Es tracta d'una petició que els sindicats han realitzat des de fa diversos anys.