El Ministeri de Treball i Economia Social, dirigit per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, pretén posar ordre en la inseguretat jurídica que s'ha generat als tribunals espanyols respecte a les indemnitzacions que es cobren per un acomiadament improcedent. Amb aquesta finalitat, ha iniciat aquest dilluns les negociacions amb els sindicats (CCOO i UGT) i les patronals CEOE i Cepyme) per reformar les indemnitzacions que s'abonen en el cas dels acomiadaments improcedents per no ajustar-se a la Carta Social Europea que el govern espanyol va signar fa uns anys.
Actualment, s'ha generat una confusió jurídica lligada a l'aplicació de la Carta Social Europea. Alguns tribunals consideren que, atès que Espanya ha signat aquesta Carta, és d'aplicació directa en l'ordenament jurídic nacional, ja que els tractats internacionals tenen, per si sols, validesa jurídica als tribunals espanyols. No obstant això, el Tribunal Suprem no és de la mateixa opinió i ha dictaminat que, ajustant-se a la jurisdicció nacional (Estatut dels Treballadors o ET), la indemnització per l'acomiadament improcedent és fixa, de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mesos, i no hi cap una interpretació personal i variable com defensa la Carta Social Europea.
Fernando Luján, vicesecretari general de política sindical d'UGT, i negociador del sindicat a la nova mesa oberta per Treball, assenyala que alguns tribunals superiors de justícia s'estan saltant la decisió del Tribunal Suprem. Continuen aplicant la Carta Social Europea directament, donant la raó a aquells treballadors que reclamen una indemnització superior als 33 dies per any treballat. El sindicalista assenyala que una cosa semblant està succeint a França, on tribunals inferiors s'estan saltant la doctrina del seu tribunal suprem.
Reforma urgent
Una inseguretat jurídica que, segons els sindicats, fa més urgent la reforma de l'actual legislació de la indemnització per l'acomiadament improcedent. Es tracta, no obstant això, d'una petició llargament reclamada pels sindicats UGT i CCOO que han recorregut aquesta causa davant el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), l'organisme encarregat de vetllar pel compliment de les regles imposades per la Carta Social Europea. Unes resolucions —la d'UGT el 2023 i la de CCOO el 2024— que han estat favorables en ambdós casos i han exigit al govern espanyol que compleixi i faci complir la Carta Social Europea.
A l'altre extrem, les patronals no volen retocar les indemnitzacions, seguint les tesis que manté el Tribunal Suprem. Fonts sindicals han assenyalat que des de la patronal s'han limitat a expressar aquest dilluns que se senten “incòmodes” amb la nova taula de negociació encarregada de modificar la indemnització per l'acomiadament improcedent.
300.000 acomiadaments
Tot i que no hi ha dades del nombre d'acomiadaments improcedents que es produeixen a Espanya, de les estadístiques del SEPE —que explicita les causes dels acomiadaments— s'indueix que del milió llarg d'acomiadaments fins a l'agost, uns 300.000 podrien ser improcedents. Un de cada tres. L'acomiadament improcedent, com el seu nom indica, és aquell que l'empresari no pot justificar i la indemnització s'eleva per sobre de l'acomiadament objectiu. Si aquest últim suposa un pagament de 20 dies per 14 mesos, l'improcedent s'eleva a 33 dies per 24 mesos. No obstant això, encara que un jutge validi que l'acomiadament ha estat improcedent, permet a l'empresa triar entre readmetre el treballador i acomiadar-lo, indemnitzant-lo amb aquest límit imposat per l'ET.
Doncs bé, la Carta Social Europea considera que les indemnitzacions no han de ser igual per a tothom i que cal contemplar les condicions personals i particulars de cada treballador acomiadat. Seguint aquesta tesi, la indemnització serà més elevada en persones que tinguin una baixa ocupabilitat i, per tant, els costi més reincorporar-se al mercat de treball i, especialment, l'edat, ja que l'edatisme dificulta trobar feina o, fins i tot, podria afectar la pensió futura en el cas d'assalariats molt propers a la jubilació.
Sindicats + Treball
Els sindicats i el Ministeri de Treball han defensat modificar la legislació actual, ajustant l'article 56 de l'ET que regula l'acomiadament improcedent a la Carta Social Europea. Serà la forma més ràpida i efectiva de posar fi a la inseguretat jurídica actual que afecta per igual treballadors i empreses. A més, per descomptat, de complir amb les peticions fetes a Espanya per part del Comitè Europeu dels Drets Socials (CEDS).
Però les posicions no són gaire clares. El primer punt de fricció es produeix dins del Govern de coalició, perquè, tot i que hi ha un acord signat pel PSOE i Sumar, la redacció és interpretable. La posició del primer durant la tramitació dels recursos dels sindicats i les declaracions des del Ministeri de Justícia no semblen gaire favorables a una reforma gaire en profunditat de l'ET. Unes friccions que s'estendran a la resta de l'arc parlamentari, com ha passat ja amb la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals o com ja s'apunta amb la pujada de les quotes dels autònoms.