Nou revés a les pretensions del Ministeri de Treball i les exigències dels sindicats perquè augmentin les indemnitzacions per acomiadaments improcedents des dels 33 dies per any treballat que marca actualment la legislació laboral espanyola. No obstant això, el Consell d'Europa ja ha "amonestat" en dues ocasions a Espanya per no aplicar la Carta Social Europea que estableix que en el cas d'aquest tipus d'acomiadaments, s'han de tenir en compte els factors individuals de cada treballador, per la qual cosa no es pot determinar una norma rígida de "cafè per a tots", com és la reglamentació espanyola. Però el Tribunal Suprem ha reiterat la seva posició i ha elaborat una nova sentència contrària a les tesis de la Carta Social Europea.

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha valorat aquest dimecres la decisió del Tribunal Suprem sobre que la indemnització per acomiadament improcedent no pot veure's incrementada en via judicial. Durant la seva intervenció en l'assemblea general de la CEOE, Garamendi ha fet un incís per a traslladar una bona notícia, en al·lusió a la fallada coneguda aquest mateix matí, i ha llegit part de la nota publicada pel Tribunal Suprem.

Indemnització 'adequada'

Així, el ple de la Sala Social del Tribunal Suprem (TS) ha dictat sentència en la qual estableix que la indemnització per acomiadament improcedent prevista a l'article 56.1 de l'Estatut dels Treballadors (ET) no pot veure's incrementada en "la via judicial amb altres quanties que atenguin les circumstàncies concretes de cada cas". La sentència, que ha estat avançada per elDiario.es i confirmat per les agències EP i Efe, indica que no es pot incrementar via judicial aquesta indemnització sense que això suposi ni una vulneració de l'article 10 del Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) ni de l'article 24 de la Carta Social Europea revisada, en els quals només s'indica que la indemnització ha de ser adequada.

D'aquesta manera, el Tribunal Suprem avala el dictat en una sentència del desembre passat, on el ple de la seva Sala Quarta ja va indicar per "unanimitat", que la indemnització per acomiadament improcedent establerta a l'article 56 de l'Estatut dels Treballadors (ET) de 33 dies de salari per any de servei "no pot veure's incrementada en la via judicial" sense que això suposi una vulneració de l'article 10 del Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

En aquesta nova sentència, el Suprem considera que, igual com va fer en relació amb el Conveni 158 OIT, l'expressió dret a una "indemnització adequada", que reitera l'article 24 de la Carta Social Europea revisada, resulta "literalment inconcreta". Per això, l'Alt Tribunal entén que no es tracta de mandats directament aplicables, sinó de "declaracions programàtiques, d'oberta interpretació, la virtualitat concreta de les quals exigiria una intervenció legislativa".

33 dies

En la seva fallada de desembre de 2024, l'Alt Tribunal va destacar que la indemnització per acomiadament improcedent establerta a l'article 56 de l'Estatut dels Treballadors (ET) no pot veure's incrementada en la via judicial amb altres quanties que atenguin les circumstàncies concretes del cas, sense que això suposi una vulneració de l'article 10 del Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), en el qual tan sols s'indica que la indemnització sigui adequada.

A Espanya, el límit màxim de la indemnització en cas d'acomiadament improcedent no pot excedir de 33 dies de salari per any de servei, amb un límit màxim de 24 mensualitats. En cas d'acomiadament per causes objectives i acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o productives, el límit màxim no pot superar els 20 dies de salari per any treballat, amb un límit màxim de 12 mensualitats.

Consell d'Europa

El Comitè de Ministres del Consell d'Europa va aprovar una recomanació al Govern espanyol en la qual l'insta a revisar la indemnització per acomiadament improcedent perquè realment sigui dissuasiva per a l'empresari i perquè repari efectivament el dany causat al treballador. A més, el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) ha fallat tant en una demanda d'UGT com de CCOO que la indemnització per acomiadament injustificat a Espanya no s'acomoda al dret europeu perquè no és prou dissuasiva.

Ambdós sindicats han sol·licitat, d'acord amb aquestes dues decisions, que el Ministeri de Treball obri una negociació per modificar l'actual Estatut dels Treballadors i evitar així la interpretació que s'està fent de la norma des de diverses instàncies judicials. Diversos tribunals del social defensen la tesi que la Carta Social Europea és d'obligat compliment en els tribunals nacionals i, sota aquesta premissa, han sentenciat a favor dels acomiadats que han sol·licitat més indemnitzacions. Una tesi avalada en instàncies superiors com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Tanmateix, el Tribunal Suprem ha rebutjat, per dues vegades, aquesta tesi, generant una confusió legal amb què volen acabar els sindicats. El Ministeri de Treball, que lidera Yolanda Díaz, s'ha mostrat partidaris de la modificació legal que estableixi una indemnització flexible que tingui en compte les circumstàncies personals dels treballadors acomiadats, principalment l'edat. Però existeixen discordances entre els dos socis del govern espanyol, ja que el PSOE no és propens a deixar la indemnització a l'arbitri dels jutges. Des de Treball assenyalen que ja estan treballant en un text, encara que existeixen diferents posicions tècniques, la qual cosa fa més complexa la redacció.