El Tribunal Suprem ha publicat aquest dimarts la sentència que avala la indemnització per acomiadament improcedent vigent a Espanya, de 33 dies per any treballat, i ha anul·lat així la sentència que pesava sobre l'empresa de Barcelona Conillas Garden Center que la condemnava a pagar 1.506 euros d'indemnització i 5.401 euros d'indemnització addicional per lucre cessant. Segons el Suprem, amb una sentència que ja va ser avançada parcialment fa uns dies, "les decisions del Comitè de Drets Socials no resulten vinculants ni a l'exercici del control de convencionalidad que competeix a aquesta sala, ni en la interpretació del precepte".

L'article 10 del conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball i l'article 24 de la Carta Social europea revisada, que incumbeixen a aquest assumpte, contemplen "només" que "la indemnització ha de ser adequada", adverteix el Suprem. "No es tracta de mandats directament aplicables, sinó de declaracions programàtiques la virtualitat concreta de les quals exigiria intervenció legislativa".

"La nostra legislació no ha establert una indemnització lliure per compensar la pèrdua injustificada de la feina, quan és una, ja taxada, que ha vingut oferint seguretat jurídica i uniformitat per a tots els treballadors que, davant de la pèrdua de la mateixa feina, són reparats en iguals termes, sense necessitat d'haver d'acreditar els concrets danys i perjudicis soferts," destaca la sentència.

La sentència es va aprovar per àmplia majoria, però compta amb dos vots particulars en contra. El primer, de Félix Vicente Azón VIlas, defensa que no s'hauria d'haver acceptat el recurs que va donar lloc a la intervenció del Suprem. L'altre, d'Isabel Olmos Parés i Rafael Antonio López Parada, reconeixen que la taxació de l'acomiadament improcedent permeten que existeixin "desviacions" entre el dany causat al treballador i la compensació econòmica. I expressen que l'aplicació de la Carta Social Europea permetria introduir un correctiu a través d'una indemnització complementària.

Tant Comissions Europees com UGT han enviat queixes al Comitè Europeu de Drets Socials alertant que a Espanya les indemnitzacions per acomiadament improcedent són insuficients. L'article 24.b de l'esmentada carta estableix el dret "dels treballadors acomiadats sense raó vàlida a una indemnització adequada o a una altra reparació apropiada". I les resolucions a les queixes sindicals alerten que "qualsevol límit a la indemnització que pugui impedir que els danys siguin proporcionals a la pèrdua soferta i prou dissuasius és, en principi, contrari a l'article 24.b de la Carta".

"Si bé el Govern [espanyol, en les seves al·legacions] afirma que un dels objectius del sistema que introdueix límits màxims d'indemnització era proporcionar més seguretat jurídica, no pot excloure's que la indemnització predeterminada pugui més aviat servir d'incentiu perquè l'ocupador acomiadi els treballadors de manera improcedent", agregava la resolució del Comitè Europeu de Drets Socials del mes de juny passat que va servir perquè la justícia fallés a favor del treballador que va denunciar l'empresa que el va acomiadar.

Tanmateix, cap d'aquestes resolucions o documents internacionals no són prou concretes o vinculants per a contradir a la llei espanyola.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja ha anunciat que canviarà la llei perquè l'acomiadament improcedent compleixi amb les exigències europees. Però mentrestant, la llei espanyola i les sentències del Suprem prevalen i impossibiliten modificacions puntuals per complir amb Europa.