Després de quatre mesos negociant amb els empresaris i els sindicats, el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha presentat aquesta setmana un esborrany de com funcionarà la integració progressiva al lloc de treball després d'una llarga baixa per malaltia, com va proposar la ministra Elma Saiz-amb gran polèmica- a finals de gener. Unes mesures que no han agradat als sindicats.

A l'esborrany, el Ministeri ha plantejat als agents socials la carcassa d'aquesta reforma de la incapacitat temporal (IT) amb les següents modificacions relacionades amb la reincorporació progressiva al treball:

  • La reincorporació progressiva no finalitza amb l'alta mèdica, sinó que comença. El text presentat als agents socials determina que la incorporació gradual es produirà una vegada que el metge de la Sanitat Pública hagi donat l'alta al treballador, "quan el treballador hagi recuperat la salut". Precisament per això, al Ministeri no li agrada que es parli d'"alta progressiva", sinó de reincorporació progressiva.
  • S'aplicarà només quan la baixa hagi superat els 180 dies.
  • Serà només per a processos derivats de determinades patologies (sense precisar a l'esborrany del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social).
  • La reincorporació progressiva tindrà una durada màxima de 30 dies.
  • Serà aplicable només a treballadors amb jornada completa o, en cas de jornada parcial, quan superin el 80% de la jornada ordinària (legalment establerta en 40 hores setmanals).
  • Durant aquells 30 dies màxims de reincorporació progressiva, el treballador estarà en el seu lloc de treball la meitat de la seva jornada habitual. Durant aquest període rebrà de l'empresa la meitat del seu salari, que es completarà amb una prestació equivalent al 50% de la prestació per Incapacitat Temporal.

Actualment, en cas d'una baixa per incapacitat temporal, l'assalariat no rep cap diner els tres primers dies (va a càrrec seu), del 4 al dia 15, el 60% de la base reguladora, que abona l'empresa, i del dia 15 al 21, igualment el 60%, però ja l'abona directament la Seguretat Social o les Mútues d'Accidents de Treball, que són col·laboradores de la Seguretat Social. A partir del dia 22 de baixa, la prestació s'amplia al 75% de la base reguladora, igualment a càrrec de la Seguretat Social o les Mútues. Hi ha empreses que als seus convenis s'estableix un complement al treballador que pot ser fins i tot de la totalitat del salari.

Si la baixa és derivada d'una malaltia professional o un accident ocorregut en horari laboral, l'assalariat cobrarà des del primer dia l'equivalent al 75% de la seva base reguladora.

Patricia Ruiz, responsable de salut laboral d'UGT, critica durament la proposta del Ministeri que qualifica d'"incompleta, inconcreta i incoherent". Segons la seva opinió, no compleix el que hauria de ser el "principi general" de la reforma de l'IT: millorar la salut dels treballadors malalts, perquè s'ha deixat fora el reforç sanitari, una de les principals causes que expliquen que s'hagi disparat el cost de la incapacitat temporal, ni entra en mesures de prevenció que evitin que els treballadors es posin malalts. "La proposta es limita a plantejar mesures relacionades amb l'administració de les prestacions i els temps d'espera".

Per això, la sindicalista considera que hi ha incoherència a l'esborrany, ja que entre els objectius destaca com a principal "millorar l'acció protectora de la prestació d'incapacitat temporal de la Seguretat Social, situen en el centre la protecció i la recuperació de la salut de les persones treballadores" i, tanmateix, no inclou les mesures sanitàries ni preventives.

Mariano Sanz, responsable de Salut Laboral de CC.OO, remarca que es tracta d'una proposta "parcial, en la que tot està per definir" i critica que no s'inclou a l'esborrany l'adaptació del lloc de treball, ni l'avaluació dels riscos abans de la incorporació del treballador". Igual com la seva homòloga d'UGT, retreu al Ministeri que no s'incloguin mesures lligades als Sistemes Nacionals de Salut tendents a reduir els terminis d'espera que allarguen innecessàriament les baixes. "Cal esperar 120 dies per ser operat", diu.

Reincorporació progressiva

Respecte a la reincorporació progressiva, ambdós sindicats es mostren cautelosos amb les mesures posades a sobre de la taula de negociació. Estan d'acord que es pugui produir aquesta incorporació a mig gas, però sempre que busqui una repercussió positiva en la salut del treballador, per a la qual cosa s'haurà d'exigir un informe clínic que avali la idoneïtat per a cada malalt.

Ruíz, no obstant això, es mostra més radical contra la mesura. "Si el treballador ja està recuperat i se li ha donat l'alto, quin sentit té una reinserció progressiva?", es pregunta. Per això, considera que la progressivitat ha de venir avalada per un informe mèdic que ho aconselli. Però, res no diu l'esborrany al respecte, que planteja un procediment més generalitzat per a tots els pacients que hagin estat de baixa almenys 180 per "determinades patologies".

Però l'esborrany no determina per a quines patologies. I, aquí, és un dels punts de més fricció a la taula de negociació. El Ministeri ha plantejat les tres malalties amb baixes de més durada: les relacionades amb malalties d'ossos i músculs, relacionades amb la traumatologia; les oncològiques i la salut mental. En principi, el Ministeri i les empreses, aposten per les tres, però els sindicats no accepten la generalització.

Salut mental

Especialment preocupats es mostren els sindicats en el cas dels malalts de malalties mentals. Tant Sanz com Ruiz incideixen que aquestes patologies amb prou feines es reconeixen com a malalties professionals quan el Ministeri de Sanitat reconeix que un terç d'aquestes malalties tenen la seva causa en l'ambient laboral. Tan CC.OO. UGT consideren urgent que s'actualitzi el llistat de malalties professionals, especialment en aquestes malalties.

Però fins que això passi, que s'està negociant en una taula oberta pel Ministeri de Treball, Sanz defensa que es canviï el procediment. Actualment, les Mútues tenen la potestat de comunicar l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que un determinat pacient, amb un trastorn mental, se li reconegui com a malaltia professional, amb el consegüent augment de la prestació per baixa. El responsable de Salut Laboral de CC.OO. considera que tal potestat també pugui exercir-la el metge de la Sanitat Pública; és a dir, que si considera que el pacient està malalt per motius laborals, pot reclamar l'INSS que sigui considerat malaltia professional.

La responsable de Salut Laboral d'UGT ressenya la necessitat que s'incloguin aquestes patologies al llistat de malalties professionals, la qual cosa garantiria un tractament més adequat. Però considera que, tant o més important que el tractament, és la prevenció donin els centres de treball.