Aquesta setmana, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, suggeria abordar la reforma de l'absentisme laboral com a moneda de canvi perquè la CEOE recolzi en el tràmit parlamentari la reducció legal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores a la setmana. Una proposta que des de UGT adverteixen, "els ha agafat per sorpresa". Dit així, es podria entendre que els empresaris són els més interessats en acabar amb l'absentisme laboral, però tant o més estan els sindicats i les administracions públiques. Una preocupació en grau extrem per l'increment desproporcionat des de la pandèmia que ha disparat totes les alarmes. L'última, la del Banc d'Espanya que mostrava fa uns dies la seva preocupació i va alertar que està produint "tensions al mercat laboral".

"En aquests moments tenim un greu problema perquè els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes continuen disparats. Ja són gairebé 1,8 milions de baixes tramitades en un sol trimestre", assenyala Rosa Santos, directora de Relacions Laborals de CEOE, que ressalta que "el primer problema que ens trobem és la salut dels treballadors, per la qual cosa necessitem atallar aquesta escalada per protegir la seva salut". Però també valora l'efecte econòmic que comporta: "És indubtable que suposa un cost per a les Administracions i per a les empreses". Un cost anual de 29.000 milions d'euros, el triple que el 2015. "És una situació insostenible i això ha fet que hàgim pogut assolir un acord en l'últim AENC perquè les mútues puguin col·laborar en la gestió d'aquests processos per baixes d'origen traumatològic, de manera que es redueixi la incidència i la durada de les baixes pel bé de tots", assenyala.

Patrícia Ruíz, secretària de Salut Laboral de UGT, és igualment contundent: "Estem molt preocupats per les altes xifres de baixes laborals des de la pandèmia, especialment derivades de la salut mental" i recalca: "El 37% dels treballadors declara tenir stress laboral i les baixes per aquesta causa han augmentat un 72% des de 2020 i un 120% des de 2016". Una malaltia que sembla acarnissar -se amb els més joves, la qual cosa ha fet que les baixes per salut mental s'hagin duplicat entre els treballadors menors de 24 anys. La dirigent sindical incideix que el mateix Ministeri de Sanitat reconeix que el 30% de les baixes per malalties lligades amb la ment té el seu origen en l'entorn laboral, per la qual cosa incideix en la necessitat que s'inclogui al nou catàleg de malalties professionals que s'està, actualment negociant, entre el Ministeri de Treball, sindicats i empresaris. Especialment, si es té en compte que la durada mitjana de la baixa per trastorns de salut mental és de 108 dies, segons Ruíz.

Josep Ginesta, secretari general de Pimec, la patronal de pimes catalanes i balears, assenyala que des de fa un parell d'anys han col·locat l'absentisme derivat de les malalties comunes com un dels focus principals de la seva activitat empresarial. I considera que una bona part del problema està en la gestió dels serveis sanitaris, encara que hi ha altres factors.

Una queixa generalitzada entre els empresaris, els sindicats i, fins i tot, els ministeris de l'àrea laboral, especialment Yolanda Díaz, del Ministeri de Treball, i Elma Saiz, del d'Inclusió i Seguretat Social. Una gestió que, es pot recordar, depèn de les comunitats autònomes.

Què és l'absentisme?

L'Organització Internacional del Treball (OIT), organisme de l'ONU que vela per les condicions laborals dels treballadors de tot el món, aclareix que l'absentisme és la falta al treball per causa justificada o sense justificar. Tanmateix, aquesta segona és difícil de calcular -i de demostrar-, per la qual cosa empreses, treballadors i administració quan parlen d'absentisme se centren en el justificat, principalment per malaltia. Tanmateix, alguns estudis com el d'Adecco, inclouen en l'absentisme, la no-assistència derivada de drets laborals, ben emparats per la legislació, bé pels convenis. Entre aquestes altres causes, inclouen la maternitat, els permisos remunerats, la compensació per hores extra, les hora no treballada i remunerades, perdudes en el lloc de treball, vagues i altres causes.

Un informe de la CEOE, amb dades de la patronal de les Mútues de Treball, AMAT, assenyala que les baixes per incapacitat temporal per contingència comunes (malalties no directament relacionada amb el treball o accidents fora de l'horari laboral o les anades i vingudes a l'oficina) del primer trimestre de 2025 han augmentat un 10% en comparació amb el mateix període de 2024. En persones, 162.738 més, fins a sumar 1,79 milions de treballadors que ha faltat un o diversos dies per estar malalts. El cost, per lògica, també s'accelera, en concret en 448 milions d'euros, el que ha suposat un desemborsament en aquells tres mesos de 4.808 milions d'euros.

Per cada 1.000 treballadors

Certament, el nombre de treballadors en actiu ha augmentat, el que explica en part aquest increment. Per evitar aquest efecte estadístic, s'utilitza la taxa incidència mensual per cada 1.000 treballadors -quants treballadors estan de baixa per una malaltia comuna per cada miler. Doncs bé, aquesta taxa segueix una línia ascendent des de fins i tot abans de la pandèmia. Comparant la mitjana del primer trimestre, el 2025 estaven de baixa 37,88 treballadors per cada miler, quan en el mateix període de 2018 eren 29,58.

Tanmateix, encara que augmenta el nombre de treballadors de baixa, disminueix el temps que necessiten per recuperar-se de la seva malaltia. Amb l'informe de CEOE, el març de 2025 la durada va ser de 36,94, mentre que l'any anterior va ser de 28,59; és a dir, la reincorporació s'ha avançat aquest any 1,65 dies. No obstant això, s'ha produït un increment en els casos de les baixes de llarga durada: els processos de més 365 dies augmenten respecte a l'any passat un 18% (112.978 casos); en els de més de 545 el 15% (37.6769 i les recuperacions que superen els 730 dies, el 77% (9.369 cas en el primer trimestre d'aquest any).

Catalunya

Amb dades de Pimec, el 2023 es van abonar a Catalunya en prestacions per les baixes 2.085 milions d'euros, 2.195 per a les empreses sense comptabilitzar els complements. Seguint una regla reconeguda per experts, mentre més riquesa, major és l'absentisme laboral. Així, amb dades de l'any passat, la taxa d'incidència més gran per cada 1.000 treballadors, 50,8, es va registrar en la Comunitat Foral de Navarra, seguida de Catalunya, 46,2, i en tercera posició, el País Basc, 41,6. Madrid, a certa distància, té una taxa d'absentisme del 33,3 per cada 1.000 treballadors. A la cola, la taxa és del 17,9 a Extremadura.

Una segona regla és que a més nivell d'absentisme, menys dura la baixa. En una proporció inversa, Navarra va tenir l'any passat una mitjana de 26,6 dies, Catalunya 27,4, i el País Basc 39,8. En canvi, els extremenys allarguen la seva absència laboral al màxim del 72,7 dies.

Referent a això, a Catalunya, el 52,6% l'absència per incapacitat temporal està entre 1 i 3 dies, una falta que va econòmicament a càrrec del treballador, ja que deixa de cobrar aquells dies i un altre 24,6% entre 4 i 15 dies, període que abona les empreses a través de les Mútues de Treball. A partir d'allà, l'abonament correspon a la Seguretat Social, que generalment es fa també a través de les mútues, en ser agents col·laboradors. Entre el dia 4 i el 20, s'abona el 60% del salari i, a partir del 21%, el 75%. No obstant això, hi ha sectors i empreses que per conveni col·lectiu abonen un complement que pot arribar fins al 100 de la nòmina.

Respecte a la patologia, amb dades de 2023, hi va haver 351.140 baixes per malalties osteomusculars, amb una baixa mitjana de 52,7 dies, i 163.622 per malalties mentals o trastorn del comportament, amb una absència laboral de 78,2 dies, quan la mitjana és de 27,4 dies. L'informe de Pimec ressenya l'increment d'estàs últimes a Catalunya per sobre de la mitjana espanyola: de 2022 a 2023 va pujar a Catalunya el 26% (tres punts menys que a Espanya) i comparat amb 2018, el 89%, 23 punts percentuals més).

Causes de l'absentisme més gran

Una part s'atribueix als serveis públics sanitaris, amb llistes d'espera que allarguen els processos de curació. Ginesta assenyala que en un estudi que va realitzar Pimec per a les Balears, es concloïa que si una malaltia de traumatologia es tractava per les mútues laborals (per un accident laboral) en comptes de pels serveis sanitaris públics, la baixa es reduïa en 20 dies. Un consens que és generalitzat fins al punt que empresaris i sindicats es van posar d'acord perquè les mútues poguessin fer-se càrrec de part dels tractaments per lesions de traumatologia. Un acord que ha estat ratificat pel Ministeri de Seguretat Social que està intentant tancar des de setembre de 2024 conveni amb els serveis de Salut de les diferents comunitats autònomes. De moment sense èxit.

Les fonts consultades coincideixen que el primer acord es firmarà amb les Balears i que "serà imminent", encara que ja es va anunciar fa mes i mig i encara continuen amarrant "serrells". Aquestes mateixes fonts assenyalen que s'està treballant, i estarien una mica més avançades, les negociacions amb Catalunya, les Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. Ruíz, de UGT, considera que quan es firmi el primer, s'acceleraran els processos.

Baixes 'fraudulentes'

La sindicalista assenyala que entre els motius que estan entorpint els acords per tancar aquests convenis de col·laboració hi ha l'intent de diverses comunitats d'incloure en protocols per detectar i combatre les baixes "fraudulentes" per malaltia. Ruíz assenyala que Aragó ha expressat obertament la seva intenció, però que altres administracions també ho han al·legat, encara que de forma més discreta. Un argument que també defensen les empreses, assenyala la responsable de Salut Laboral de UGT. Fa uns dies, Ángel Nicolas, presidents dels empresari castellà manxecs, va xifrar en un 20% les baixes amb frau.

Ginesta insisteix en problemes estructurals, però recorda que, a més, hi ha alguns paràmetres que són comuns a tots els països:

  • Mentre major és l'empresa, més absentisme.
  • En la indústria, l'absentisme és més gran que al sector serveis.
  • A més riquesa, més absentisme.
  • A més taxa d'atur, menys absentisme.
  • A menor estabilitat en l'ocupació, menor taxa d'absentisme.

Miguel Ángel Malo Ocaña, professor d'Economia de la Universitat de Salamanca i un dels experts més importants en el mercat laboral, assenyala com a causa l'augment de l'edat mitjana dels treballadors, una tesi que sosté Pimec amb dades a Catalunya i concorda que la durada més gran per fer proves diagnòstiques allarga la baixa.

Solucions a l'absentisme

Malo Ocaña assenyala entre les possibles mesures per atallar l'absentisme depenen de les causes. Però considera en la negociació col·lectiva és l'àmbit adequat per establir com s'organitza la producció en les empresa. Per a causes lligades a l'envelliment de la massa laboral i un pitjor funcionament del sistema sanitari públic, s'han d'abordar polítiques sanitàries que aturin el problema. Respecte al suposat absentisme no justificat, adverteix que és complicat, perquè també existeix l'anomenat "presentisme" (treballadors que haurien d'estar de baixa, però no ho estan perquè temen perdre la seva feina, perdre oportunitats de promoció, etc.).

Patricia Ruíz incideix que la solució és global i, per tant, no només s'ha de centrar en els tractaments, sinó també a evitar la malaltia, amb més mesures de prevenció en les empreses. En aquest sentit, recorda que el Ministeri de Treball està negociant amb empreses i sindicats una reforma de la prevenció amb cinc potes:

  • Reconeixement de la salut mental al llistat de malalties laborals.
  • Combatre els riscos digitals, que no es preveu en la legislació amb 20 anys d'antiguitat.
  • Incloure en la prevenció les perspectives de gènere, com la menopausa.
  • Riscos derivats del canvi climàtic, com a onades de calor i, fins i tot, catàstrofes mediambientals.
  • Una atenció especial a les pimes

Des de Pimec assenyalen algunes mesures concretes de caràcter estructural. En concret, com es gestiona la incapacitat temporal, amb escassos mecanismes de control, tant en les baixes com en les altes; segon, augmentar una baixa inversió en atenció primària, el que redunda que els metges no puguin fer un seguiment adequat dels processos de baixa. En aquest sentit, es podria delegar aquestes funcions més burocràtiques. També considera que s'està produint una baixa utilització de recursos sanitaris privats i de les Mútues de Treball. Però el secretari general de Pimec assenyala que les empreses poden tenir adoptar algunes mesures, com per exemple contractar fisioterapeutes, per evitar lesions.

El secretari general de la patronal català defensa, a més, les baixes flexibles que va proposar la ministra d'Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz. "Som l'únic país comunitari que no el té, com les baixes parcials," declara.