L’opa del BBVA al Sabadell topa amb un nou escull. Després del comunicat conjunt de l’empresariat català, ara és el món polític el que es posiciona clarament en contra de l’operació, amb més contundència de l’expressada per Salvador Illa. I no només català, sinó també valencià. Artur Mas, Ximo Puig i Oriol Junqueras, entre altres personalitats polítiques, reclamen al govern espanyol que freni l’opa perquè és contrària a l’interès general. 

Artur Mas, Ximo Puig, Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Jaume Giró, Andreu Mas-Colell, Antoni Castells, Natàlia Mas Guix i l’exconseller d’economia valencià Vicent Soler han signat un article conjunt, publicat a l’Ara, en el qual expressen la seva oposició a la compra del Sabadell per part del BBVA, la qual és analitzada pel govern espanyol, que té fins al 27 de juny per imposar-hi condicions que protegeixin l’interès general. Els signants defensen que “és moment d’actuar amb claredat i responsabilitat institucional” i que el Consell de Ministres té arguments i mecanismes legals per frenar l’opa, també previstos en la legislació europea.

“Ens trobem davant d’una operació insòlita entre dues entitats plenament solvents, rendibles i consolidades, que no presenten cap problema financer ni estructural que justifiqui, des de l’interès públic, una integració d’aquestes característiques”, asseguren els expresidents i exconsellers, que recorden l’oposició empresarial.

Els signants de l’article basen la seva oposició a l’opa en cinc punts. El primer és l’ocupació i la cohesió territorial, i recorden que es podrien perdre fins a 10.000 llocs de treball directes i 31.000 indirectes, més del 70%, a Catalunya. Pel que fa a la cohesió territorial, “l’opa accentuaria el desequilibri territorial que ja existeix”. “No cal concentrar més poder econòmic a Madrid, sinó just a l’inrevés, desconcentrar-lo”, destaquen.

La recuperació de centres de decisió econòmica a Catalunya es veuria greument afectada. És moment d’actuar amb claredat i responsabilitat institucional

El segon argument és l’exclusió financera i menys accés a serveis, ja que el tancament de fins a 800 oficines “afectaria especialment zones amb baixa densitat d’oficines bancàries, com moltes comarques catalanes, valencianes –particularment a Alacant– i les Illes Balears”. Recorden com a canviat el mapa bancari en els últims anys i afegeixen que “la concentració ja està més que feta, no cal anar més enllà”.

El tercer és el que més preocupa les patronals, la pèrdua de crèdit per a les pimes. “El Banc Sabadell manté un vincle estratègic amb el teixit de petites i mitjanes empreses, mentre que el BBVA ha estat més orientat a grans empreses i mercats globals”, expliquen, i destaquen que la fusió concentraria el 60% del crèdit bancari en només tres entitats, cosa que perjudicaria especialment les pimes. “L’eix mediterrani no només concentra una elevada densitat de pimes, sinó que actua com el gran pulmó exportador de l’Estat. Perjudicar aquest teixit empresarial suposa debilitar l’economia mediterrània”.

Mas, Junqueras, Puig i la resta de signants argumenten també el desarrelament territorial del capital, ja que mentre que el 85% del marge del Banc Sabadell es genera a Espanya, en el cas del BBVA no arriba al 30%. Per això, la fusió disminuiria la “vinculació entre el sistema financer i les necessitats del teixit productiu local” i, a més, “reduiria la presència d’operadors amb vocació de proximitat i capacitat per acudir a emissions de deute públic, debilitant la profunditat del mercat sobirà, en un context en què la sobirania econòmica i l’enfortiment del capital local són estratègics”.

La cinquena raó són els riscos sistèmics, ja que tenir un entitats “massa grans per caure” incrementa el risc de possibles rescats públics, la qual cosa “trasllada els riscos privats a la ciutadania”. Per això, reclamen “un sistema bancari diversificat, amb competència real i regulació orientada a l’estabilitat i l’interès general”.

El cas italià

Per tots aquests arguments, reclamen “que el govern espanyol analitzi l’operació amb el màxim rigor i des d’una perspectiva d’interès general” i recorden que “en diversos països europeus, les autoritats públiques han condicionat o bloquejat operacions similars; en el cas italià, les condicions imposades a la fusió entre Unicredit i BPM n’han forçat la reconsideració”.

Els signants de l’article defensen una integració bancària transfronterera, no estatal, que ja s’ha produït i ha perjudicat el mercat. “A Espanya, la falta de competència ja ha tingut conseqüències visibles: dipòsits escassament remunerats i un crèdit més car per a famílies i empreses”.

“Per tot això, considerem que l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell és contrària a l’interès general. El Consell de Ministres disposa d’instruments legals, tant en la legislació nacional com europea, per tal de garantir-ne la protecció”, argumenta, i conclou: “La recuperació de centres de decisió econòmica a Catalunya també es veuria greument afectada si es perd el Sabadell. És moment d’actuar amb claredat i responsabilitat institucional. Si volem preservar un sistema bancari més proper, plural i resilient, aquesta opa s’ha d’analitzar amb la màxima prudència, transparència i rigor”.