Bon dijous! La notícia econòmica de la setmana a casa nostra és, sense cap mena de dubte, l’acord entre Aena i el Govern per ampliar l’Aeroport de Barcelona-El Prat, una mesura molt demandada per la societat civil catalana i molt celebrada per les patronals i altres organitzacions empresarials.
L’acord comportarà millores a les dues terminals existents, la T1 i la T2, una nova terminal satèl·lit i, el més polèmic, l’allargament de la pista en 500 metres per permetre operar avions comercials molt grans, com els Airbus A380 que utilitzen, principalment, aerolínies asiàtiques i d’Orient Mitjà. Aquesta obra va ser el gran escull a l’acord fa cinc anys, per l’oposició d’Ada Colau i els Comuns, així com d’ERC, a una mesura que afectava la zona natural de la Ricarda, cosa que ara el projecte minimitza, tot i que els Comuns segueixen en contra. L’ampliació també inclou una zona logística, empresarial i comercial.
Les xifres de l’ampliació són estratosfèriques. Suposarà una inversió de 3.200 milions perquè totes les millores siguin una realitat el 2033. Les obres persegueixen ampliar la capacitat de l’aeroport, per passar de 80 a 90 operacions per hora i del màxim tècnic al qual ja va arribar l’any passat, de 55 milions de passatgers, a més de 70 milions de passatgers. Segons institucions empresarials, incrementaria uns dos punts el PIB de Catalunya. És a dir, uns 5.000 milions d’euros. També podria generar 45.000 llocs de treball, segons un estudi de la Cambra de Comerç i la Universitat de Barcelona fet per a l’anterior projecte d’ampliació, que era similar i amb uns objectius idèntics.
El món empresarial va celebrar l’acord. Per a Foment, "es tracta del projecte més important per a l'economia catalana per als pròxims deu anys". La Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, el RACC, el Cercle d’Economia, Barcelona Global, FemCat, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i Fira de Barcelona van qualificar-lo, en un comunicat conjunt, de “necessari i estratègic per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals”. Xavier Panés, president de la Cecot, va lamentar la demora en l’acord: “Si tenim en compte els anys que fa que reivindiquem aquesta actuació, la proposta arriba tard”.
El que també acostuma a anar tard és la tramitació de projectes renovables a Catalunya. En general, la burocràcia és un infern per a les empreses, i no només per a les empreses, però en el cas dels projectes d’energies renovables, són tot un viacrucis. El Pau Vila va ser més políticament correcte i va qualificar-lo de “periple” en la seva última columna a ON ECONOMIA. La setmana passada ja vam explicar que LC Paper obrirà el parc fotovoltaic més gran de la província de Girona, però aquest dimarts, en el seu article d'opinió quinzenal, explica com han estat aquests deu anys de tràmits, decisions absurdes de les administracions i recursos, fins a la posada en marxa del projecte. Val molt la pena llegir-lo perquè relata la insuportable burocràcia que viu el sector, en primera persona.
Malgrat el context, les empreses no estan aturades, al contrari.
Les empreses de la setmana
Ebro accelera
La renascuda marca Ebro ha superat ja les 2.000 unitats venudes del model SUV S700 i està a prop de les 700 unitats del SUV S800 després de sis mesos al mercat. Les xifres poden semblar encara modestes, però cal valorar el poc temps que porten, el que costa aixecar una marca i col·locar-la i distribuir-la al mercat, al marge de la fabricació. Tota una fita per a EV Motors, el seu CEO, Rafael Ruiz, i el seu soci, i CEO d’Ebro, Pedro Calef, que ja ha presentat un nou model a la gamma de l’empresa catalana, el S400 HEV, híbrid i amb etiqueta ECO, com va explicar el Josep Maria Casas.
Forcadell es refà de la crisi
El grup Forcadell s’encamina a ser un dels grans agents immobiliaris, en administració i intermediació immobiliària, a Catalunya. Aquesta és la fita de la companyia que acumula tres generacions de la família Forcadell i que al llarg de 67 anys d’història s’ha anat adaptant per esquivar les dificultats d’un sector, el de la construcció i l’immobiliari, “cada vegada més complicat”, com va relatar Ivan Vaqué, conseller delegat, a la Maria Teresa Coca. L’empresa ha hagut d'afrontar la reestructuració del sector després de la crisi, esperar una recuperació que mai ha acabat de consolidar-se i que quan ho ha fet ha estat amb canvis substancials, la pandèmia, el boom de les proptech, els portals immobiliaris, la carrera tecnològica, l'intrusisme, una extrema regulació, etc. Però s’hi ha adaptat combinant el creixement orgànic amb l'adquisició d'altres carteres immobiliàries.
Petardos CM prepara la revetlla
S’acosta la revetlla de Sant Joan, quan les empreses de petards i pirotècnia fan el seu agost. La companyia familiar catalana Petardos CM ha iniciat fa setmanes la venda de petards per a la revetlla, i ho fa amb noves i bones previsions de vendes, que la família Vilardell xifra en una facturació de 12,5 milions d'euros, amb un increment del 14% respecte a la campanya de 2023. "Els pronòstics en vendes per a la revetlla són bons", explica el propietari i director de Petardos CM, Josep Maria Vilardell, i confirma que estan per sobre de la mitjana del sector, que preveu créixer un 6% i facturar 23 milions d'euros.
Eurofragance inverteix a Rubí
Eurofragance ha invertit 10 milions d'euros en l'ampliació de la seva fàbrica de Rubí per triplicar l'actual capacitat de producció amb l'objectiu de garantir un creixement sostenible de la marca que subministra a multinacionals. Amb la posada en marxa de l'ampliació, Rubí concentra ara la meitat de la producció anual a escala global de la multinacional de fragàncies que dirigeix Laurent Mercier. La companyia, fundada el 1990 a Barcelona i propietat de la família Sabatés, factura 180 milions d'euros i té una plantilla de 550 professionals arreu del món, 120 dels quals Rubí.
Els directius protagonistes
L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) va nomenar aquest dimarts Rosa Tous Oriol com a nova presidenta. La Vicepresidenta Corporativa i Reach & Relevance Officer de la companyia joiera Tous succeeix en el càrrec a Jaume Alsina, que l’ha ocupat durant els darrers tres anys. L’Assemblea ha aprovat també el nomenament d’Eulàlia Planes, consellera delegada de Dispur, com a nova vicepresidenta.
Applus+ ha nomenat l'executiu britànic Richard Bartlett nou conseller delegat, amb efecte immediat, en substitució de Joan Amigó, que assumeix el càrrec de 'sènior advisor' del consell. L'empresa ha nomenat el nou conseller delegat en representació dels fons propietaris, TDR i Squared, a través de la societat Amber. Bartlett assumeix el càrrec amb diversos objectius a aconseguir i una meta molt clara: el creixement, impulsant un impacte sostenible per Applus, els seus empleats, clients i la societat en el seu conjunt.
Això és tot per avui. Si t’ha agradat, comparteix la newsletter. Fins a la setmana que ve!