L’anunci d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat ha despertat l’eufòria del món econòmic i empresarial català, que feia quatre anys que ho reclamava enèrgicament. En diversos comunicats, Foment, Pimec, Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç, el Cercle d’Economia i altres institucions celebraven les bonances que tindrà per a l’economia catalana. Només Foment hi posava una xifra: 1,8 punts del PIB català, o, el que és el mateix, uns 5.000 milions d’euros anuals. A més, podria suposar 45.000 llocs de treball directes, segons estudis anteriors.

L’acord d’Aena i el Govern suposa una inversió de 3.200 milions d’euros per millorar les terminals 1 i 2, una nova terminal satèl·lit, un tren subterrani que connecti les terminals i, el punt més polèmic, que havia frenat el projecte els últims anys: l’ampliació de la pista, imprescindible perquè puguin aterrar i enlairar-se els avions més grans, que operen les aerolínies que fan els vols intercontinentals, és a dir, aquells que més es reclamen, perquè connecten Catalunya amb la Xina, els emirats i altres països amb els quals el negoci va a l’alça.

A més d’unir Barcelona amb punts estratègics per al turisme de negocis, l’ampliació també té l’objectiu de portar més passatgers a la capital catalana. L’aeroport Josep Tarradellas va situar-se el 2024 en el seu límit tècnic, els 55 milions de passatgers. Amb el pla del Govern i Aena, la previsió és que el Prat pugui superar els 70 milions de passatgers anuals, passant de 80 a 90 operacions per hora.

Foment del Treball va assegurar que “aquest projecte estratègic aportarà quasi dos punts més al PIB català (1,8%), del 6,8% actual al 8,6%”. Això suposa un impacte estimat d’uns 5.000 milions d’euros. Però ningú més es va atrevir aquest dimarts a fer més càlculs del que suposaria, ni patronals ni el Govern ni Aena. No obstant això, un informe fet per la Cambra de Comerç i la Universitat de Barcelona fa cinc anys sí que xifrava l’impacte.

Totes les xifres de l'impacte econòmic de l'ampliació

Aquelles xifres anaven en la mateixa línia que Foment i deien que la contribució de l’aeroport al PIB de Catalunya passaria del 6,8% al 8,9%. La patronal l’ha rebaixat perquè el projecte no és exactament el mateix. Això suposaria, amb les dades més recents disponibles ara, passar d’uns 19.500 milions a l’any d’aportació a l’economia catalana a 24.250 segons els càlculs de Foment, o 25.000 segons els de l’informe. L’ocupació directa es duplicaria, passant de més de 38.000 llocs de treball directes, a més de 83.000.

L’estudi també feia una estimació d’impacte indirecte, induït i catalitzador. És a dir, aquell que no és directament generat per l’aeroport, però sí pel negoci que es genera gràcies a ell. Simplificant, des d’una empresa de serveis que es beneficiï de l’increment de passatgers fins al fet que una empresa estrangera decideixi instal·lar-se a Barcelona perquè, gràcies a l'ampliació del Prat, hi ha vols directes a la seva ciutat d’origen.

En aquest cas, calculava que la facturació s’incrementaria un 70%, passant d’uns 33.700 milions a 56.700 milions a l’any a Catalunya, mentre que la contribució al PIB passaria de 16.400 a 28.000 milions d’euros, 11.600 milions més. Els ocupats directes, indirectes, induïts i catalitzats passarien de 218.000 a 365.000 a Catalunya, i de 267.600 a 452.000 a Espanya. La recaptació fiscal total generada per l’aeroport s’incrementaria de 6.300 a 10.700 milions a Catalunya i de 7.500 a 12.900 milions a tot l’Estat. En l'àmbit espanyol, la contribució al PIB passaria de 19.560 a 33.650 milions.

El negoci indirecte i induït per l'aeroport del Prat passaria de 33.700 a 56.700 milions gràcies a l'ampliació

La Cambra de Comerç de Barcelona i la Universitat de Barcelona van fer aquest informe per a l’anterior pla d’Aena, que no es va dur a terme per manca d’acord polític. Malgrat això, es continua utilitzant com una bíblia en la matèria, ja que els objectius dels dos plans eren similars i l’informe és molt exhaustiu: durant més de 200 pàgines, desglossa l’impacte de les diverses actuacions.

Ambdós plans, el de fa cinc anys i l’actual, són molt semblants pel que fa al que suposaria per al trànsit de passatgers al Prat. Aquell tenia l’objectiu d’arribar a una capacitat de 72 milions de passatgers a l’any, mentre que aquest parla de més de 70. Són increments d’aproximadament el 30% respecte als 55 milions del 2024.

El projecte també és molt similar pel que fa als bàsics: ampliació de la pista per permetre l’operativa dels grans avions de llarg radi i terminal satèl·lit. També hi ha una part urbanística, ja que contempla 49 hectàrees de ciutat aeroportuària amb hotels, restaurants i oficines, 75 més per empreses d’e-commerce i 58 de parc logístic, malgrat que és més reduïda que la que incloïa el pla director d’Aena.