La inversió que farà Aena de 3.200 milions d'euros per ampliar les instal·lacions aeroportuàries de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, és una vella reivindicació del teixit empresarial català que, quan aquest dimarts ha aplaudit i celebrat la decisió i l'acord entre la Generalitat i l'operador aeroportuari.
Les reaccions a l'anunci fet pel president del Govern, Salvador Illa, no s'han fet esperar. El teixit econòmic i empresarial, conjuntament, he difós un comunicat exposant que aquest projecte el consideren necessari i estratègic per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals.
Així mateix, Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, RACC, Cercle d’Economia, Barcelona Global, FemCat, Col·legi d’Economistes i Fira de Barcelona valoren de manera positiva els avenços tècnics i ambientals presentats, però posen en relleu la necessitat de garantir una governança compartida i una visió global per a tot el sistema aeroportuari català.
També la patronal Foment del Treball es felicita per l'acord. La patronal que presideix Josep Sánchez Llibre recordava que "es tracta del projecte més important per a l'economia catalana per als pròxims deu anys" i que cal fer-ho com més aviat millor. Des de Pimec, el president de Pimec Logística, Ignasi Sayol, ha anat una mica més enllà i ha reclamat una "gestió compartida" entre les dues administracions per a l'Aeroport de Barcelona semblant a la que es fa per governar el Port de Barcelona.
Des de l'organització empresarial Cecot, el seu president Xavier Panés, posa èmfasi en la unanimitat total del teixit empresarial en el fet que "Catalunya s’ha de poder connectar per via aèria amb altres continents, que la consecució d’aquest objectiu s’ha d’assolir amb el màxim respecte mediambiental possible, i en la necessitat irrenunciable de tenir xarxa d’alta velocitat que connecti amb l’aeroport”. Per això retreu el retard per arribar a un acord: “Si tenim en compte els anys que fa que reivindiquem aquesta actuació, la proposta arriba tard”, expressa. El recorregut en les demandes i reivindicacions ha estat llarg i "tots sabem que per executar propostes d’aquest tipus cal estratègia, cal concreció i cal molt diàleg i treball conjunt per arribar a una proposta que s’acabi executant i que, com en qualsevol projecte, no arribarà a satisfer a ningú al 100%. Però això no és necessàriament negatiu si en el seu conjunt tots hi guanyem”, reitera Panés.
Per la seva part, el president de la comissió d'Infraestructures de la Cambra de Barcelona, Miquel Martí, ha valorat "molt positivament" el projecte d'ampliació perquè permetrà tenir totes les connexions intercontinentals necessàries per impulsar el desenvolupament econòmic, entre les quals ha citat el Japó i l'Orient Mitjà. També ha destacat que el projecte és "transcendental" per al creixement econòmic, per a la captació d'inversions estrangeres i per atraure i retenir talent.
Una altra institució catalana i estretament vinculada al teixit empresarial, Fira de Barcelona ha valorat positivament com a "molt bona notícia" i ha posat de manifest la seva transcendència i particular rellevància per a Fira. "Ens permetrà continuar impulsant els grans esdeveniments que organitzem i acollim, i augmentar el nostre atractiu com a seu per a destacats esdeveniments de referència internacional", ha manifestat el seu president Pau Relat, en un comunicat. Per a Relat, l'ampliació està "d'acord amb l'estratègia" de la institució firal de modernitzar les instal·lacions perquè siguin més competitives.
En la nota conjunta, Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, RACC, Cercle d’Economia, Barcelona Global, FemCat, Col·legi d’Economistes i Fira de Barcelona insisteixen en el fet que "millorar la connexió de Barcelona amb altres països tindrà un impacte positiu no només per atreure perfils de viatgers associats al món dels negocis, sinó que també estimularà l’intercanvi comercial i la inversió internacional sobre Catalunya". Esmenten concretament els vols intercontinentals amb connexions directes de Barcelona amb destins amb un alt potencial de creixement com el Japó, la Xina i les regions d'Amèrica.
Aquest projecte també suposarà, han manifestat, una oportunitat per impulsar les exportacions catalanes a través de la càrrega aèria i consolidar la ciutat com a node logístic multimodal de referència al món.
Ha de ser un primer pas, adverteixen
No obstant això, el teixit econòmic i empresarial ha llençat algunes advertències a les dues administracions. Creuen que la iniciativa és i s'hauria d'entendre com un primer pas cap a un nou model aeroportuari català. Per aquest motiu, les institucions refermen la seva proposta de constituir una comissió de consens i governança mancomunada, amb representació de totes les administracions (estatal, autonòmica i local) i de les organitzacions empresarials més representatives del país, per garantir una planificació i gestió eficients, transparents i alineades amb l’interès general.
Alhora insten a orquestrar un ecosistema logístic i econòmic estratègic per al país. Per tant, en paral·lel s'hauria de desenvolupar la infraestructura del Port de Barcelona i la xarxa viària i ferroviària, de manera que qualsevol proposta d’ampliació del Prat ha d’assegurar-ne la plena compatibilitat operativa i urbanística amb la resta d'infraestructures i, especialment, amb tota la xarxa aeroportuària catalana. "L'aeroport del Prat no pot entendre’s com una infraestructura aïllada, sinó com a nucli central d’un sistema aeroportuari integral i integrat per a Catalunya, que inclogui els aeroports de Girona, Reus, Lleida-Alguaire i Sabadell, amb especialitzacions funcionals i una visió coordinada de l’espai aeri català", sentencien els empresaris.