Raül Romeva (Madrid, 1971) no es cansa de repetir que el procés és dinàmic, que en 18 mesos hi haurà canvi de legalitat però no el final del procés, i que si en comptes de 18 mesos són 16 o són 20, tampoc no passa res. Tot plegat, mentre la judicialització del debat polític que viu Catalunya li esclata de ple al seu departament, que divendres va anar a parar al Tribunal Constitucional.
Ara que es negocia el pròxim govern espanyol, què creu que li aniria millor a Catalunya? Qualsevol situació que entengui què és el que realment està passant. La combinació que permeti resoldre aquesta qüestió per la via democràtica. Això és el que aniria millor per a Catalunya. Com més ho allarguem, més ho cronifiquem... més difícil serà trobar una solució satisfactòria per a tothom.
Això vol dir Rajoy, Sánchez, repetir eleccions...? Tant me fa. Qui entengui això... No es tracta de dir Rajoy, Sánchez o qui sigui, sinó que hi hagi una comprensió de quina és la situació i que l’hem de resoldre. Hi ha una part, que encara és molt minoritària, que diu que entén el que passa a Catalunya i una gran majoria de formacions polítiques molt diversa que segueix obsessionada a negar la realitat. Des d’aquesta perspectiva és molt difícil valorar...
Què haurien de fer ERC i DiL en aquest context? Avançar en aquesta línia. Ells tenen la força que tenen. Es tracta de posar la qüestió un altre cop, per enèsima vegada, damunt la taula. Intentar explicar-la a uns i altres i els de més enllà. La voluntat de diàleg des d’aquí hi ha estat sempre i seguirà sent-hi.
Parlant de parlar, algú li ha trucat des de Madrid? Jo he fet el que fa qualsevol persona que entra en una responsabilitat com aquesta, que és informar tothom. Fa molts dies que enviem cartes a tothom, posant-nos a disposició pel que considerin que podem ser útils. A tots els nivells. Catalunya, Estat, Europa, món... Ho hem fet amb els ministres, caps d’estat, responsables d’organitzacions multilaterals, actors socials i econòmics... I també amb els representants del govern de l’Estat. Només faltaria.
Algú ha contestat? De moment, encara no.
De fet sí han contestat: li han portat la conselleria al Tribunal Constitucional... A mi personalment no. Ho han dit als mitjans...
El meu departament respon a un decret que ja existia en l'anterior mandat, quan encara era una Secretaria d'Exteriors
Què en pensa que hagin enviat el seu departament al TC? No hi ha res punible. El departament respon a un decret que ja existia en l’anterior mandat, quan encara era una Secretaria d'Exteriors. Les competències són les mateixes que estan establertes a l’Estatut i incloses en el marc constitucional. Des del punt de vista legal, normatiu, competencial, no hi ha cap motiu per sentir-se incòmode amb res. Políticament estem en una situació de gran complexitat. El que tenim davant és una confrontació política, no legal. Volem afrontar la qüestió des de la vessant política, però que sisplau deixin d’usar la justícia per fer política, entrem d’una vegada a la normalitat democràtica de la separació de poders, que fa molt de temps que hem abandonat.
Dimecres l’Audiència va apuntar contra l’ANC, l'AMI i l'ACM; ahir li va tocar al seu departament,... la judicialització va en múltiples direccions. A fora de l’Estat espanyol es veu això? Cada vegada més.
Aquests moviments judicials poden tenir conseqüències greus, en el cas de les querelles del 9N es parla d’inhabilitació i, fins i tot, presó... On poden acabar no és el que en aquests moments m’inquieta. Nosaltres tenim un mandat del 27S per allò que estem fent. La responsabilitat és començar a posar en marxa unes estructures i unes eines. No ens pot aturar cap d’aquestes iniciatives. Tenim una responsabilitat. Ahir vam entrar a registre tres lleis que són fonamentals i comencen el seu recorregut parlamentari. Estem fent el que se’ns va demanar. Aquest és el nostre principal objectiu i preocupació.
El procés és dinàmic, s'ha d'adaptar a les circumstàncies que es van produint
Hi ha veus dins de JxSí que apunten que després de les eleccions caldria revisar el full de ruta, perquè el resultat del 27S no és el que s’esperava i no es pot mantenir fil per randa... Això és un procés dinàmic, que s’ha d’adaptar a les circumstàncies que es van produint. El full de ruta és molt clar. Estableix d’urnes a urnes. Vol dir, comences amb unes eleccions, 27S, i acabes amb una votació, referèndum de la Constitució. Aquest full de ruta és l’únic que ens pot legitimar per fer un Estat. La idea d’urnes a urnes no l’ha qüestionat ningú. Hem d’aplicar el full de ruta tal com tenim establert, sent conscients que les circumstàncies no són fixes, que hi pot haver dificultats. Això ha d’acabar en una ratificació de la Constitució via referèndum. Però, en el marc en què estem, necessitem una cosa fonamental: un canvi de legalitat. En la legalitat actual això no ho podem fer. D’urnes a urnes passant per un canvi de legalitat.
Aquest és precisament el quid. Això que en diu canvi de legalitat es diu declaració d’independència... Des del minut zero ho hem explicat infinitat de vegades: que el full de ruta començava amb un mandat democràtic i acabava amb una constitució refrendada. Per poder fer això cal un canvi de legalitat. Les circumstàncies poden fer canviar moltes coses, però el full de ruta diu això.
Al món, que és l’àmbit en què vostè s’ha de moure, s’entendrà aquest full de ruta? El que s’entén al món, especialment després del 27S, és que aquí hi ha una demanda ciutadana i democràtica clara. Tothom té molt clar que s’ha intentat i s’està intentant tot per fer les coses de manera correcta des del punt de vista democràtic i legal. Una altra cosa és que tothom veu que això és difícil. I que hi ha un altre interlocutor que és l’Estat espanyol, que ha fet el que ha fet i, a més, amb la circumstància que en aquests moments està en funcions. El problema no és només el Govern, sinó les majories actuals a nivell parlamentari.
Nosaltres hem demanat un referèndum. La voluntat segueix sent fer les coses de manera dialogada
Com esperen que es resolgui? En clau interna. I això és el que demanem també nosaltres des de fa molt de temps! Nosaltres hem demanat un referèndum. La voluntat hi era i segueix sent fer les coses de manera dialogada. Des de fora s’entén que tenim un mandat democràtic. No ho fem per un caprici, ho fem per una necessitat.
Després de tres setmanes, com funciona el Govern? La dinàmica fins ara ha estat extraordinària. Tothom té molt clar què hem vingut a fer. Tothom sap que això és una legislatura circumstancial, excepcional, pensada per a un període de temps molt concret, i amb una missió molt concreta, dotar-nos de les eines que avui no tenim per esdevenir un Estat. I deixar-ho tot a punt perquè en el moment en què es faci estigui validat per unes urnes. És molt important posar èmfasi en el fet que això no comença ara i nosaltres farem l’Estat independent. Nosaltres posem en marxa allò que cal per poder proclamar l’Estat independent. És molt important aquest matís. Això ho farà la gent, no el Govern.
Han començat a treballar en tres àrees, com havien previst? De facto sí. En la mesura en què els àmbits de treball estan molt interrelacionats de manera natural entre aquestes àrees. Jo m’entendré molt amb Interior, Justícia i Governació són els temes que des del punt de vista d’exteriors són necessaris. A més, nosaltres tenim també Relacions Institucionals i Transparència, tres àrees transversals, que tenen una dimensió que ens obliguen a tenir visió més global de govern.
Amb Oriol Junqueras i Neus Munté es coordinen bé? Molt bé. Amb Puigdemont també, i amb la resta de consellers també. JxSí quan es va crear ja era un instrument circumstancial, no s’entén sense el moment en què estem immersos. Però precisament la força JxSí és aquesta, en aquest moment de necessitat hem estat capaços d’ajuntar gent molt diversa, de trajectòries polítiques molt diverses, amb un objectiu comú i la voluntat d'aquest Govern és traduir això en resultats. Com que tenim molt clar què hem vingut a fer i què hem de fer, l’entesa és bona.
Li ha fet algun encàrrec a Artur Mas? Estem parlant-ne. Amb el president Puigdemont i amb el president Mas, que s’ha ofert. També és veritat que en aquests moments està ajudant Puigdemont a fer el traspàs. Tots els departaments tenim encara molta feina per saber quines són les carpetes obertes. Està previst que en breu concretem.
Els 18 mesos són una referència. Si poden ser 15 mesos seran 15, si han de ser 20, seran 20
I tot plegat en 18 mesos... En el temps que convingui, si poden ser quinze seran quinze, si han de ser 20 seran 20. Els 18 mesos són una referència. Ho ha explicat molt bé Carles Puigdemont, Oriol Junqueras... És un temps en què jurídicament se’ns ha explicat que podem fer tot el que hem de fer. Però en 18 mesos no acaba el procés. Els 18 mesos és el canvi de legalitat i amb la nova legalitat has de fer una altra fase del procés.
Eleccions constituents... I fer una constitució. I aquesta constitució s’ha de validar per la ciutadania. Això no acaba amb 18 mesos. És molt important explicar-ho. Els 18 mesos és el canvi de legalitat. Som conscients que aquí hi ha una expectativa per part de molta gent de com ho farem. Sempre hem dit que ho hem de fer oferint garanties jurídiques. Ens interessa explicar-ho dins i fora. Volem posar de manifest que en aquesta transició ningú quedarà desatès. Hem de garantir que tothom quedarà cobert. Es l’escenari ideal? No. És l’escenari que ens permet fer allò que hem de fer. Els 18 mesos són el canvi de legalitat. I això ha d’acabar amb una ratificació de la constitució. És llavors que podem dir –si es guanya— som un estat independent.
A aquestes eleccions constituents anirà cada partit pel seu compte? Fa tres setmanes que som al Govern!
Vostè hi participarà en aquests comicis? Repeteixo. Fa tres setmanes que som al Govern. Tenim molta feina. Pensem per una vegada en l’avui i no el que passaria si...
Molt bé doncs, quins projectes té per a la seva conselleria? Fer el departament.
I...? És una estructura d’Estat això! Teníem una Secretaria d’Exteriors, que ha fet una feina extraordinària, tenint en compte les dificultats, la limitació pressupostària, no només global —que també—, sinó específica de l’acció d’exteriors. Un estat normal té un departament d’exteriors, Catalunya s’ha de poder posicionar al món. Catalunya ha de poder explicar-se i dinamitzar les seves iniciatives econòmiques, socials, polítiques, culturals... i acollir totes aquelles que vénen del món. I ha de poder atendre tota la gent que està pel món i reclama accés directe amb el seu govern.
Com ho farà? Ho estem fent ja!
Amb l’enrenou que ha creat la conselleria, quan parli d’ambaixades... Catalunya té delegacions com les té qualsevol actor, un municipi, comunitats autònomes, les diputacions... l’acció exterior és absolutament normal.
No es tracta de tenir moltes ambaixades sinó les imprescindibles
I quantes delegacions vol tenir en 18 mesos? No és un tema de quantitat sinó de qualitat. És a dir, hi ha una antiga diplomàcia que l’hem de superar, quantes més ambaixades millor, això és erroni. Al Parlament europeu, a la comissió d'exteriors, una de les obsessions que teníem era reduir el nombre d’ambaixades dels estats al món. No es tracta de tenir-ne moltes, sinó de tenir aquelles imprescindibles i poder fer una política exterior digna del segle XXI, no del segle XIX.
L’objectiu serà dissenyar el departament i les delegacions... Les delegacions són una part del departament, però el Govern a banda de les delegacions fa moltes coses a l’exterior, Ramon Llull, Acció Exterior... tenim molts àmbits en què el govern fa política exterior. Recordi que el leitmotiv del departament és la transversalitat al servei del Govern, i és el Govern qui fa acció exterior. El que hem de fer és racionalment explotar tots els engranatges que té el Govern. Des del punt de vista social, polític, cultural, hi ha moltes maneres d’estar al món. L’acció exterior no és delegacions, és tot. Hem de posar tots els instruments.
Volem que Catalunya sigui referent al món quan es parli de transparència
També de la seva conselleria depèn la política de Transparència. Quins objectius s’ha marcat? Que quan la gent pensi en Catalunya en temes de transparència ens vegin en el mateix nivell que avui es veu Nova Zelanda, Dinamarca, Suècia... Quan parles de transparència tens uns referents. Volem que Catalunya formi part d'aquests referents.
I com es pot aconseguir? Fent les coses ben fetes.
Artur Mas es va fer un fart de repetir que Catalunya figura en els llocs més alts de Transparència Internacional... Estem a primers nivells des del punt de vista de registre que fa Transparència Internacional.
Però amb això no hi ha prou... Sempre es pot millorar. Tenim una llei de transparència, que l’hem de posar en marxa i desenvolupar. L’objectiu és, amb el desplegament d’aquesta llei, fer les coses exemplarment ben fetes.
Fotos: Sergi Alcàzar