Es podria definir Rafael Garcia com el candidat outsider a secretari general de Podem a Catalunya. Amb 62 anys, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va decidir fer un pas endavant després de veure que la competència era tot gent que “ja estava treballant en l’anterior direcció”. Senadors, diputats, regidors... “No hi havia militància de base, gent dels territoris”, es lamenta. Per això, “en veure a les xarxes el malestar de molts”, es va preguntar “per què sempre han de ser els mateixos?”.

En els últims dies ha reconegut la seva condició d’independentista. En una conversa telefònica distesa d’uns 40 minuts, Garcia explica que amb l’edat que té ja no s’amaga de res, tot i saber que això pot haver disgustat a més d’un. És la rara avis d’un procés de primàries, que culmina aquest 24 de juliol al vespre, caracteritzat per la posició contundent contra aquest escenari per part tot l’arc de candidats.

La dimissió de Gemma Ubasart com a secretària general a l’octubre va obrir un període d’interinitat a la formació que ha d’acabar el 28 de juliol. Aleshores Ubasart va carregar contra la campanya electoral de Sí Que es Pot, per haver-se situat en “la marginalitat de l’unionisme”. Comparteix la idea?

Diria que [Ubasart] principalment va ser ostatge dels seus companys al Consell Ciutadà Autonòmic (CCA). En comptes d’envoltar-se de les bases va anar a buscar les joventuts d’ICV, EUiA... El que la gent li diu és que no hauria d’haver dimitit, però m’imagino que algú des de dalt li va complicar l’existència. Tampoc ho va fer gaire bé, tot sigui dit.

En tot cas argumentava que en una campanya electoral de plebiscitàries el missatge tirava més cap a l’unionisme, amb una forta presència de Pablo Iglesias que va mostrar una imatge molt dependent de la direcció estatal.

Hi va haver grans equivocacions. No vam entendre l’orientació que li van donar les forces independentistes. Vam enfocar el discurs en la necessitat de més dignitat, lluita contra la pobresa... Però hauríem hagut d’agafar el brau per les banyes, sortir al carrer i plantar cara i dir la gent en la posició que estàvem.

Quin hauria d’haver estat el discurs? Dret a decidir o posicionament sí/no a la independència?

Dret a decidir vinculant, dins del marc constitucional. La pantomima del 9-N, en què jo vaig anar a votar sí-sí, va ser una pèrdua de temps. L’única força que pot canviar la Constitució som nosaltres. Som els que estem per la feina. No hauria estat tan greu sortir al carrer a dir això. I no només decidir la independència, sinó decidir-ho tot. Ara només podem parlar cada 4 anys.

EL 27-S no hauria estat tan greu sortir al carrer a defensar el dret a decidir vinculant

De totes maneres el 26-J ha portat en un escenari on tots els actors, fins i tot Podemos, reconeix que el “canvi” es farà esperar. Catalunya quant de temps pot esperar per fer un referèndum vinculant?

Veient el que s’està negociant a Madrid (parlar de Francesc Homs presentant-se a president de la Mesa del Congrés) penso: a qui li interessa estar més temps sense referèndum vinculant? El que veig es que les forces independentistes no estan per la feina.

Deixant de banda els partits, la societat pot esperar tant temps?

No pot esperar a recuperar la dignitat. Però no pot esperar ni amb una Catalunya independent ni amb Espanya. Les dues estan fent el mateix a la població, se l’estan carregant. Les polítiques socials són sempre les mateixes.

Recentment s’ha declarat independentista.

Jo estic en un partit que es diu que està contra la independència i això no és cert. Iglesias va dir que està pel dret a decidir, que li agradaria que no se n’anés de l’encaix que té pensat, però que si els catalans decideixen marxar és la seva decisió. Jo com a Rafa Garcia sóc independentista. Per molts motius. Això no vol dir que recomani als meus companys que votin independència.

Per tant, en cas de referèndum, Podem a Catalunya hauria d’evitar donar una directriu de vot?

Si arribo a secretari general, en aquest tema, jo diré als companys i companyes que facin el que en consciència vulguin. L’important és acatar el resultat després. Si surt el 'no' ho acceptaré democràticament.

En un referèndum jo diré als companys i companyes que facin el que en consciència vulguin

Descarta el RUI?

Un referèndum en què no sigui vinculant el seu resultat no el vull. El que surti ha de ser d’obligat compliment. Si no sortirem un fotimer de gent al carrer sense conseqüències. Deixem-nos ja d’històries.

Què comparteix amb Albano-Dante Fachin?

Hi comparteixo moltes coses. D’entrada, que estem militant al mateix partit. Ara sembla que jo sigui la bèstia negra d’Albano, que li faig la competència directa. No tinc res en contra d’ell. Està fent una tasca formidable dins del Parlament i molt dura dins del grup de Sí Que es Pot. No hi tinc diferències personals, sinó de posició política, però crec que va aprofitar una escletxa de lideratge per treure el cap i intentar ser secretari general, quan no era ni de Podem.

I com veu Jèssica Albiach i Raimundo Viejo?

Albiach ha estat responsable de comunicació del Consell Ciutadà amb els territoris. La comunicació no ha hagut de ser molt bona o no han pagat la tarifa plana... I dins la seva llista hi ha Marc Bertomeu, que és com l’esperit sant, és a tot arreu.

Per la seva banda, Viejo diu ser l’autor intel·lectual de Podemos, que deu ser veritat. Però a part d’uns moments puntuals a la PAH, després el vaig tornar a veure a les llistes de Barcelona en Comú, després a En Comú Podem i al final al parlament de Madrid.

En general, tots vostès han expressat la voluntat de mantenir la identitat com a partit en la negociació d’una confluència catalana. Hi ha alguns sectors de Bcomú que argumenten que només amb una dissolució, tot i que progressiva, es podrien superar les directrius de partit i les quotes.

Ho veig complicat. És important que anem junts, però negociant. No podem fer només nosaltres la mà d’obra. Mira les llistes i en què hem quedat. Això no ho podem permetre. Som els que sortim a enganxar cartells, els qui controlem les taules de votació. És necessària la confluència i una figura com la de Colau, però que treballi tothom. El vot ha baixat a Barcelona i al territori s’ha mantingut. I qui ha fet la feina al territori? Podem, t’ho garanteixo.