María Dolores de Cospedal va començar la carrera al Partit Reformista Democràtic de Miquel Roca, amb 17 anys, quan el seu pare es va presentar com a cap de cartell per Albacete. Prosaica i anodina com Norma Duval, però memoriosa i ambiciosa com la Thatcher, la secretària general del PP ha demostrat una voluntat de poder i de presència molt tenaç al llarg de la seva vida.   

Foto: Sergi Alcàzar

Un any després de militar en les joventuts del partit fallit de Roca, que volia articular un centre il·lustrat i europeu, connectat amb el catalanisme, Cospedal va marxar a estudiar Dret al Col·legi Major San Pablo de Madrid, que ha sigut una màquina de fabricar polítics i buròcrates identificats amb l'Espanya de la creu i l'espasa. 

El 1991, va esdevenir l'advocada de l'Estat més jove del moment, amb 26 anys, després de passar les oposicions en un temps rècord. Estudiant oposicions havia conegut l'aristòcrata José Félix Valdivieso González Bravo de Laguna, amb qui va estar casada tres anys abans d'anul·lar el matrimoni. El 1996, Javier Arenas la va nomenar subsecretària d'Ocupació, després de passar per un parell de ministeris com a tècnica. 

És llavors que Cospedal es fa afegir el de aristocràtic al cognom. Ho va fer d'acord amb el pare, que també va modificar els documents, però no amb el seu germà, expert en cooperació format a la London School of Economics. Aquest de ennoblidor, que en el moment àlgid de la crisi va intentar eliminar, no ha aconseguit que la premsa li deixi de recordar que de jove va ser Miss Fira Albacete. Tot i així, potser la va ajudar a obtenir la distinció Dama Gran Creu del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, el 2004. 

Foto: Sergi Alcàzar

Amb sentit escenogràfic del poder, Cospedal va fer els primers passos importants amb el suport d'Esperanza Aguirre, que el 2005 la va nomenar consellera de Transports de la Comunitat de Madrid. El 2006 va ser nomenada presidenta del PP de Castella-la Manxa i candidata a les autonòmiques. Tot i perdre les eleccions, el 2008 es va convertir en la secretària general del PP, en substitució d'Ángel Acebes, que l'havia tingut de subsecretària a Interior durant la patètica gestió dels atemptats de l'11-M.

Nomenada per ocupar la quota d'Aguirre, la seva antiga mentora, que s'havia revoltat contra Rajoy, Cospedal es va convertir en la primera dona amb aire de dominatrix d'aquest PP tan freudià dels darrers anys, on ningú no és qui sembla. El seu catolicisme militant, i el fet d'haver sigut mare soltera d'una criatura que els diaris diuen que és fruit de la inseminació artificial, li van donar una imatge de dona intrèpida en l'època agònica de Zapatero. 

El 2009, es va casar amb l'empresari Ignacio López del Hierro, un home de Rodolfo Martín Villa, amic d'Alejandro Agag, molt connectat amb les estructures financeres de l'Estat. El 2011, després de retallar-se el sou i de rebre les primeres crítiques per la seva pobríssima oratòria, va guanyar les autonòmiques de Castella-la Manxa. Només un any després, The Wall Street Journal qualificava la seva gestió com una croada a favor de l'austeritat. 

Foto: Sergi Alcàzar

Cospedal va convertir la seva comunitat en la menys endeutada d'Espanya, però va perdre les eleccions del 2015.  La derrota va agreujar la seva rivalitat amb Soraya Sáenz de Santamaria i va afectar les relacions entre el partit i el Govern central. La manca d'empatia i de talent per fer discursos van deixar Cospedal a l'ombra de Sáenz de Santamaria, que va aprofitar la majoria absoluta del PP per aplicar tot el que havia après sobre l'Estat durant els anys d'oposició amb Rajoy. 

El fitxatge dels joves vicesecretaris, que se senten guanyadors de les bieleccions i volen més poder, l'han acabat d'aïllar. Si no fos que Rajoy sobreviu dividint el poder per sota seu, i que els vicesecretaris tenen un aire laic que recorda Ciudadanos, Cospedal tindria motius per patir. Circula que està manipulada pel marit, que s'ha beneficiat de la seva posició i que surt als papers de Bárcenas com a donant del PP. La veritat és que tots dos tenen una relació molt mutualista i més ànsies de poder que els Underwood de House of Cards.

Foto: Sergi Alcàzar

Diuen que Rajoy ha donat el Ministeri de Defensa a Cospedal per apartar-la de la cúpula del partit, però el nomenament podria ampliar els negocis del marit i refermar-la en el poder. D'una banda, Cospedal i Rajoy estan lligats pel cas Bárcenas i, de l'altra, l'independentisme ha creat una relació entre l'Estat i el PP que cada cop és més simbiòtica. Defensa és un ministeri escenogràfic, ideal per donar ales a una política que sap lluir però que no sap parlar, en un Estat bunqueritzat que s'aguantarà cada cop més sobre el folklore espanyol de la Castella imperialista i despoblada. 

A la presa de posessió, Cospedal va jurar el càrrec invocant l'ajuda de Déu, mentre que Soraya es va limitar a prometre. Amb el tomb que ha fet l'ambient després de la victòria de Donald Trump, és possible que la febre regeneracionista vagi cedint pas a un nacionalcatolicisme moderat, al qual es puguin incorporar el PSOE i Ciudadanos, per repartir-se el poder contra un Podemos pintoresc, de retòrica republicana. La mateixa Dolors Montserrat, que és mare soltera i és quota Cospedal (per cert: "Els hem destrossat la Sanitat"), sortia ahir als diaris fotografiada en una ermita, davant d'un crucifix. 

La vella èpica cool de la comèdia progressista, s'ha desplaçat cap a la dreta.