Sembla que fos ahir, però ja portem més d'un mes de desescalada. Els nens i nenes van poder sortir per primer cop el passat 26 d'abril i així successivament anem fent el retorn a la normalitat però amb les mesures obligades que marquen les autoritats per combatre aquesta pandèmia. Malgrat la normativa, és una realitat que molts se la salten. Avui, en el capítol 2 analitzem les primeres fases de la desescalada.

Alba Lloys, infermera a l'UCI de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, està indignada i avisa amb una frase prou il·lustrativa: "Ens hem sacrificat una vegada, dues no ho sé". A l'altra banda, un pacient amb problemes respiratoris pensa el mateix, perquè ell també rep els despropòsits d'una societat que no es consciencia prou. En Francesc Villaubí sempre s'havia dedicat a la construcció com a encarregat d'obra, però un emfisema pulmonar el va fer retirar-se abans d'hora i tenir la invalidesa. Viu a Vilanova del Camí, una de les poblacions més afectades dins la Conca d'Òdena, i sortir se li ha fet tota una muntanya de sensacions: dels nervis per trepitjar el carrer a l'angoixa de la por per contraure el coronavirus. Ell no pot portar mascareta perquè s'ofega i això encara el neguiteja més.

Amb en Ferran Hidalgo des de Palma de Mallorca molts ens sentirem identificats. Surt a córrer respectant les franges horàries i es fixa en el cartellisme i la campanya que el Govern Balear promou per frenar aquesta pandèmia. Altres eslògans com Barcelona, ens en sortirem de l'ajuntament de Barcelona han estat prou comentats. Quina és la idea que donen a Palma?

També marxem a Itàlia, en concret a Gènova, on hi ha en Xavier Zambrana, un físic de Montgat que ha marxat a treballar en un projecte de recerca de la Unió Europea. El desconfinament a Itàlia, veient les imatges, sembla que va més ràpid que aquí i poques distàncies guarda quan torna cap a casa pels estrets carrers genovesos. En el capítol d'avui acabem amb la fisioterapeuta Mar Bernal fent un brindis amb els amics en una terrassa de bar... Com no podria ser d'una altra manera.

Pandèmia 2020 - Cròniques d’un canvi de vida és un projecte documental o en format dietari i en primera persona —que podreu veure a llarg dels propers 15 dies— on els protagonistes són testimonis directes de l’experiència de viure amb una epidèmia que ha afectat mig planeta. Expliquen directament a càmera, des de la intimitat, com han readaptat les seves rutines diàries durant el període d’estat d’alarma a Catalunya i com això ha repercutit en el seu benestar emocional.

Cada un dels protagonistes té un condicionant laboral, generacional, familiar o econòmic però tots comparteixen un mateix aspecte: el confinament els ha canviat. Vivim junts la contracció de la malaltia, l’anunci d’aplicació d’un expedient de regulació temporal, la trucada que confirma el vol de tornada a casa, o com aprendre a viure en la solitud més estricta enmig d’una pandèmia.

                                                                                                                                         Nuria Celia Alba 2