Com va sortir la CUP d’aquells tres mesos de negociacions? Molt esgotada. La dimissió d’Antonio Baños va ser el tocar fons. Un debat que ens estava a punt de portar a una situació irresoluble, que no donava satisfacció ni a aquells que volien un acord ni tampoc a aquells que prioritzaven un canvi en la presidència.

Heu sacrificat massa en pro d’aquest acord? No. Crec que el que ha vingut després encaixa totalment amb els plantejaments de la CUP. No hem hagut de fer res que vagi en contra dels nostres plantejaments.

Personalment, com vas viure el #pressingcup? De manera contradictòria perquè el #pressingcup va anar en un doble sentit: a pressionar tota la CUP, però també a dividir-la. Tampoc és agradable que des de fora algú intenti discernir entre els que són bons i els que no. No ens agradava que ens pengessin etiquetes des de fora ni que ens intentessin dividir.

Passat el temps, tornaríeu a tenir la mateixa actitud? De tot se n’aprèn. Intentaríem afrontar les negociacions d’una manera que es poguessin resoldre amb més brevetat i que no comportessin el desgast personal i polític que van comportar. Fixant uns objectius assequibles per tal de no generar expectatives impossibles, podríem haver sortit d’unes negociacions amb menys desgast. La posició ferma, però, ha tingut també el seu resultat. Ha estat un aprenentatge.

Les negociacions han estat un aprenentatge, però també un desgast personal i polític

Fruit d’aquella pressió i l’intent de dividir, ara surt el comunicat d’Endavant? Ja en les negociacions, i fins ara, la tònica és que les diferents organitzacions de la CUP expressin el seu posicionament de manera legítima en el debat polític. Crec que ens hem d’acostumar a que això sigui així.

Parlen fins i tot de fer caure el Govern... Fer caure el Govern en una hipòtesi en què no compleixin cap dels compromisos...

Però, si d’aquí 18 a mesos no s’ha avançat cap a la República, la CUP podria fer caure el Govern? Crec que qui hauria de fer caure el Govern és el grup parlamentari de JxSi, si en 18 mesos no s’ha avançat res. Nosaltres no entrem en aquesta hipòtesi. Creiem que han passat coses prou transcendentals perquè sigui possible marejar la perdiu en 18 mesos.

Enteneu que el comunicat d’Endavant es pugui interpretar com una divisió interna? Sí, ho entenem. Som una formació una mica diferent, no tenim una direcció que defensa una línia, un president, un secretari general... i per tant, allò que en altres formacions s’entendria com un corrent intern d’oposició a la direcció, nosaltres no ho podem interpretar igual. Ara estem en el focus mediàtic i la gent ho descobreix i ho compara, però, nosaltres ja som plurals des del principi.

Endavant-OSAN carrega especialment contra CDC. Esquerra ho va fer tot bé en les negociacions? Va tenir un paper bastant passiu, fins al final. Entenc que per uns acords de lleialtat que tenia amb CDC en la configuració de JxSí. Un paper secundari. Compartien bona part dels nostres plantejaments, però per lleialtat amb els seus socis, acceptaven allò que només poguessin consensuar entre ells. Fins que CDC no va acceptar un canvi en el lideratge, ells tampoc. Només durant l'última setmana, va haver-hi alguns posicionaments a les xarxes socials, com ara el de Joan Tardà, que sí que van obrir una mica la porta a una complicitat amb la CUP.

ERC va tenir un paper passiu, malgrat que compartien bona part dels nostres plantejaments

Botran_04

Us hauria agradat tenir més el seu suport? Sí. Suposo que també és bo per a Esquerra i les seves bases tenir un posicionament autònom dels compromisos de JxSí, com l’acaba de tenir Junqueras amb BCN World. És una qüestió que no els uneix a ells, ni uneix Convergència amb nosaltres. El que hem de fer és fer valer el posicionament de cadascú.

Fa un mes que Carles Puigdemont és president. Quin balanç en feu? Crec que ha estat bo aquest canvi en el lideratge de la Generalitat. Hi ha aire fresc i és algú que no porta la càrrega d'haver estat el president de les retallades. Per trajectòria política i personal té una convicció independentista molt profunda. La manera com ha contestat algunes preguntes de l’oposició o dels mitjans sobre el seu acord amb la CUP demostra que és algú amb la convicció que l’independentisme és allò que ens uneix. Ha estat positiu que JxSí canviés de candidat.

Artur Mas no tenia aquesta convicció? Mas venia d’una trajectòria personal diferent. Evidentment va fer un canvi, com també bona part de CDC, en el moment que tots els diàlegs amb l’Estat estaven tancats. La veritat, però, és que aquesta solidesa que es nota en Puigdemont, Mas no la tenia. Mas tenia la doble cara, era alhora qui s’havia posat al capdavant de la mobilització i qui s’havia compromès al 9N, però alhora també era l’única figura capaç de frenar tot això per la seva ascendència dels sectors d’ordre. Aquesta ambivalència el convertia en una figura molt interessant, però crec que Puigdemont entra en una altra lògica. És un president que l’han fet president directament els vots de la CUP i no ve de ser-ho. I per tant, el seu compromís és amb aquests 18 mesos, amb aquest full de ruta.

Artur Mas estava al capdavant de la mobilització, però també era l'únic que ho podia frenar tot

Estem més a prop de la República catalana? Penso que sí, perquè hi hagut la declaració del 9N que estableix clarament dues coses i que marcaran la legislatura: una, que ens volem governar com a poble, tenim el dret a fer-ho; i dues, que no ens aturarem davant dels intents de l’Estat espanyol i els seus diferents organismes per posar-hi fre. La declaració del 9N va ser un pas claríssim cap a la República catalana i de no retorn. Amb tot el que es deriva d’això: la comissió del Procés Constituent, les ponències de llei i també esperem el desplegament de l’annex. Això són passos ferms.

L’estira-i-arronsa amb l’Estat, esgota? Pot arribar a esgotar perquè ens podríem acabar perdent en aquesta dinàmica d’iniciativa, recurs, recurs del recurs, impugnació i que al final darrere no hi hagués substància. L’Estat espanyol juga amb dues armes: aquest bloqueig de tot el que surti d’aquí, encara que no sigui en dimensió independentista, com ara la pobresa energètica; i per l'altre, negar que existeix un plet pel dret a decidir, que siguem un subjecte, que tinguem dret a fer un referèndum. Hem de vigilar de no caure en el seu propi joc. Per això, nosaltres defensem la unilateralitat, fer passos efectius de sobirania. Això, és complicat en una Generalitat que no té els recursos econòmics, però no és impossible.

Pel que fa a les tres lleis de la desconnexió, per què no s’ha posat sobre la taula un text? Pensàvem que era interessant obrir-ho a la participació de tots els grups, perquè al final el procés de desconnexió, de la ruptura democràtica i el procés constituent no són dels independentistes, són de tothom. La majoria d’ells van participar en la ponència de llei de consultes, sabent que seria impugnada. Tots, excepte Ciutadans que volien boicotejar des del primer moment. Ara malauradament, sembla que aquesta postura de Ciutadans s’ha estès als altres grups.

Com interpreteu les crítiques dels partits que parlen de poca valentia, fins i tot de tripijoc? És el contrari, nosaltres tenim la sensació que estan fent un joc amb això. Si molt probablement hauríem fet el que ells ara demanen, que és presentar uns textos, segurament ens haurien dit que portem les coses cuinades, que els independentistes ens ho fem entre nosaltres i els convidem a les postres. Per tant, tenim la sensació que sempre hi ha un joc de desgast, però que darrere no hi ha una línia coherent.

Si haguéssim presentat un text, ens haurien dit que portem les coses cuinades. Ells sí que estan fent un joc

Botran_02

Heu començat a parlar del contingut d’aquestes lleis? La veritat és que molt poc. Sent honestos, obríem les ponències de llei sense gaires apriorismes, només hi ha els treballs que ha fet el Consell Assessor de la Transició Nacional, del qual nosaltres tampoc ens sentim directament vinculats. Ha estat un consell bàsicament nomenat per Convergència i Esquerra, i per tant, nosaltres no tenim cap obligació amb el que va emetre aquest consell. Volíem discutir el model d’Hisenda, el model de Seguretat Social... i pensàvem que altres formacions com CSQP també volia discutir-ho.

Però, hi ha sintonia amb JxSí en aquests punts? No ho hem posat encara en comú com per poder donar una resposta gaire fonamentada... saber si tenim models gaire divergents pel que fa els aspectes d’aquestes tres lleis.

Que la comissió del Procés Constituent sigui d’estudi i no legislativa, és una passa enrere? No era una passa enrere, sinó una opció diferent per tenir en compte un tercer grup que es volia incorporar. En aquest cas, vam veure que tenia un pes polític equivalent. Crear la comissió, tant si era d’estudi com legislativa, tenia un pes polític i ja ho vam veure en la intervenció tan violenta del PP i amb el boicot de PSC i C’s.

Era més un gest de força? No ens volem perdre en l’estètica ni en la gestualitat. Realment si la feies d’estudi, també hi havia aquesta profunditat política, i a més, s’hi podia incorporar CSQP. Nosaltres des de sempre els estem emplaçant a participar d’aquest procés. Hem tingut la mà estesa perquè sabem que ells i la gent que representen estan més a prop d’incorporar-se a un procés de ruptura, constituent, que no pas del blindatge de l’Estat, que és on estan alineats PP, PSC i C’s.

Heu demanat desplegar l’annex social del 9N. Us han respost? Ho vam plantejar a la reunió amb JxSí i ens van dir que sí, que la seva idea era dur a terme el compliment d’aquest annex. Dels quatre punts (educació, refugiats, drets i llibertats i deute) tinc la sensació que en tres faran passos en breu. En educació, però, el posicionament del Govern és: com que la LOMCE té els dies comptats, doncs tampoc volen forçar la màquina. És el tema on tenim més discrepàncies, malgrat que ens uneix l’oposició a aquesta llei.

De fet, en el tema de les escoles concertades que segreguen per sexe, la consellera ja va deixar clar que mantindria les ajudes econòmiques perquè ho preveu la LEC... És un tema amb el qual no hi estem d’acord. Tothom sap que l’acord amb JxSí és perquè ens uneix una legislatura de ruptura, però el que està fora d’això, és matèria de debat i discrepància. De divergència, si és necessari, i això està clar que ho serà. Pensem que aquestes escoles no es mereixen els 30 milions anuals que reben. Estarien molt més ben invertits en escoles públiques que tenen les ràtios massa altes, que tenen necessitats educatives especials, en beques menjador...

L'acord amb JxSí és perquè ens uneix la ruptura, en la resta, és matèria de debat i discrepància

Ha dit que hi ha tres punts en els quals es començaran a fer passes aviat. Us heu posat terminis? No, tampoc ho hem posat nosaltres sobre la taula. No estem parlant d’una qüestió divergent, sinó que ens donem la mútua confiança que això serà així quan els dos ens ho proposem.

Quin és l’objectiu del grup de treball del deute? És posar el focus en una qüestió molt injusta. La primera conselleria actualment és la conselleria del deute. L’any passat vam tornar al voltant de 9 mil milions d’euros en deute, mentre que el pressupost de sanitat és de 8 mil. Si parléssim dels interessos del deute, seria la tercera conselleria. Estàs tornant els interessos a unes entitats financeres que tenen beneficis, mentre t’estàs barallant per unes quantitats molt menors en atenció a necessitats socials. Donar cobertura a tots els nens que ho necessiten amb beques menjador implica 1 milió 600 mil euros, per tant, aquí està la desproporció. Què ens interessa més? Retornar escrupolosament l’amortització de capital i els interessos que ens cobren els bancs o atendre unes necessitats socials en matèria educativa, sanitat. Molts estats han renegociat o han arribat a impagar parts del deute. Creiem que situar aquest debat en el centre de la política és bo.

La renegociació del deute és imprescindible perquè els pressupostos tinguin el suport de la CUP? És molt important perquè si no, serà difícil poder fer uns pressupostos expansius en matèria de despesa, que és el que requereix la situació social. El mateix pla de xoc i poder atendre les  necessitats més bàsiques necessiten que la Generalitat pugui disposar de més ingressos i per la via impositiva és molt complicat. Comptem amb el bloqueig de l’Estat espanyol. És el cas, per exemple, de l’impost de dipòsits bancaris. Per tant, hem de buscar totes les escletxes i si la via impositiva és una, la de renegociar el deute també.

Hi ha poc marge per fer uns pressupostos sense retallades? Evidentment, però la nostra obligació és obrir aquest marge al màxim. Si hi ha algunes escletxes, és la nostra obligació obrir-les. No acceptem les normes injustes i l’esquema de finançament és una norma injustíssima. Hem de fer tot el possible per esquivar aquest ofec.

La CUP entendria que es fessin retallades argumentant que no es disposen de les eines d’un Estat propi? No. Això és el que s’ha anat fent fins ara. És evident que sense la independència no disposem de tots els recursos financers que necessitaríem per desplegar una sanitat, una educació... a l’altura del que necessitem.

Però pot ser una excusa? No pot ser una qüestió que paralitzi. Acceptar una situació injusta i que únicament et proposis fer més amb menys, com s’ha dit fins ara. Has de posar-te en una situació de desobediència per posar per davant els interessos de la societat en lloc d’un sistema injust.

Segons la interpretació d’Artur Mas, l’acord d’estabilitat contempla que sí o sí heu de donar suport als pressupostos. Vosaltres ho enteneu així? No, a nosaltres no se’ns va transmetre així en el moment de la negociació. Evidentment es va parlar d’estabilitat, però, en general. S’està creant una dicotomia amb la qüestió dels pressupostos que és perillosa a banda i banda. Se’ns està demanant que ens comprometem des de ja a aprovar els pressupostos i a donar-li un suport acrític. Això, evidentment, no és bo per ningú. El nostre deure és fer valer els nostres plantejaments polítics. No podem dir directament que sí que donarem suport, perquè això seria renunciar a debats com el del deute, quines partides es prioritzen, etc. Estaríem ja lligats de mans i peus.

Ara no podem dir sí als pressupostos, seria renunciar a debats com el del deute

Botran_03

Aquestes visions dispars de l’acord poden posar en perill l’estabilitat parlamentària? Crec que allò que ens uneix és prou important i potent perquè no es posi en risc amb altres aspectes de la governabilitat.

Fins ara cada votació al Parlament ha estat una negociació 'in extremis' entre vosaltres, serà aquesta la dinàmica habitual? Esperem que no perquè no ens agrada aquest estil. Tenim un sistema de presa de decisions més lent, més participat i, per tant, aquest sistema de dur-ho tot a in extremis ens obliga a prendre decisions ràpides i no volem que sigui així. JxSí en alguns casos abusa d’aquest sistema i ens vol confrontar, o voteu amb nosaltres o voteu contra nosaltres. Segurament hi ha una tercera opció que és transaccionar i votar alguna cosa que ens convenci a tots dos per igual.

Per què no participeu de les reunions amb JxSí com està previst a l’acord? Nosaltres tenim una reunió setmanal de coordinació amb JxSí. En principi, havíem de participar de les seves reunions de grup, però no sé si JxSí ha decidit modificar per la seva banda aquesta part de l’acord. Vam anar a la primera i no hi hem anat més, perquè no ens han convocat.

Fotos: Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat