La bandera negra és un símbol identificat amb la lluita fins a la mort. The Black Flag era, justament, el pseudònim que feia servir als xats en línia per captar nous adeptes a la gihad Ali Xaraf Damache, de 50 anys, el presumpte terrorista detingut dijous a la tarda pels Mossos d'Esquadra a la Meridiana de Barcelona.

La de Damache sembla una història traçada pels guionistes de la sèrie Homeland.

D'origen algerià, se sap que va arribar ara fa quinze anys a Irlanda, país on va començar la seva suposada activitat terrorista.

Segons les proves aportades pels Estats Units, en aquella època el principal objectiu de Damache era reclutar dones blanques a través d'Internet. Segons l'FBI, intentava crear una cèl·lula terrorista a Europa amb dones occidentals que, per la seva aparença, no generarien sospites als departaments dedicats a la vigilància contraterrorista.

Les dones de Damache

Una d'aquestes dones reclutades és Jamie Paulin-Ramírez, una nord-americana de Leadville, petita vila de poc més de 2.000 habitants perduda al cor de l'estat de Colorado. Jamie va viatjar fins a Irlanda amb el seu fill de sis anys. En el seu primer dia a Europa es va casar amb Damache. Arrestada el març del 2010, Paulin-Ramírez va ser condemnada a vuit anys de presó per haver proporcionat suport material a gihadistes.

També va ser captada per Damache Colleen Larose, coneguda com a Jihad Jane, una altra ciutadana nordamericana detinguda per l'FBI el setembre del 2009 a Filadèlfia. Tot just acabava d'aterrar d'Irlanda.

Jihad Jane es troba ara complint una pena de deu anys, acusada de conspiració per l'assassinat. La seva víctima havia de ser l'humorista gràfic suec Lars Vilks, autor d'unes vinyetes satíriques amb Mahoma com a protagonista. L'atac, però, va fracassar.

Evitant l'extradició

Damache va ser arrestat el 2010 a Irlanda. Se l'acusava d'haver amenaçat de mort per telèfon un musulmà de Michigan crític amb el gihadisme. Va ser condemnat a tres anys.

Amb un ordre d'extradició dels Estats Units pendent, va ser arrestat de nou només sortir del tribunal que l'havia excarcerat minuts abans.

Damache va iniciar aleshores dues causes judicials. Totes dues les va guanyar. D'una banda, va denunciar l'administrador de la presó de Cork, on havia estat tancat els tres anys anteriors, els serveis penitenciaris irlandesos, el ministre de Justícia i el fiscal general d'Irlanda. Denunciava que mentre era engarjolat, no només no se'l deixava fer les seves pràctiques religioses, sinó que a més a més rebia tota mena d'insults i vexacions tant per part d'interns com dels funcionaris de la presó, com ara que no se li servia menjar halal.

Paral·lelament, i fent ús dels seus drets com a ciutadà irlandès, The Black Flag va iniciar un judici per tal d'evitar la seva extradició als Estats Units. També la va guanyar. La justícia irlandesa va entendre que si era extraditat, Damache corria "el risc real de ser sotmès a un tracte inhumà i degradant" a les "potencialment cruels presons nord-americans". Una sentència que la jutgessa Aileen Donnelly va dictar el passat més de març.

Només mig any més tard, sense haver transcendit encara quan i com va arribar a la capital catalana, Damache volia tornar a fer onejar la seva bandera negra a Barcelona. Aquest cop va perdre.