Ja fa més de dos mesos que Andreu Mas-Colell va deixar de liderar la Conselleria d'Economia i Coneixement (2010-2016) per tornar als passadissos de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com a professor emèrit. No és el primer cop que fa aquesta transició després d'haver deixat ara fa 13 anys la Conselleria d'Universitats, Investigació i Societat d'Informació (2000-2003). En aquesta entrevista a El Nacional, recorda el millor i el pitjor moment de la seva estada política i no descarta tornar a donar classes. També valora la situació actual de les universitats i la política catalana, sobre el que assegura que seguim en una fase d'atzucac i que "la vaca de les comunitats autònomes ja no dóna més llet i no en donarà més". El seu domini de la teoria de jocs i la resolució de conflictes li permeten anticipar que "si nosaltres caiem, Espanya també".

Com valora la seva experiència com a conseller d’Economia en els últims cinc anys?
Ha estat un privilegi i un repte poder ser a primera línia en uns moments tan complicats i si tornés cinc anys enrere, tornaria a apuntar-m'hi. No puc dir que ho hagi passat bé, però tampoc ha passat res que no hagués pogut anticipar. 

Si tornés cinc anys enrere, m'hi tornaria a apuntar

Tot té un motiu. Què el va empènyer a acceptar aquest càrrec?
M’ho va proposar el president del meu país i em trobava en una època a la vida en què em sentia novament preparat i em corresponia dedicar un nombre d’anys a tasques de gestió i direcció de política econòmica. 

Quin ha estat el pitjor moment?
De pitjors n’hi ha hagut molts. Ara, potser, el pitjor de tots va ser al desembre del 2011 quan vam tenir dificultats per pagar les nòmines per culpa del col·lapse monetari europeu i el tancament dels mercats. L’angoixa va ser molt gran i al voltant d’aquelles dates, em va costar dormir. 

També n’hi haurà algun de bo.
En l’àmbit polític, el millor moment ha estat el 9N. Va ser extraordinàriament animador veure tota aquella gentada anant a dipositar el seu vot en una manifestació participativa. Em va donar la sensació que estàvem creant una estructura de resistència per evitar que la màquina de la Generalitat es col·lapsés.

En l'àmbit polític, el millor moment ha estat el 9N

Ara que està jubilat i és professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, es planteja descansar?
Després d’haver acabat el meu parèntesi al servei públic, tinc dues transicions a fer. De la vida política a la vida normal i d’aquesta, a la vida de professor jubilat. No tinc obligació de fer classes però potser en faré. Del que no hi ha cap dubte és que estaré ocupat amb les activitats acadèmiques d’economia i també donant suport a la investigació. Ara dormo vuit hores i estic descansat, però si només hi hagués això, seria molt avorrit.

Torna a estar al dia a dia de l’educació. Suposo que haurà sentit les crítiques que es fan a la desconnexió entre les universitats i el món laboral.
S’exagera molt. La feina de la universitat consisteix a proveir educació, capacitats i competències als joves perquè puguin començar a funcionar en el món laboral. El que ens hem de preguntar és si les empreses ofereixen el grau de qualificació pel qual els estudiants s’estan preparant. A vegades passa que l’estudiant universitari està sobrequalificat i acaba fent una feina per la qual no hagués hagut d’estudiar tant. 

A vegades passa que l’estudiant universitari està sobrequalificat i acaba fent una feina per la qual no hagués hagut d’estudiar tant

L’educació s’ha de replantejar en molts sentits, però tenir més coneixements hauria de ser una virtut, no un defecte. Quina és la solució?
Em resisteixo a pensar que sigui rebaixar el seu nivell de preparació. Més aviat, considero que s’ha d’ampliar l'oferta laboral, promocionar la implantació o expansió d’empreses que ofereixin llocs de treball ajustats al nivell de qualificació. 

Passa el mateix amb la formació professional?
És un cas diferent. Necessita potenciar-se més i de forma dual, és a dir, cogestionada des d’una empresa i des del centre de formació. Cal més atenció en qualitat que en quantitat. 

En els últims anys ha començat a guanyar pes el moviment estudiantil internacional ISIPE a favor del pluralisme i el pensament crític a la docència econòmica. Què n’opina?
Em sembla bé. Quan jo era estudiant de la Universitat de Barcelona, també ho fèiem i precisament es va comentar aquest mateix punt en una assemblea. És bo que els estudiants plantegin aquests temes i és bo que les universitats en siguin reactives. L’ideal és que tant el punt de vista dels alumnes com l'oferta siguin amplis. 

El seu lema és "no només el món està en crisi, també ho està la seva economia". Ens n'hem sortit a Catalunya?
Encara no hem sortit de la crisi perquè no hem arribat al PIB per càpita que teníem el 2007 i això, en teoria, hauria de succeir durant aquest any o a principis del següent. Dic en teoria perquè hem de tenir prudència, hi ha núvols que han alentit el creixement econòmic.

Encara no hem sortit de la crisi perquè no hem arribat al PIB per càpita que teníem el 2007

En què estem millor i en què pitjor respecte al 2007?
Ara tenim una economia més exportadora que abans, en totes les dimensions. I comptem amb una vitalitat tecnològica i innovadora molt més gran. Però no tot és bo, i l’economia també s’ha debilitat per un atur excessivament alt, uns sous que ens agradarien que fossin més alts i un empobriment d’alguns sectors de la població. No podem continuar indefinidament així i els sous no deixen de ser el reflex de la productivitat. Així que hem d’estimular una economia més productiva que la que tenim. 

Al llarg d'aquests últims dies, les agències de qualificació creditícia Moody's, Fitch i S&P han generat molta polèmica en baixar la ràtio del deute de Catalunya. 
En tot cas, són avaluacions sobre el Govern central que és qui controla els fons. Si algú es mira aquests ratings, la lectura que ha de fer és que hi ha incerteses i fragilitats, encara que, personalment, no considero que hi hagi cap risc, ja que al final sempre acaben pagant. Prefereixen que hi hagi un daltabaix cada tres mesos i això ja comença a ser una mica còmic. En una situació de default, la percepció internacional seria que és culpa d’Espanya. En temes de garantia de pagaments, nosaltres estem en mans del Govern i el Govern està a les nostres mans. Si nosaltres caiem, Espanya també. 

Si nosaltres caiem, Espanya també

Quin és el problema amb el FLA?
La relació política i econòmica entre Catalunya i Espanya. Més concretament, el problema és la política del Partit Popular (PP) que fa servir la necessitat de consolidació fiscal provocada per la crisi per intentar tornar al model d'un Estat unitari. Des del 2010, l'Executiu central ha augmentat la seva despesa pública mentre que les autonomies l’han baixat molt. Tots els marges d’impostos que s’han anat creant, se’ls ha guardat el Ministeri. Saben que les distribucions dels objectius de dèficit estan completament esbiaixades però els hi és igual.

Tot s'hi val per guanyar més control.
El Ministeri s’ha volgut fer el milhomes. Només vol tenir més reputació a costa que la perdin les comunitats autònomes. Collar el màxim i fer costat el mínim. És evident que depenen de nosaltres i, per tant, l'única possibilitat és que el Govern central faci els deures amb la seva pròpia administració. La vaca de les comunitats autònomes ja no dóna més llet i no en donarà més. 

La vaca de les comunitats autònomes ja no dóna més llet i no en donarà més

Vostè que ha estat i potser tornarà a ser professor de teoria de jocs, ha aconseguit anticipar-se o preveure algun cop els moviments de l’Estat Espanyol?
El Govern central ha tingut un comportament molt previsible derivat d’una concepció d’Estat unitari i homogeni per part del PP.  En les últimes dècades, han vist que se’ls ha qüestionat aquest model i han volgut tornar-hi emparats en l’excusa que l’eficiència necessita centralització. Però els casos d'Alemanya i els Estats Units demostren que aquest discurs no té cap mena de sentit.

El president Tarradellas afirmava que a Madrid disposen d’un raspall reservat als catalans, és a dir, un grapat d’elogis per seduir-los i predisposar-los a ser receptius a totes les ofertes que els facin, per molt dolentes que siguin. En aquest sentit, com són les reunions amb Montoro i De Guindos?
Si m’han raspallat, no me n'he adonat. Ara, jo crec que aquesta vegada a Madrid no han tret el raspall i això demostra que estan les coses clares. 

A Madrid no han tret el raspall i això demostra que estan les coses clares

Les inversions estrangeres han augmentat un 57,8% a Catalunya. Des de Madrid, el secretari d’Estat d’Economia, Jaime García-Legaz assegurava que això es deu a la nul·la credibilitat que té el procés independentista per als estrangers. 
Sempre que hi ha tensió política, es pot donar aquesta possibilitat però les xifres demostren que no hi ha hagut una contracció de la inversió a Catalunya sinó tot el contrari. L’explicació que a mi m’agrada donar és que l'opinió internacional no creu que nosaltres deixem la Unió Europa sota cap circumstància. L’únic que importa a la inversió estrangera és que Catalunya tingui una economia sòlida i es mantingui a la Unió Europea. Estic convençut que mai farem res que ens hi pugui situar fora. 

Com valora des de fora del Govern la gestió actual de la Conselleria d’Economia encapçalada per Oriol Junqueras?
S’està gestionant bé i res del que he vist no m'ha sorprès. En una situació complexa com l'actual, la gestió econòmica té pocs graus de llibertat i, en aquest sentit, hi ha continuïtat respecte al que es feia abans. 

Vostè s'ha mostrat públicament a favor del dret a decidir... També està a favor de la independència?
Per mi el concepte fonamental és el de sobirania. Ara bé, si em fessin votar entre seguir com estem i la independència, votaria la segona. I crec que aquest referèndum s’acabarà produint, precisament entre aquestes dues opcions. Sóc molt escèptic amb una tercera opció, però hem de fer costat a la gent que hi creu, ja que s’acabaran decebent. Hem d’aconseguir que es sumin a nosaltres i tots junts hem d'empènyer per aconseguir un referèndum. 

Si em fessin votar entre seguir com estem i la independència, votaria la segona

En una entrevista a El Nacional, el president Carles Puigdemont assegurava que en 16 mesos Catalunya començarà a actuar com a Estat independent. És factible aquest termini?
Encara que ara no estic al Govern i no ho puc saber, crec que no ens ajuden els comptes enrere perquè sempre distorsionen. La direcció a la que ens estem movent és l’adequada, però el context és complex i no convé posar-hi un quan. Els moviments del pròxim Govern espanyol influiran sobre com poder desenvolupar-nos des d'aquí.

Estem en una fase d’atzucac. D’una banda, no tenim prou força per desconnectar-nos d’una manera unilateral, ja que oficialment no hem passat el 48%. Però de l’altra, el Govern espanyol no té prou força per anul·lar el procés català. Hi ha mesures que no pot prendre perquè Europa no li ho permet.  És un equilibri de dues impotències.

No hauríem de posar dates a la independència per tal de no crear més tensió de la necessària

L'últim atzucac va tenir sortida.
I aquest també en tindrà si es normalitza el conflicte. Per la banda espanyola s'hauria de reconèixer la legitimitat del sobiranisme i de l’independentisme; i per la nostra, no hauríem de posar-hi dates per tal de no crear més tensió de la necessària. Admeto que el 9N va ser una data que va funcionar però cal vigilar perquè no sempre surt bé.