Adam Martín (Tossa de Mar, 1973) és periodista i especialista en nutrició amb un màster en Nutrició i Salut i un altre en Nutrició Esportiva. Des de petit, ha vist com a casa seva sempre s'ha menjat bé i, segurament per això, és un apassionat de la cuina i no li suposa cap esforç cuinar; ho té integrat en el seu dia a dia. Expert en comunicació nutricional del DIR i col·laborador a Catalunya Ràdio -entre moltíssimes altres coses-, Martín explica com, tot i que ja s'alimentava d'una forma saludable, va fer el clic, fa 14 anys, que el va portar a equilibrar, encara més, la seva dieta en notar que tenia menys energia mental. "Vaig descobrir que l'alimentació era molt més que gasolina", ens vol fer entendre, al mateix temps que ens vol deixar clar que alimentar-se correctament —no només consumir productes comestibles— forma part d'una rutina diària i no de moments o dies puntuals.

Adam Martin - Sergi Alcàzar

Dius que el que mengem no només té conseqüències per a la nostra salut, sinó també per a la del planeta.

Cada decisió alimentària que prenem té una conseqüència directa sobre el consum i sobre la fabricació de l’aliment. No és el mateix menjar carn cada dia per dinar i sopar, que té un efecte directe sobre el bestiar, que si menges carn dues vegades per setmana.

...

Cada decisió que prenem en l’alimentació és una decisió política. Tendim a pensar com a éssers individuals quan fem consum, però som més de set mil milions de persones al món i tots volem menjar d’una manera determinada cada dia. Això té un impacte directe sobre el planeta.

Tendim a deixar-nos portar i menjar massa amb els sentits i per satisfer necessitats bàsiques del plaer

Som egoistes amb l'alimentació?

Hem de ser egoistes perquè estem parlant de la nostra salut. Però hem d’entendre bé l’egoisme, i n’hi ha un que és pensar en mi mateix, però també en el meu entorn, i això és possible. Preocupar-te per l’entorn també és ser egoista. En termes generals, tendim a deixar-nos portar i menjar massa amb els sentits i per satisfer necessitats bàsiques del plaer. Això és una de les moltes coses que hem de fer quan ens alimentem.

Alimentar-se no és el mateix que omplir-se la panxa?

Aquest és un dels problemes de l’alimentació occidental, però ara també s’ha globalitzat del tot. Alimentar-se és proporcionar energia per fer totes les coses que hem de fer al llarg del dia i acabar amb nivells alts. També vol dir menjar en funció de les necessitats que tenim, satisfer els sentits, les necessitats nutricionals que té l’organisme, fer cultura, tradició... Menjar vol dir moltes coses. Si t’alimentes només per omplir la panxa, tens una visió molt limitada de l’alimentació i això té conseqüències sobre la nostra salut.

Adam Martin - Sergi Alcàzar

Mengem des del cap o des de l'estómac?

Jo menjo molt des del cap. El problema és que, la majoria, de vegades mengem sense tenir gana, però continuem menjant perquè seguim guions alimentaris i hàbits determinats, com anar al cinema després de dinar i agafar les crispetes XXL perquè la diferència de preu és mínima. La gent associa cinema amb crispetes i patrons així els anem repetint al llarg del dia.

Si per exemple arriba l’hora de dinar i no tenim gana, seguim el nostre instint i no dinem o hem de tenir uns horaris alimentaris?

En la majoria de casos és important tenir rutines, però a tots els àmbits. Ara, si no tens gana, no tens per què menjar. El problema és si després t’entra gana a les quatre de la tarda, quan tens accés a una sèrie d’aliments que no són gaire saludables perquè generalment ets a la feina i només tens accés a una màquina de vending i no a la cuina. Les màquines de vending haurien d’estar prohibides, fins i tot les que tenen productes saludables.

Necessitem un papa o una mama que es diu indústria i que ens ho fa tot al nostre gust

Menjar sa pot ser divertit?

Menjar un bistec cada dia també és avorrit si no saps cuinar-lo. Les verdures no són ni més ni menys bones que un tros de carn. Si te'n vas a la Ruscalleda o al Roca et faran unes verdures excel·lents de tres estrelles. Saber cuinar una mica és on es troba la mare dels ous. No podem ser criatures que com que no tenim eines per preparar res, necessitem un papa o una mama que es diu indústria i que ens ho fa tot al nostre gust. La indústria està satisfent sempre els nostres desitjos. I això ens condueix a la malaltia.

Com inculques això als teus fills? Se sol sentir molts nens dient que "em fa fàstic la verdura"...

Ara s'enfadarà molta gent. D'entrada, el problema que tenim amb els nens i l’alimentació és que som uns pares una mica desastre. De seguida intentem evitar la confrontació amb els nens, satisfer els seus desitjos perquè estiguin bé i, per tant, la seva necessitat a curt termini, però no ho fem a llarg termini. Aquí és on entra l'educació.

Adam Martin - Sergi Alcàzar

Un exemple?

Si el teu fill vol creuar la Meridiana amb el semàfor en vermell i tot de cotxes passant, per molt que cridi, oi que no el deixaràs passar mai? Doncs amb l'alimentació és el mateix, encara que la conseqüència sigui al cap dels anys: els has d'ensenyar i d'educar. Ara tenim nens amb diabetis i obesitat ja des de molt petits.

Tens vuit oportunitats perquè a un nen li pugui agradar la pastanaga

Cal trobar el punt mig...

Quan un nen et diu que "no m’agrada la pastanaga", no pots obligar-lo que se la mengi, però ens diuen els estudis que tens vuit oportunitats més perquè a aquell nen li pugui agradar la pastanaga. El que t'agrada o no depèn de com s’hagi despertat, de com hagis cuinat, de tants factors... No és el mateix una pastanaga crua que una de bullida o una crema de pastanaga. Quan una criatura diu "quin fàstic les verdures", això és un fracàs absolut dels pares. Què vol dir verdures? Què te a veure una bleda amb una carbassa?

És a dir, una cosa és dir "no m'agraden les bledes" i l’altra "no m’agraden les verdures".

Sí. Si fa la segona afirmació, hi ha un problema dels pares. Les verdures no són una alimentació opcional, han de formar part de la unitat del dia a cada plat. Ho diuen totes les autoritats sanitàries mundials.

No és allò d'"avui toca verdura per sopar".

Convertim una cosa que hauria de ser normal en una cosa excepcional i això comença amb l’educació des que som petits.

L'alimentació dels supermercats és pornografia

Si tu com a pare no prediques amb l'exemple i no menges verdura...

Si tu no menges verdura, els teus fills no en menjaran. Té molt a veure amb el tipus d'alimentació que dones a la criatura. L'alimentació dels supermercats és una alimentació ultraprocessada brutal que, des del punt de vista de sabors, és totalment pornogràfica. És molt directa, no té matisos... és pornografia. Els aliments de veritat són matisos dins dels sabors. També hem de tenir en compte la qualitat de les verdures que mengem avui en dia.

Adam Martin - Sergi Alcàzar

No és el mateix un producte del pagès del costat de casa, que un del supermercat.

Esclar. Si tu li dones a un nen un tomàquet acabat de collir en el punt òptim de maduració i que ha estat ben conreat és una cosa; en canvi, si li'n dones un de tret d'una cambra fa quatre mesos, no només no li agradarà a ell, sinó a ningú.

Com afecten la nostra salut els aliments ultraprocessats?

A mi m'agrada molt fer una distinció entre aliments ultraprocessats i productes comestibles. L'OMS ens diu que les principals malalties no transmissibles o cròniques que hi ha avui dia tenen una relació directa amb l'alimentació i tenen a veure amb tres ingredients bàsics: l'excés de greixos, de sucres lliures i la sal, que són els ingredients principals dels productes ultraprocessats. Hi ha una correlació directa amb l'increment de malalties com la diabetis, el risc cardiovascular, l'obesitat...

Aquests productes els veiem a tot arreu.

Mengem massa aliments ultraprocessats. Jo no dic que no n'haguem de menjar, però hauria de formar part d’un 2% de la nostra alimentació. Ens proporcionen sabor, comoditat, un preu baix... tot són avantatges, però a curt termini. A llarg termini, ens poden portar sobrepès, obesitat, problemes metabòlics...

Si menges d'una manera determinada durant molt de temps és molt probable que acabis desenvolupant una malaltia

Càncers, també?

Sí. Però tampoc podem dir que si menges això, et passarà allò altre, tot i que sí que sabem que si menges d'una manera determinada durant molt de temps és molt probable que acabis desenvolupant una malaltia. Estem tots preocupats pels accidents de trànsit, mentre aquestes malalties són les que més maten la població. Tenim l’assassí a casa.

Què ens aporten els productes ecològics?

Des d'un punt de vista nutricional hi ha alguna diferència, però la ciència no s’acaba de posar d'acord sobre si tenen més nutrients que els productes convencionals. És molt difícil avaluar un tomàquet ecològic en relació amb un de convencional en condicions idèntiques.

Llavors?

El que sí que està clar és que el conreu i el producte ecològic són més sostenibles per al medi ambient i que no esgota el sòl. No oblidem, per això, que ecològic només és una etiqueta i al darrere hi ha una sèrie de garanties, però també hi ha molt marge per fer les coses malament. Una poma ecològica que ve de Xile no té res a veure amb una del pagès d'aquí al costat.

La millor fórmula serien els productes ecològics de proximitat, doncs?

L'equació guanyadora és de proximitat, recollit en el moment òptim de maduració i ecològic. Aquí sí que tens molts punts perquè contingui molts nutrients. I per als productes animals, el mateix. Tenen un perfil de greixos més saludable, menys antibiòtics...

Adam Martin - Sergi Alcàzar

Per què són tan cars?

Tot són prioritats a la vida. Jo no puc dir a una persona que no arriba a final de mes que mengi productes ecològics, però hi ha moltes persones que hi arriben que encara miren el preu dels aliments. Sempre ens preguntem com pot ser que sigui tan car, però mai ens preguntem per què els productes convencionals valen tan pocs diners.

L'única cosa pitjor que menjar productes de poca qualitat és no menjar

Quin és el problema?

Per exemple, el pagès que l’ha conreat, ha rebut una compensació justa per la seva feina? Cada decisió alimentària que prenem té conseqüències polítiques i socials. Ara, l'única cosa pitjor que menjar productes de poca qualitat és no menjar i per això tampoc ens hem d’obsessionar. Això de les dietes i el menjar saludable és una cosa per a tota la vida, quina importància té que un dia mengis un producte ultraprocessat?

A altres països europeus, com Alemanya, són més barats.

És la llei de l’oferta i la demanda. Però, igualment, per abaratir el preu de la cistella, has d’anar als aliments i no als productes comestibles, que també n’hi ha d’ecològics. Un paquet de galetes ecològic, que també pot ser un producte ultraprocessat, et costa quatre vegades més que un de convencional, però les verdures no. Les galetes saludables no existeixen.

Què passa amb la llet de vaca?

És un tema molt polèmic. La llet de vaca no és indispensable. La prova és que la gent que és intolerant a la lactosa viu perfectament i als països on l’índex de llet és més baix tenen menys osteoporosi. Prenem llet des de fa 9.000 anys i, segons els últims fòssils trobats, fa 315.000 anys que existeix l’Homo sapiens. No hi ha cap aliment puntual indispensable, en canvi, les verdures en general sí que ho són.

D’on traiem el calci si no bevem llet?

Del sèsam, les fulles verdes, totes les crucíferes, dels llegums, el tofu, les sardines, els fruits secs...

Hem de fugir dels llibres de dietes miraculoses perquè la dieta miraculosa ja es va inventar fa molts anys i és la dieta equilibrada

Com podem saber si la informació que rebem no és un frau fruit de l’intrusisme professional?

Hem de fugir dels llibres de dietes miraculoses perquè la dieta miraculosa ja es va inventar fa molts anys i és una dieta equilibrada, variada i amb els nutrients que necessitem.

El problema és que hi ha moltes persones que prioritzen la rapidesa a l’eficàcia a llarg termini.

En alimentació no es poden tenir resultats d’avui per demà. No és recomanable.

Per què?

Perquè les pèrdues de pes superiors a un quilo a la setmana són dolentes per la salut perquè vol dir que estàs en dèficit calòric i de nutrients. Aprimar-te posant en risc la teva salut és un mal negoci. És molt millor entendre que has de tenir paciència, que les coses són a llarg termini i que no hi ha dreceres.

Hem oblidat que les regnes de la salut les tenim nosaltres

Adam Martin - Sergi Alcàzar

Com fem el clic?

És molt difícil perquè vivim en l’era de la immediatesa i volem resultats ja i solucions ràpides, però hem oblidat que les regnes de la salut les tenim nosaltres.

Podem estar prims sense fer exercici?

L’ésser humà està fet per moure’s. Els beneficis de l’esport són brutals. Es recomana fer activitat física cinc dies a la setmana i amb bons professionals. Vivim enganxats a la cadira i, quan arribem a casa, al sofà i les pantalles i no estem dissenyats per a això, sinó per moure’ns. Fa milers d’anys havíem de caminar 15 quilòmetres per poder menjar i ara només dos metres fins a la nevera. Hem de suplir d’alguna manera aquesta diferència de despesa energètica.

Afecta les nostres emocions, la nostra manera d’alimentar-nos?

És una mica difícil establir de quina manera, però és evident que ens afecta. Si tenim el nivell de sucre baix, estem de mal humor, quan tenim gana, també. Els aliments són substàncies químiques que afecten la bioquímica interna i les nostres emocions també hi estan condicionades.

Menja raïm i deixa’t estar de la copa de vi

És saludable beure un got de vi al dia?

La majoria d’articles científics ens diuen que qualsevol quantitat d’alcohol, encara que sigui mínima, és dolenta per a la salut. L’alcohol és un tòxic i el que té de bo aquella copa de vi no és l’alcohol, sinó les substàncies que conté aquell vi, que són les mateixes que conté el raïm. Menja raïm i deixa’t estar de la copa de vi. Una altra cosa és que te la vulguis beure perquè t’agrada, però no ens inventem que és saludable.

Adam Martin - Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat