Eric Jarosinski, conegut a Twitter com @neinquarterly, va venir fa uns dies a Barcelona a promocionar el seu llibre Nein. A manifesto. L’obra, que va ser presentada a la llibreria Calders -meca cultural de la ciutat-, recull una selecció de les piulades que han convertit Jarosinski en una mena de fenomen mundial de la modernor.

Igual que la catalanor o que la castellanor, la modernor no passa de ser, al meu entendre, una mena de folklore mòrbid amb accent de Nova York. A la província, però, cal atendre les novetats que arriben de la capital del món, encara que aquesta capital vagi ja una mica de capa caiguda com el Rock, els telefons fixos i els CD's porno. Tot i la predisposició de l’autor, parlar en persona va resultar impossible. I, aprofitant que Jarosinski viu a Twitter, vam fer l’entrevista través de DM.

Eric-Jarosinski_01

El sistema que vaig proposar va ser el següent: jo feia una bateria de preguntes amb tres opcions i ell en triava una o em contestava el que volia. Internet treu l’escalforeta del contacte humà -això que primer a Nova York i després aquí en deien feeling. A més, en les fotografies que em va enviar el Sergi Alcázar, Jarosinski apareixia fent el pallasso i em vaig posar bromista. El resultat poden llegir-lo tot seguit; si el tuitaire de moda es presenta com un #failedintellectual, comprendran que a mi no em faci res de ser un #failedjournalist.

Per saber més coses de l'autor vagin a l’article que li va dedicar el New Yorker. Allà s’explica l’origen de la seva veu literària misàntropa i autoindulgent, d’intel·lectual romàntic postmodern. Es veu que Jarosinski mirava d’escriure un llibre acadèmic i difícil quan va quedar abduït per l’encant absurd del Tuiter.

Per què diu “Nein” quan podria afirmar Sí, més amablement?

1.- Per què afirmar No és el que la majoria de la gent voldria fer més sovint en la seva vida quotidiana.

2.- Per què negar és més fàcil que assumir alguna cosa real -per modesta que sigui- o construir alguna cosa nova

3.- Per què això em fa semblar més torturat i, per tant, molt més interessant.

Resposta: Em sembla que trio l’opció número 1. Si bé noto un aire de cinisme -potser comprensible- en les preguntes que m'envies.

Vol dir que la majoria dels seus seguidor són capaços d'entendre les piulades que publica?

1..- Mentre els seguidors de Tuiter em permetin divertir-me i viatjar gratis, ja està bé. 

2.- No piulo perquè m’entenguin, sinó perquè m’estimin!

3.- La majoria dels meus seguidors són acadèmics. No tant sols entenen els meus tuits sinó que es moren d’enveja perquè jo ja no he d’aparentar com ells que sóc científic. 

Resposta: Primer, per desgràcia no viatjo de franc. Segon, no vull ser estimat ni comprès -si més no a tuiter. Tercer: la majoria dels meus seguidors no són acadèmics, gràcies a Déu.  És veritat que alguns dels tuits parlen de temes filosòfics, literaris o filològics. Però justament miro que la majoria no ho facin. No vull fer sentir estúpid a ningú. Al contrari, vull encoratjar la curiositat.

I no serà que mira de crear un nou gènere literari a través de Tuiter?

1.- Malgrat que no sóc Tolstoi, en 140 caràcters els lectors no tenen temps de notar la diferència.

2.- La gent ja no llegeix com abans. Cada dia dono unes quantes píndoles als meus followers i així els arreglo el dia. 

3.- Sí Tolstoi visqués avui, seria un fracassat. El Futur sóc jo.  

Resposta: Em quedo la tercera opció. Però només perquè has escrit Futur amb majúscula. Trobo que dóna al meu porvenir un aire d’importància.

Si hagués de triar entre continuar piulant o dedicar-se a la recerca a Princeton o Harvard, què triaria?

1.- Home, si pogués triar viuria sense treballar!

2.- M’agradaria ser una mica més tenaç i tenir més capacitat de concentració. Així em podria convertir en un gran investigador acadèmic. 

3.-  M’agrada el personatge que he creat a Tuiter i em doldria moltíssim perdre els meus followers

Resposta: Res de tot això. Tinc clar que no vull una feina a Princeton ni a Harvard. Vaig tenir entrevistes a totes dues universitats i de seguida vaig veure que aquesta feina no estava feta per mi. El que realment voldria és trobar una manera de publicar textos curts, no necessàriament tuits -no n’espero massa de Tuiter. M’agrada creure que produeixo vinyetes sense imatges, per això sovint faig servir diàlegs. Ara mateix no hi ha mercat per aquest gènere, però faig tot el que puc per crear-ne un.

Eric-Jarosinski_03

Per què va triar com a avatar una caricatura d’Adorno? 

1.- Volia espantar la gent.

2.- Volia ridiculitzar els perfils falsos que corren per Tuiter. 

3.- Pobre Adorno. Tota una vida escrivint contra la comercialització de l’art per acabar convertit en l'avatar d'un #failedintellectual. No té gràcia?

Resposta: La majoria de la gent no sap que el meu Avatar està basat en la cara d’Adorno. La immensa majoria dels meus seguidors no han llegit ni han sentit a parlar mai d’Adorno. I, francament, ja m’està bé. Adorno i la seva obra han significat molt per mi. Em va ajudar a entendre com havia de pensar, però no pas necessàriament què havia de pensar.

De tots els tuits que ha publicat, quin li agrada més?

1.- No ho sé, de seguida que els publico els oblido.

2.- Tria el que creguis que farà més ràbia a l'ISIS

3.- El tuit que més m'agrada és....

Resposta: “Significar res. És més dur del que sembla.”

Si li dic que l’èxit és com fumar-se una cigarreta per la punta que crema, què em diu?

1.- Si aquesta és la part que crema, vull anar a l’infern!

2.- Alguns dies em frustra pensar que la fama és conseqüència de les meves mancances però és pitjor sucumbir a les pròpies mancances que treure’n profit.  Tu què fas amb les teves? 

3.- Quan hagi estalviat tancaré el meu compte de Tuiter.

Resposta: Aquesta pregunta sobrestima la meva fama, el meu èxit, i el profit que pugui treure d'aquesta aventura. Tot el que et puc dir és que Tuiter em treu tant com em dóna. De fet, no em veig piulant durant gaire temps. La vida online té el seu preu i vindrà el moment que ja no voldré pagar-lo.

Posi’m un exemple? 

1.- Un bon exemple seria haver de respondre aquestes preguntes.

2.- Tinc por que al final no podré diferenciar entre jo i les meves piulades.

3.- Un independentista mitjanament intel·ligent que estigui a Tuiter sabrà de què parlo.

Resposta: El preu que pago consisteix en el fet que com més temps passo online, més distanciat em sento del que passa a la meva vida immediata. D’una banda Internet ens connecta al món, però de l’altre ens descol·loca i ens disloca. Les xarxes socials competeixen amb el nostre temps i amb el nostre espai íntim.

Eric-Jarosinski_02

Si Adorno aixequés el cap i vingués a la presentació del seu llibre, què faria?

1.- Li donaria un exemplar i li demanaria que me'l dediqués.  

2.- Trucaria a la policia perquè detinguessin l’impostor.

3.- El convidaria a parlar pel públic enlloc meu 

Resposta: Cap de les opcions. Esperaria que gaudís de l’espectacle.

Tinc entès que Adorno va morir d’un atac de cor després que dues estudiants li ensenyessin els pits per protestar no recordo per què. Què creu que el podria matar a vostè, del món que ve? 

1.- Una guerra de les d’abans. 

2.- Potser el meu robot personal, si sabés utilitzar la meva ingenuïtat en contra meu. Com a la pel·lícula Ex_machina

3.- El final de Tuiter

Resposta: Per ser precisos, d’acord amb la llegenda, van ser unes estudiants que van ballar al voltant seu amb els pits a l’aire com si fossin Les Tres Gràcies. Què em podria matar? no pas el final de Tuiter, com t’he dit. Potser l’obligació d’haver-hi de romandre per sempre. No sabria trobar una manera de suportar les pressions que imposa a llarg termini.

Defineixi aforisme.

1.- Un aforisme és més que una piulada i menys que una novel·la.

2.- És una perla que trobes després de menjar una quantitat excessiva d'ostres. 

3.- És una paradoxa de 140 caràcters que pots girar del revés com un mitjó per suggerir tot el contrari.

Resposta: la segona opció està bé.

Quant temps necessita per escriure una piulada excel·lent? 

1.- Depèn del dia que tingui. 

2.- Depèn dels dia que tinguin els meus followers.

3.- Em puc estar més temps que una model d’instagram buscant la fotografia perfecta.

Resposta: Mai és qüestió de quant temps trigues a escriure una idea. En general és més una qüestió de quanta estona trigues a assolir l’estat mental que cal per dir tenir alguna cosa a dir que valgui la pena. Després tot va molt de pressa.

Quins plans té pel Futur -amb majúscules?

1.- Tancar el compte de Tuiter

2.- Escriure un llibre sobre Tuiter. 

3.- No m'agrada fer plans, la vida és més interessant quan improvitzes.

Resposta: La veritat és que no ho sé. Hi penso molt, però no és fàcil. Em sembla que m’agradaria escriure textos curts a webs i diaris sobre política i cultura contemporània

Moltes gràcies, queda alliberat.

1.- Excel·lent!

2.- No tens més preguntes?

3.- Fins la propera.

Resposta: la primera, evidentment!

Fotos: Sergi Alcàzar