La setmana passada analitzàvem la capacitat creativa del jutge Llarena, en conèixer l'ordre de processament que va fer pública el mateix dia en què es feia efectiva la modificació del Codi Penal.
Immediatament després, era el mateix govern de Sánchez qui recomanava al jutge d'instrucció que deixés de fer valoracions polítiques en els seus escrits i es dediqués a aplicar la llei, que és, ni més ni menys, que la funció que té atribuïda.
Aquesta setmana, eren la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que recorrien l'ordre de processament de Llarena per introduir nous delictes i fer quedar en evidència no només el jutge d'instrucció, sinó la modificació del Codi Penal feta pel legislatiu.
Ha estat el recurs presentat per la defensa de Carles Puigdemont, elaborat pel despatx Boye-Elbal, el que ha aportat llum davant de tant caos generat. Una lectura imprescindible que ens situa, afortunadament, davant del dret que alguns vam estudiar a la facultat, el que emana de les fonts del dret, de la jurisprudència, del dret comparat, i molt llunyà a aquesta nova assignatura del dret creatiu "made in Llarena".
En aquest vídeo-anàlisi es presenta un breu resum de les qüestions més destacades d'un recurs pedagògic, brillant en termes jurídics i que, de passada, posa al seu lloc els que es creuen que poden retorçar la realitat al seu aire.