Avui vull analitzar amb tu com els mitjans de comunicació ens han explicat una notícia de gran rellevància: les negociacions a nivell europeu sobre el procés d'adhesió d'Ucraïna i l'aprovació de més finançament per a Kíev.
No es tracta d'analitzar les posicions dels Estats membre, ni tan sols les raons que porten a Hongria a estar radicalment en contra, tant d'enviar més diners a Kíev com de sumar-li el projecte europeu. Encara que sí que em sembla que s'hauria d'escoltar molt més el que Orbán ha de dir sobre això, perquè és interessant.
Es tracta, en definitiva, d'analitzar com ens expliquen les coses, que en realitat no són exactament així.
Dijous tenia lloc la reunió del Consell de la Unió Europea, on els principals líders dels 27 haurien d'abordar, entre altres qüestions, l'inici de l'annexió d'Ucraïna a la UE, i l'aprovació de fons específics per a la seva guerra. Abans d'aquesta reunió ja se sabia que hi hauria un problema: l'actitud d'Hongria, que ha manifestat sempre estar en contra. Sense la unanimitat, és a dir, amb el seu vot en contra, aquestes propostes no tirarien endavant i es mantindrien bloquejades com fins ara.
Casualment, aquesta setmana coneixíem que Brussel·les descongelava deu mil milions d'euros dels seus fons suspesos. Les ments malpensants podríem imaginar que això era un intent de l'Ursula i els seus col·legues per "greixar" Orbán, perquè suavitzés la seva actitud en la reunió de dijous.
Tanmateix, no ha estat així. La reunió de dijous dels líders dels 27 era tensa i es va mantenir el bloqueig en ella per part d'Hongria. Una cosa que aparentment va canviar segons els titulars que van començar a aparèixer en la premsa durant la tarda.
Aquí tens una mostra que afirma l'aixecament del vet per part d'Orbán.
Tanmateix, el que va succeir en aquesta sala necessita ser explicat amb els matisos pertinents. Feta la llei, feta la trampa, i precisament va ser el canceller alemany, Olaf Scholz qui va ordir una curiosa estratègia per aconseguir desbloquejar la situació.
Durant tres hores les actituds es van mantenir inamovibles. Orbán no donava el seu braç a torçar. Va ser llavors quan l'alemany va tenir la seva ocurrència. Diuen que la idea venia dels seus vells temps en les joventuts socialistes. La jugada va consistir a convidar l'hongarès a prendre un cafè fora de la sala, absentar-se així de la reunió i permetre que tots els altres "votessin per unanimitat" dels 26. D'aquesta manera, no constaria el seu "no", però tampoc el seu "sí".
Una manera curiosa de prendre una decisió per "unanimitat", que segons els experts mai abans no s'havia dut a terme. Però que, certament, està prevista dins de la normativa
Va ser d'aquesta manera que el consell va tirar endavant la proposta perquè comencin les negociacions sobre l'annexió d'Ucraïna. Però això no significa, ni de bon tros, que ja compti amb el suport per ser un estat membre més. De fet, Orbán es va encarregar de deixar clar a les seves xarxes socials que Hongria estaria en contra igual que ho ha estat fins ara.
Davant de la publicació a les xarxes socials de l'hongarès de la seva actitud, els mitjans van haver de matisar els titulars. Sobretot perquè el paquet econòmic no va tirar endavant, i allà sí, Hongria va dir un clar "NO". Resultava ja complicat continuar venent que Orbán havia "cedit" i els titulars que podíem trobar hores després ens mostraven ja un relat diferent.
Arribats a aquest punt de l'anàlisi, em pregunto on queda la democràcia a la Unió Europea, on queda el nostre dret a què se'ns informi sense manipulacions que estan al servei d'interessos que, òbviament, ens agafen molt lluny.
Era conscient Orbán que votarien mentre sortia a prendre un cafè? O ho van fer a la seva esquena? En cas d'haver-lo acordat, què es va posar sobre la taula per permetre aquest comportament?
Quina unanimitat és aquesta?