Ja s'ha confirmat: Feijóo no ha aconseguit obtenir els suports necessaris per ser investit president del govern espanyol. Estava bastant clar, però, a Espanya, mai se sap què pot passar en l'últim moment i sempre el millor és esperar fins al final per poder estar-ne segurs. El rei ha convocat ja els partits polítics per a la següent ronda de contactes, que tindrà lloc dilluns vinent i dimarts. A partir d'allà, el més probable és que encarregui a Sánchez obtenir els suports necessaris i es faci oficial divendres de la setmana que ve.

En aquesta ocasió, Sánchez té un límit temporal que Feijóo no tenia. I és que, l'article 99 de la Constitució, en el seu apartat cinc, estableix que, si no s'aconsegueixen prou suports en aquesta segona fase, hi haurà un termini màxim de dos mesos des de la primera sessió d'investidura per intentar-ho. Així, si el pròxim 27 de novembre no s'han aconseguit forjar les aliances necessàries, el Rei haurà de dissoldre les Corts i convocar noves eleccions, que ens portarien a les urnes el 14 de gener.

Tot sembla avançar cap a un govern de Sánchez, però, com deia al principi, mai se sap. Malgrat que Jordà, en el mateix sentit que ERC, ha donat per assegurada ja l'amnistia en el seu discurs davant dels diputats; ara queda per teixir la part tècnica, així com les bases per establir una nova consulta a la ciutadania, que ha estat la condició sine qua non perquè ERC i Junts donin suport a la investidura de Sánchez. Tot és possible i segur que hi ha manera de formular l'encaix pertinent per convocar la ciutadania catalana les urnes. El que caldrà definir són els termes, les condicions i, en tot cas, que la convocatòria es faci de manera pactada amb l'Estat.

Precisament aquesta setmana hem conegut la proposta de Macron a França, que ha plantejat introduir a la Constitució un estatus especial per a Còrsega, reconeixent-lo la seva singularitat com a autonomia. Per a això, ha donat un termini de sis mesos als diputats de l'Illa a fi d'arribar a un acord amb el govern francès, convocar la ciutadania a una consulta, i modificar així la Constitució per provar d'arribar a una entesa amb els corsos que no podrà ser "ni contra l'Estat, ni sense l'Estat". Potser són casualitats. Però fa la sensació que alguna cosa es mou cap al reconeixement dels drets dels pobles a Europa.