Aquest hivern està deixant imatges a Catalunya que, fa només uns anys, hauríem qualificat d’excepcionals. Neu abundant, episodis repetits, gruixos generosos… i tot plegat en un moment de l’any que, tradicionalment, acostuma a ser més aviat sec. No és estrany que molta gent es pregunti per què neva tant. La resposta no és cap misteri ni cap anomalia sense explicació. Té nom, cognoms i lògica meteorològica. I l’ha explicada amb claredat Albert de Gràcia, fundador de MeteoPirineus, geòleg, divulgador i un dels grans coneixedors del clima del Pirineu.
Què fa que nevi tant a Catalunya aquest hivern?
Per entendre-ho cal començar pel que normalment passa. Durant els mesos de desembre i gener, l’anticicló de les Açores sol situar-se a l’oest de la península Ibèrica. Amb el seu gir característic, injecta vents del nord cap al Pirineu. Aquests vents arriben carregats d’aire fred, sí, però no pas d’humitat. El resultat? El vessant sud del Pirineu (sobretot Catalunya, Andorra i el Prepirineu) queda força al marge de les precipitacions. És l’època més eixuta de l’any, i els mapes de pluja (o neu) solen anar força justos. Aquest any, però, el guió s’ha trencat.
El paper clau dels bloquejos anticiclònics persistents
Segons explica Albert de Gràcia, la clau de tot plegat és un bloqueig anticiclònic anòmal, sobretot per la seva durada. No estem parlant d’una situació puntual de quatre dies, sinó d’una dinàmica que s’arrossega pràcticament des de l’inici de l’hivern. Tenim un anticicló fort situat al nord d’Europa i un altre cap a la zona de les Açores. Aquesta configuració crea una mena de passadís perfecte que canalitza les borrasques directament cap al Pirineu. Borrasques que, en una situació normal, circularien per latituds molt més altes… però que aquest hivern ens passen pel damunt una rere l’altra.
Un passadís de borrasques directe al Pirineu
El resultat és força evident sobre el terreny: entrades contínues de fronts, aire fred assegurat i precipitacions abundants, moltes vegades en forma de neu fins a cotes relativament baixes. No és una gran nevada puntual que ho canvia tot, sinó la persistència. Quan les borrasques no donen treva i el fred acompanya, la neu s’acumula. Dia rere dia. Setmana rere setmana. Tal com apunta De Gràcia, és una situació poc habitual, però perfectament explicable des del punt de vista meteorològic.
Continuarà nevant a Catalunya els propers dies?
Tot indica que seguirà nevant a Catalunya o, com a mínim, que la dinàmica no es trencarà de cop. Els models apunten que aquest patró podria mantenir-se encara durant dies, fins i tot setmanes, amb noves entrades de borrasques i episodis de precipitació. Això no vol dir que nevarà cada dia a tot arreu, però sí que el context continua sent favorable a noves nevades. Per això, en situacions com aquesta, és especialment important seguir l’evolució del temps dia a dia. Els canvis poden ser ràpids i els episodis, intensos.
Més enllà de la sorpresa o de les estampes espectaculars, aquest hivern és un bon recordatori de com funciona realment l’atmosfera: patrons que es repeteixen, d’altres que es trenquen, i configuracions que, quan s’allarguen en el temps, tenen conseqüències molt clares sobre el territori. L’explicació meteorològica d’aquest episodi ha estat exposada per Albert de Gràcia, fundador de MeteoPirineus, que des de fa anys es dedica a divulgar i fer entenedors els fenòmens que donen vida al Pirineu.