Enviar un missatge clar al mig de l'oceà ha estat, fins ara, gairebé tan difícil com xiuxiuejar un llarg missatge a una persona que es troba a l'altre costat d'un tumult de gent cridant. Tanmateix, un grup de científics xinesos acaba de trencar aquesta barrera amb una fita realment sorprenent: transmetre dades de manera acústica sota l'aigua al llarg de 600 quilòmetres i sense cometre ni un sol error.
La Xina aconsegueix una comunicació submarina sense errors
La proesa, publicada aquest mes a la revista científica Acta Acustica, no només bat marques prèvies, com les de l'experiment de l'Armada dels Estats Units el 2010 que va assolir els 550 quilòmetres amb errors mínims, sinó que ho fa amb una nitidesa perfecta. A efectes pràctics, és com si s'hagués connectat una línia directa de comunicació entre Taipei i la base militar nord-americà a Okinawa. I no és cap metàfora.
La clau de l'experiment, que ha estat liderat pel professor He Chengbing de la Universitat Politècnica del Nord-Oest i del que es parla en el mig South China Morning Post, resideix en una sèrie d'innovacions tant d'algoritmes com de maquinari. En lloc d'enviar un missatge que el mar pot deformar amb ecos, turbulències i sorolls, el sistema xinès analitza l'entorn sonor, fa "instantànies acústiques" del canal i les ajusta com si estigués fent més nítida una foto borrosa.

A això se suma una matriu d'hidròfons connectada a una boia i un protocol de codificació QPSK que permet mantenir una velocitat de transmissió de 37,5 bits per segon. Les proves van ser realitzades a una profunditat mitjana de 5.500 metres, en un punt que no s'ha especificat, i el sistema va demostrar taxes d'error zero tant a 325 com a 595 quilòmetres de distància.
Tècnicament, es va utilitzar una font de so de 176 decibels en freqüències extremadament baixes, un detall que va permetre evitar l'atenuació severa que pateix el so a l'aigua. Tot i això, l'avenç té certes limitacions. Per exemple, el processament de cada transmissió requereix una potència de càlcul de l'ordre dels teraflops, la qual cosa fa que el seu ús en dispositius petits o en temps real sigui poc viable en aquests moments. A més, canvis bruscos en les condicions marines, com tempestes, poden desestabilitzar el canal acústic.
Aquest avenç s'emmarca dins de programes com a Oceà Transparent i BeiDou Submarí, amb els que la Xina busca desplegar xarxes de vigilància, navegació i comunicació submarina de gran escala. La universitat sembla tenir un important paper estratègic en la defensa naval del país, amb la qual cosa pot preguntar-se: "Som davant del principi d'una nova era en la guerra submarina o simplement davant un avenç civil amb potencial científic?"