Un equip de científics xinesos ha aconseguit demostrar que el concepte de motor hipersònic proposat per la Força Aèria dels Estats Units fa més de sis dècades no només era viable, sinó que podria estar més a prop de fer-se realitat del que es pensava. El motor, conegut com a ODE (motor de detonació obliqua), va ser provat amb èxit en terra sota condicions simulades de vol a Mach 8 i a 30 quilòmetres d’altitud.
La Xina ressuscita un motor hipersònic de la Guerra Freda
La investigació ha estat publicada a la revista científica Journal of Aerospace Power i descriu com aquest motor va aconseguir mantenir durant més de dos segons una detonació estable alimentada per querosè d'aviació RP-3, un combustible que és habitual en l'aviació comercial i militar. Per als investigadors, pertanyents a l'Acadèmia Xinesa de Tecnologia de Vehicles de Llançament i a la Universitat Politècnica Northwestern, aquest treball és una validació experimental del motor esmentat.
I és que el motor és capaç de combinar ones de xoc i combustió per generar empenta sense necessitat de turbines ni compressors. Darrere de l'experiment hi ha dos pesos pesants del desenvolupament aeroespacial xinès, el treball de les quals dona resposta a dècades d’escepticisme que envoltaven aquesta tecnologia.
El concepte original de l'ODE va ser proposat el 1958 per la Universitat de Míchigan i va ser finançat per la Força Aèria nord-americana. Més tard, el 1978, científics de la NASA van apuntar que un motor d'aquest tipus podria assolir velocitats sostingudes de Mach 6 a Mach 16. Tanmateix, els desafiaments tècnics eren tan descomunals que la idea va ser arxivada. Fins ara.
En aquesta nova prova, els investigadors van fer servir un injector central amb orificis de només 0,3 mil·límetres per polvoritzar el combustible en un corrent d'aire supersònic. Un sistema de falques va provocar una detonació, que va ser visible gràcies a finestres òptiques que van captar les ones de xoc blaves i zones de postcombustió grogues.
Les simulacions coincideixen amb els resultats físics: pics de pressió deu vegades superiors als valors inicials i una empenta considerable. Encara que persisteixen limitacions, com la barreja incompleta del combustible o la inestabilitat ocasional de les ones, l'equip ja proposa solucions per evitar-les: redissenyar els injectors i ampliar els canals de barreja.
Més enllà del laboratori, aquest avenç té grans implicacions estratègiques. Ja el mes de febrer passat, l'Institut de Míssils Aerotransportats de la Xina va plantejar que una prova estable de més d'un segon seria clau per adoptar l'ODE en sistemes d'armes. I l'ambició va més enllà: s'estudia el seu ús en projectils intel·ligents capaços d'assolir blancs a distàncies impossibles per a l'artilleria convencional.