El desenvolupament armamentístic de la Xina ha fet un nou gir amb la conversió d'artilleria de coets terrestres en planadors de precisió de baix cost que són capaços d'atacar objectius aeris. Aquesta innovadora tecnologia, desenvolupada pel professor Zhang Shifeng de la Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa a Changsha, ha produït un prototip anomenat Tianxing-1 ('Estrella del Cel-1'). Aquesta es tracta d'una munició basada en coets d'artilleria tradicionals, a la qual se li han afegit ales per generar sustentació i aletes posteriors ajustables que permeten maniobres aèries després del llançament.
L'artilleria de coets, com el sistema nord-americà HIMARS (High Mobility Artillery Rocket System), es diferencia de l'artilleria convencional en el fet que llança coets autopropulsats en lloc de projectils mitjançant càrregues explosives. Aquests sistemes, comunament muntats en plataformes mòbils, són valorats per la seva capacitat de desplegament ràpid, mobilitat i el poder de saturar les defenses àrees enemigues amb foc concentrat. Encara que tradicionalment menys precisos que els míssils guiats, els sistemes moderns integren tecnologies de GPS o de guiat inercial per millorar la seva precisió contra els objectius assenyalats.
Si veiem aquesta tecnologia al llarg de la història, l'artilleria de coets no és un concepte nou. El seu origen es remunta a l'edat mitjana a la Xina, encara que la seva aplicació moderna va tenir un punt d'inflexió durant la Segona Guerra Mundial gràcies a sistemes dissenyats pels contendents com l'alemany Nebelwerfer i o el soviètic Katyusha.
La Xina cada vegada s'apropa més a la posició dels Estats Units gràcies a la seva tecnologia militar
El Tianxing-1 representa un intent de, com han comentat les fonts locals, "ensenyar trucs nous a una tecnologia vella". En convertir-se en planador després de la fase d'impuls, el coet pot modificar la seva trajectòria per impactar objectius estacionaris en l'aire mitjançant vol passiu, ja que no compta amb motor després del llançament. Vola a velocitats subsòniques (uns 200 m/s) i utilitza un algoritme de guiat avançat que ha reduït el marge d'error de 50 metres a menys d'un. Encara que no pot seguir blancs en moviment, pot efectuar atacs des de múltiples angles, el que ho fa ideal per a missions de negació aèria contra blancs lents o estàtics, com helicòpters o drons en vol estacionari.
Aquest enfocament planteja una alternativa intermèdia entre els costosos míssils terra-aire i els projectils no guiats, la qual cosa podria transformar les estratègies antiaèries futures, cosa que permet desplegaments massius de municions econòmiques per a defensa aèria.
No obstant això, malgrat el seu potencial, el Tianxing-1 és considerat més un prototip experimental o eina d'entrenament que una arma llesta per al combat. El seu successor, el Tianxing-2, ja ha superat proves amb sistemes de guia més avançats, segons informes publicats a South China Morning Post.
Els detalls tècnics del desenvolupament van ser publicats en l'edició d'abril de la revista acadèmica de la Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa. L'estudi subratlla els desafiaments inherents al guiat de planadors sense motor i de baixa velocitat per interceptar objectius en l'aire, obrint un nou camp d'investigació en tecnologies antiaèries de baix cost i alt volum. Queda clar que la Xina vol guanyar la cursa armamentística i discutir-li l'hegemonia mundial als Estats Units.