Un equip d'arqueòlegs va descobrir fa uns dies el que podria ser el naufragi més antic del món amb una embarcació que podria tenir fins a 4.500 anys d'antiguitat. Aquesta vegada, els arqueòlegs han trobat una pedra de més de 30 quilos en el fons del mar, al costat de l'illot noruec de Hespriholmen. La peça, localitzada a 20 metres de profunditat, presenta un solc que recorre el seu contorn i que hauria permès subjectar-la amb una corda. Per la seva forma i el lloc on ha aparegut, els experts creuen que es va poder utilitzar com a àncora fa milers d'anys, fet que la convertiria en una de les evidències més antigues d'aquest tipus de tecnologia.
La troballa es va produir en una zona de deixalles d'una antiga pedrera de pedra verda, explotada durant l'edat de pedra. Si es confirma aquesta interpretació, l'objecte podria ser anterior a les àncores de pedra més antigues conegudes fins ara, datades en l'edat del bronze. No obstant això, els científics encara han de publicar els resultats i sotmetre'ls a una revisió científica abans d'establir conclusions definitives.
Hespriholmen, un illot prehistòric enmig del mar
Per estudiar la troballa, els arqueòlegs han recorregut a tecnologia de cartografia submarina desenvolupada per l'empresa noruega NORBIT, amb la qual han pogut fer mapes del fons marí i crear models tridimensionals del jaciment. Aquestes eines permeten reconstruir la distribució de les restes de l'antiga pedrera i analitzar el seu context.
A més, per establir la cronologia de l'activitat humana en aquesta zona, els arqueòlegs han utilitzat la datació per radiocarboni (carboni 14), aplicada a restes orgàniques trobades en jaciments relacionats amb les troballes de la zona. Un estudi publicat el 2024 situa una fase d'ocupació de Vika, vinculada a aquesta activitat, entre fa 7.000 i 8.000 anys. Per bé que encara s'ha de confirmar la dada, aquesta suposada àncora seria molt més antiga que el jaciment dels vaixells enfonsats trobats prop de les Illes Formigues.
L'illot de Hespriholmen es troba a uns 5 quilòmetres de la costa occidental de Noruega i alberga un dels jaciments més importants de l'edat de pedra de la regió. Durant milers d'anys, les comunitats prehistòriques van anar fins allà per extreure pedra verda, un material que utilitzaven per fabricar destrals.
Arribar fins a aquest enclavament no era una tasca senzilla. Els corrents i l'onatge dificultaven l'accés, per la qual cosa els desplaçaments depenien de les condicions del mar. A més, els blocs extrets havien de carregar-se en algun tipus d'embarcació per transportar-los fins a terra ferma.
Els científics van localitzar la pedra el 2025, tot i que va ser durant una expedició posterior quan van aconseguir recuperar-la. Arild Skjæveland Vivås, arqueòleg del Museu Marítim de Stavanger, va explicar que la peça estava ben equilibrada i que va resultar relativament senzill aixecar-la amb una corda.
Per la seva banda, Leif Inge Åstveit, del Museu Universitari de Bergen, considera que la seva forma i el context arqueològic recolzen la hipòtesi que es va utilitzar com a àncora. El pes de la roca també resulta rellevant: amb més de 30 quilos, seria massa pesada per funcionar com un simple llast d'una xarxa de pesca.
Quines embarcacions utilitzaven fa milers d'anys?
La troballa també aporta informació sobre una qüestió que encara planteja interrogants als arqueòlegs per saber com es desplaçaven per mar les comunitats de l'edat de pedra en aquesta part d'Europa.
Hein Bjerck, professor emèrit del Museu Universitari de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU), ha examinat imatges de la peça i considera plausible que es tracti d'una àncora prehistòrica. Segons la seva interpretació, disposar d'un sistema per mantenir les embarcacions en una posició estable hauria estat útil durant les operacions de càrrega, especialment en unes aigües tan difícils.
Entre les possibilitats que estudien els especialistes figuren les embarcacions construïdes amb pells i les basses. No obstant això, la pedra no permet determinar per si sola quin tipus de vaixell es va utilitzar ni com se subjectava exactament.
Per ara, els arqueòlegs consideren que l'objecte constitueix una pista excepcional sobre la navegació prehistòrica. La seva importància dependrà que les investigacions posteriors permetin confirmar la seva funció i la seva antiguitat.