I si la plaça per la qual camines cap a la feina diàriament hagués estat, fa segles, un camp de batalla? I si sota les llambordes de la teva ciutat encara adormís la història d'un setge o una conquesta? Una nova eina digital, coneguda com el mapa de la geografia de la violència, ofereix una manera tan senzilla com fascinant d'esbrinar-ho: n'hi ha prou amb buscar el teu municipi per descobrir si allà, en algun moment dels últims mil·lennis, es va lliurar una guerra.
Va ser la teva ciutat un camp de batalla? Un mapa interactiu revela les cicatrius ocultes d'Europa
Aquest mapa interactiu no és només un recopilatori de batalles, sinó que és tota una radiografia de la història de l'ésser humà i de la seva irrefrenable necessitat bèl·lica. Gràcies a una extensa recopilació de dades històriques, amb una última actualització el 2016, aquesta plataforma mostra, amb punts de colors, els llocs on s'han documentat conflictes armats. I ho fa amb una intenció clara: ajudar-nos a entendre com la violència, per molt que ens pesi, ha modelat les societats modernes.
I és que la nostra història no és només un relat de dates i noms il·lustres. És també l'eco de lluites pel poder, de disputes territorials o de tensions entre veïns, que alguna vegada van ser enemics. Mirar aquest mapa és traçar la ruta invisible que uneix les guerres de l'Imperi Romà amb les invasions napoleòniques o les guerres mundials, però també observar com la violència viatjava al llarg dels segles: primer a Europa, després a Àsia, més tard a l'Àfrica o Amèrica.
Una de les grans virtuts d'aquest mapa és que no es queda en la dada. En molts dels punts ofereix enllaços a fonts històriques que permeten aprofundir en el context de cada conflicte. Per exemple, diguem que has nascut en Vitòria-Gasteiz i que no t'has interessat mai pel seu passat bèl·lic. Gràcies al mapa, sabràs tot el que ha passat al seu voltant, incloent-hi la coneguda Batalla de Vitòria, amb enllaços a diferents fonts per endinsar-se en la seva història de violència.
El sistema de colors també aporta una dimensió temporal: no només sabràs si hi va haver guerra en el teu municipi, sinó quan. Així, es dibuixa un tapís cronològic de la violència que permet entendre patrons i cicles històrics. L'expansió militar espanyola a Amèrica? El fervor colonitzador de França o el Regne Unit? Tot això també té el seu reflex aquí.
En alguns casos, la falta de registres documentals impedeix de confirmar esdeveniments. Però fins i tot aquesta absència és reveladora: ens parla de les ombres de la història, de tot el que encara queda per descobrir. Més enllà de la curiositat, aquest mapa convida una reflexió: la història dels nostres pobles és molt més antiga, i sagnant, del que imaginàvem. I conèixer-la, encara que faci mal, és també una manera d'entendre qui som.