Les exploracions espacials estan donant de què parlar, especialment quan es té en compte la Xina. La missió xinesa Tianwen-2 ha pogut arribar a les proximitats de Kamo'oalewa. És un cos celeste que podria ser considerat gairebé com un satèl·lit a la Terra. El que és interessant és que està sota observació de la sonda propietat de l'Administració Nacional de l'Espai de la Xina; se situa a uns 20 quilòmetres aproximadament.
Kamoʻoalewa té un diàmetre estimat d'entre 16 i 20 quilòmetres; és un dels cossos celestes més petits mai explorats per una sonda espacial. Destaca entre d'altres de similars coneguts de la Terra per la seva estabilitat orbital. Els astrònoms i els seus càlculs indiquen que ha romàs a prop del nostre planeta durant almenys un segle i que té probabilitat que segueixi així un segle més. Què té d'especial aquest anomenat 'quasisatèl·lit'?
Aquest cos celeste no es comporta de la mateixa manera que la Lluna, tot i que podria tenir una relació molt semblant
Kamoʻoalewa sembla que orbita el nostre planeta a una distància d'entre 38 i 100 vegades la separació de la Lluna, però físicament la distància és excessiva perquè la gravetat terrestre pugui dominar-ne la trajectòria. Tot i que es comenti això, es descriu una òrbita al voltant del Sol que és molt similar a la del planeta Terra, per la qual cosa pot estar molt lligat a nosaltres. Els científics sospiten el mateix a partir d'investigacions d'anàlisis espectroscòpiques, simulacions dinàmiques i models de craterització.
L'hipòtesi actual és que és un fragment desprès de la Lluna després de l'impacte d'un altre cos celeste. El seu estudi podria comprendre millor la formació de cràters, el comportament de materials que són expulsats a l'espai i el modelatge de regions d'origen sobre asteroides. És per això que la sonda Tianwen-2 farà una operació de recollida de mostres en els pròxims mesos. La sonda farà servir dos mètodes per obtenir aquestes mostres. Un d'ells és una maniobra de contacte ràpid; l'altre és un sistema més complex: d'ancoratge i subjecció directa. Cal esmentar que aquest darrer no s'ha provat en un asteroide i és un repte a superar.
És una missió llarga, ja que el seu retorn a la Terra no serà fins a l'abril de 2027; la càrrega estimada de mostres serà de 100 grams, els mateixos que es dipositaran en una càpsula de reentrada. El curiós és que la sonda Tianwen-2 continuarà per un altre viatge per l'espai profund. La seva pròxima missió, un cop conclogui l'actual, serà assolir el cometa 311P/PanSTARRS. Ha cridat l'atenció per ser un cos que podria tenir una diminuta lluna pròpia. Veurem si la Xina aconsegueix complir dos objectius espacials importants en la seva història, una cosa que segurament la NASA també estarà monitorant.