El telescopi espacial James Webb ens ha permès detectar llocs i fenòmens mai vistos. Des de planetes que no haurien d'existir a rastres estranys en el cometa interestel·lar 3I/ATLAS. I, ara, segons s'ha publicat en la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, un equip de científics ha utilitzat aquestes observacions per millorar la comprensió dels vents galàctics extremament potents.
L'envelliment prematur de les galàxies podria tenir una explicació
Un dels secrets que hem descobert gràcies al James Webb és que en l'univers molt primerenc ja existien galàxies "quiescents" o "mortes", és a dir, galàxies amb molt poca formació estel·lar. Això és cridaner perquè, segons els models actuals, en aquesta etapa de l'univers l'habitual seria trobar galàxies encara molt actives i en ple creixement.
Això no significa que no poguessin existir, però sí que apareixen abans o en nombre més aludel que s'esperava, la qual cosa està obligant a revisar alguns aspectes de com entenem l'evolució de les galàxies en l'univers primitiu.
Aquest nou estudi publicat apunta a una possible explicació: vents galàctics extremament potents capaços d'expulsar el gas d'aquests sistemes. A la galàxia CRISTAL-02, situada amb prou feines mil milions d'anys després del Big Bang, s'ha observat una enorme columna de gas fred expulsada cap a l’exterior, la qual cosa elimina el material necessari per formar noves estrelles. Si aquest procés continua al ritme actual, la galàxia podria tornar-se inactiva amb prou feines desenes de milions d'anys.
En lloc de recórrer a teories més complexes com l'energia fosca o l'acció exclusiva de forats negres supermassius, les observacions del James Webb i ALMA apunten a alguna cosa més "normal" en l'univers primitiu: les mateixes interaccions entre galàxies. En aquesta etapa inicial, les col·lisions eren molt més freqüents i provocaven una formació estel·lar molt intensa.
El problema és que aquesta mateixa activitat acaba tornant-se en contra de la galàxia. Les estrelles massives que es formen de pressa viuen poc i exploten com a supernoves, generant vents tan potents que poden expulsar el gas necessari per continuar creant noves estrelles, apagant així la galàxia amb el temps.
Aquest procés de "retroalimentació" ajuda a entendre com galàxies que van néixer molt actives van poder apagar-se tan ràpid en l'univers primerenc. Si, com suggereixen les dades, moltes galàxies massives van patir col·lisions semblants, aquest mecanisme podria explicar una part important de les galàxies "mortes" detectades en les primeres etapes del cosmos.