La realitat supera la ficció. Quan a finals de la dècada dels 50 es va publicar la novel·la 1984 de George Orwell, semblava impossible que un ens omnipresent com el Gran Germà fos capaç de controlar tots els aspectes de la vida dels ciutadans d'un país, fins i tot els seus pensaments. Però estem veient que la «hipervigilància» ja està pressent en alguns governs.

A la Xina hi ha milions de càmeres amb reconeixement facial ubicades en espais públics que es dediquen a vigilar per mantenir la «seguretat ciutadana», controlar el trànsit i gestionar el crèdit social; un sistema que avalua el comportament dels ciutadans i empreses a través d'una puntuació que pot influir en diversos aspectes de la vida.

Rússia és un altre dels països en els quals s'ha estandarditzat l'ús de reconeixement facial a Moscou i altres grans ciutats per vigilar, controlar protestes i buscar sospitosos. Segons sembla, Mèxic, el Brasil, Israel i l'Índia, entre altres països, busquen implementar aquest sistema o expandir-lo. S'han fet proves pilot al Regne Unit que no han prosperat per ser un tema altament polèmic. A la ciutat nord-americana de Nova Orleans no ha agradat tampoc la seva implementació.

L'ús més sospitós de reconeixement facial fins a la data als Estats Units

La policia de Nova Orleans ha passat anys escanejant transmissions en directe dels carrers de la ciutat i utilitzat secretament reconeixement facial per identificar sospitosos en temps real, infringint, pel que sembla, una ordenança municipal dissenyada per prevenir arrestos falsos i protegir els drets civils dels ciutadans.

La informació ha estat proporcionada partint d'una investigació del Washington post, dedicada a aprofundir en aquesta pràctica. El sistema es basava en una xarxa privada de més de 200 càmeres per activar automàticament els telèfons de la policia en detectar una possible coincidència amb un sospitós. Els registres judicials i dades públiques apunten que aquestes càmeres "van participar en dotzenes d'arrestos", segons el mitjà, però la majoria dels seus usos mai no es van revelar als informes policials.

El problema del sistema és que existeix una ordenança municipal de 2022 que exigeix més supervisió d'aquesta tecnologia. En lloc de detenir instantàniament els presumptes sospitosos en ser detectat en una transmissió en directe, se suposava que la policia només utilitzaria la tecnologia per trobar "sospitosos específics en les seves investigacions de delictes violents", va informar el Washington Post. En aquests casos concrets, la teoria és que la policia enviés les imatges a un «centre de difusió» on, almenys, dos examinadors "entrenats amb la identificació de rostres" mitjançant IA havien d'estar d'acord en les presumptes coincidències abans que la policia s'apropés als sospitosos.

El Washington Post va descobrir que cap dels arrestos "no es va incloure als informes obligatoris del departament a l'ajuntament". I almenys quatre persones arrestades van ser acusades de delictes no-violents. Ara, la policia de Nova Orleans ha interromput el programa per les crítiques. Nathan Freed Wessler, subdirector del Projecte de Discurs, Privacitat i Tecnologia de la Unió nord-americana per les Llibertats Civils (ACLU), va suggerir que seria l'ús més sospitós de reconeixement facial fins a la data als Estats Units.