El discurs de Steve Jobs a Stanford el 2005 és considerat un dels més influents de la història recent. El seu famós "Stay Hungry, Stay Foolish" va transcendir la tecnologia i es va convertir en un missatge universal sobre la vida, el fracàs i seguir la intuïció. Aquell discurs va ser rebut amb admiració i avui continua acumulant milions de visualitzacions i cites a tot el món.
Aquest any, el convidat d'honor per fer el discurs de graduació a la Universitat Stanford ha estat Sundar Pichai, el CEO de Google. No obstant això, el seu discurs no serà recordat com el del Steve Jobs dues dècades després, ja que ha estat marcat per un boicot de bona part dels estudiants.
Sundar Pichai va fer el discurs de graduació de Stanford amb diversos estudiants en contra
El discurs de Sundar Pichai a Stanford 2026 es va centrar en tres consells molt clars per afrontar la vida després de la graduació. Comença destacant la importància de poder compartir aquests moments amb la família i els éssers estimats, i planteja que no cal obsessionar-se amb prendre sempre la decisió perfecta, sinó aprendre a moure's amb criteri i actitud.
El nucli del missatge es basa en tres idees: triar l'optimisme fins i tot quan les coses no surten com esperes, no evitar els problemes difícils perquè solen ser on apareixen les millors oportunitats i seguir allò que realment et motiva en lloc del qual altres esperen de tu. Pichai ho il·lustra amb la seva pròpia experiència en projectes com Chrome, demostrant que els reptes grans solen atraure talent i generar avenços importants. Va ser un discurs bastant pràctic sobre mentalitat, decisions i com encarar el futur sense tanta pressió.
La majoria dels moments a la teva vida només semblen ser molt importants; de fet, n'hi ha milers, i molt pocs són decisius per al teu èxit o fracàs
Tot i que la notícia no es va centrar tant en el discurs en si com en les protestes. Segons el San Francisco Gate, al voltant de dues-cents graduats van mostrar el seu desacord amb les polítiques de Google just abans del discurs de Sundar Pichai a Stanford. La protesta girava al voltant de la relació de la companyia amb diferents contractes i decisions institucionals, a més de la gestió interna amb alguns empleats que havien mostrat crítiques cap a aquestes polítiques.
Durant l'acte es van poder veure pancartes, esbroncades i una mica de soroll en l'ambient, cosa que va acabar marcant l'inici de l'esdeveniment. Els organitzadors van difondre un comunicat explicant la seva postura i criticant el paper de la companyia en determinats acords i projectes, com l'acord de Google amb el Pentàgon, cosa que va acabar traslladant part del debat fora del mateix auditori.
Després d'abandonar el recinte principal, part dels estudiants va celebrar un acte alternatiu a l'exterior de l'estadi amb un missatge propi i un orador convidat. Aquesta situació reflecteix com cada vegada més estudiants no només valoren l'impacte tecnològic de les grans empreses, sinó també les implicacions ètiques que perceben darrere d'elles, cosa que cada vegada pesa més en aquest tipus d'esdeveniments.
La comparació amb l'històric discurs de Steve Jobs a Stanford el 2005 ajuda a entendre el contrast. Aquell "Stay Hungry, Stay Foolish" es va convertir en un símbol de l'optimisme tecnològic i d'una generació que veia a Silicon Valley una força gairebé inspiradora sense gaires matisos. En canvi, el discurs de Sundar Pichai arriba en un context molt diferent, marcat per protestes, divisió d'opinions i una visió molt més crítica cap a les grans tecnològiques. Dos moments en el mateix campus que reflecteixen com ha canviat la relació entre la societat i la indústria tecnològica en tot just dues dècades.