A poca gent li agraden les paneroles: les seves potes espinoses, llargues antenes i cos brillant provoquen rebuig de moltíssimes persones, per no dir fàstic. De vegades, fins i tot pànic. Trobar-ne una a casa desperta els pitjors temors, perquè la seva presència sol indicar que hi ha més amagades, esperant a sortir del seu brut amagatall (com les canonades i desguassos). Els seus moviments ràpids i impredictibles dificulten la captura. Algunes fins i tot "volen" (solen utilitzar-les per planar|planejar).
Si bé el seu rebuig és generalitzat, les paneroles són un snack en alguns països del món, com Tailàndia o Mèxic, per ser una bona font de proteïnes. A més, són capaços de viure en condicions mortals per a la majoria dels animals, com a altes dosis de radiació o ambients contaminats. Poden sobreviure sense menjar durant setmanes, i algunes espècies són capaces fins i tot de viure set dies sense cap per tenir un sistema nerviós descentralitzat i respiració per espiracles.
Per les seves interessants característiques, les paneroles són tema d'estudi per científics de tot el món. De fet, un grup d'investigadors de la Universitat de Queensland les ha pres com a inspiració per crear una espècie de escarabats (que, sense ser iguals, comparteixen algunes característiques superficials) "insectes cíborgs" dissenyats per ajudar en missions de recerca i rescat.
Els escarabats seran els exploradors per a equips de rescat del futur
Els investigadors de la Universitat de Queensland han equipat escarabats amb motxilles que integren microxips per convertir-los en cíborgs, permetent-los guiar-los de forma remota utilitzant un comandament de videojocs. El Dr. Thang Vo-Doan, que va dirigir el treball, va destacar dels escarabats els seus "dons naturals que els converteixen en mestres de l'escalada i la maniobrabilitat en espais petits i complexos, com|com a runa densa, que són difícils de navegar per als robots."
Per a l'experiment van utilitzar escarabats foscos (Zophobas morio). Les motxilles utilitzen elèctrodes que estimulen les antenes de l'insecte o els seus èlitres, les seves ales davanteres endurides. D'aquesta manera, se l'insta a moure en direccions específiques. "Si bé els robots a aquesta escala han avançat en la locomoció, la transició de superfícies horitzontals a parets continua sent un desafiament formidable per a ells", va dir Fitzgerald.
Els insectes cíborg tenen de manera natural coixins actius i capacitats de detecció necessàries per accedir a qualsevol àrea en una zona de desastre. Les últimes proves conclouen que se'ls pot guiar d'un costat a un altre, fins i tot per parets verticals. Les motxilles poden incorporen una bateria tan pesada com els mateixos escarabats.
Encara que l'experiment ha estat un èxit, els investigadors continuen perfeccionant el disseny de les càmeres en miniatura, a més de buscar sistemes d'energia més compactes. Aquests canvis augmentarien la mobilitat i versatilitat dels escarabats per convertir-los en exploradors d'alt valor per a tasques de rescat. "Si hi ha persones atrapades sota una gran quantitat de runa, és important trobar-les com més aviat millor i planificar la seva sortida", va explicar el Dr. Vo-Doan.