El laboratori de robòtica de l'Escola Politècnica Federal de Zuric acaba de marcar una nova fita en l'esport, encara que no té a veure amb cap humà. El seu protagonista ha estat un robot quadrúpede anomenat ANYmal-D, que ha après a jugar al bàdminton de forma autònoma gràcies a un sistema d'intel·ligència artificial basat en aprenentatge per reforç.
Aquest robot suís que juga al bàdminton millor que tu
El protagonista d'aquest article no es limita a moure la raqueta, sinó que ho fa corrent, saltant i anticipant-se als cops rivals com si fes anys que entrenava en un poliesportiu suís. El que fa especial a aquest projecte no és només l'habilitat tècnica, sinó la integració completa entre percepció visual, locomoció i manipulació física.
ANYmal-D ha estat equipat amb una càmera estèreo i un braç dinàmic capaç de colpejar el volant a velocitats reals. El seu control s'entrena en simulacions que tenen en compte els errors visuals pel moviment i aconsegueix una coordinació cos sencer que recorda a la d'un jugador professional, encara que d'índole tecnològica.
Tal com s'explica en el comunicat publicat en el mitjà EurekAlert, "el mètode ofereix una plantilla per implementar manipuladors amb potes en altres tasques dinàmiques on la detecció precisa i les respostes ràpides de tot el cos són fonamentals". El sistema entrena braços i cames alhora, amb la qual cosa quan el braç es mou per colpejar, les potes ja estan compensant el canvi de pes. Aquest enfocament permet respostes àgils, naturals i eficaces en temps real.
Durant les proves, el robot va ser capaç de mantenir intercanvis de fins a 10 cops consecutius amb jugadors humans, assolint velocitats de fins a 12 metres per segon. Fins i tot pot aixecar-se sobre les seves potes posteriors per seguir el volant en l'aire, prioritzant l'equilibri per no caure. Tot això mentre calcula trajectòries, ajusta el pas i executa el colpejament. I tot en menys de mig segon!
Tot i així, ANYmal-D té els seus límits, ja que encara pateix davant de rematades potents o trets imprevisibles. Tanmateix, la culpa no és tant de la seva intel·ligència artificial, com del maquinari. Les càmeres actuals no són capaces de capturar els moviments amb prou rapidesa i els actuadors no responen amb la velocitat d'un braç humà entrenat.
Ara, l'equip de l'Escola Politècnica Federal de Zuric ja pensa més enllà del bàdminton. "Creiem que la contribució més transferible és el nostre mètode per integrar la percepció activa al cicle d'entrenament de RL. Aquesta capacitat s'aplica àmpliament a tasques on la percepció i el control han d'estar estretament coordinats", afirmen.
El següent pas sembla que serà reduir la latència del robot quadrúpede, ja que el seu sistema tarda, de mitja, 0,375 segons a respondre des que detecta el cop de l'oponent. Una eternitat en un partit real. Qui sap, potser d'aquí a uns anys hi hagi una lliga mixta d'éssers humans contra màquines i ens penedim d'haver-los fet experts en els esports que fa anys que practiquem.