En aquesta ocasió, volem parlar-te d'una aliança entre l'emergent sector espacial i la indústria pesant, que ha unit a les companyies Interlune i Vermeer Corporation. En un recent comunicat, publicat en la pàgina web d'Interlune, s'acaba de presentar la primera excavadora dissenyada per treballar a la Lluna. L'objectiu no és cap altre que extreure un material pràcticament inexistent a la Terra, però abundant en la superfície de la Lluna.
Així extraurem l'or lunar del segle XXI
Acompáñanos a conèixer el prototip d'excavadora lunar, capaç de processar fins a 100 tones de regolita per hora en un flux continu. Estem davant de l'acord de desenvolupament conjunt d'una tecnologia creada entre Interlune i Vermeer Corporation. Rob Meyerson, CEO i cofundador de [Interlune](https://www.interlune.space/press-release/space-resources-company-interlune-unveils-full-scale-prototype-of-excavator-for-harvesting-helium-3-from-the-moon), assegura que "Vermeer té un llegat d'innovació i excel·lència que va començar fa més de 75 anys, el que els converteix en el soci ideal per a Interlune."
Per la seva part, Jason Andringa, CEO de Vermeer Corporation, no dubta a afirmar que "combinar la meva passió personal per l'aeronàutica i l'astronàutica amb l'equip Vermeer que porta el nom del meu avi per collir recursos de manera acurada i responsable per fer del nostre món un lloc millor és una cosa de la qual estic increïblement orgullós".
El sistema de recol·lecció està dividit en quatre fases: excavar, classificar, extreure i separar. A diferència dels mètodes tradicionals, el disseny d'Interlune redueix la força de tracció, el consum energètic i la generació de pols, un avantatge fonamental en un entorn on la pols lunar és altament abrasiva i pot fer malbé equips amb facilitat.
Això sí, més enllà de l'assoliment tècnic, podem ser davant d'un nou model econòmic, on els recursos extraterrestres podrien arribar a integrar-se a la cadena de subministrament terrestre. En aquest cas, el material que podria ser extret és l'heli-3, in isòtop estable i no radioactiu, tant cobejat pel seu potencial com combustible per a la fusió nuclear, com pel seu ús en imatge mèdica avançada, sensors quàntics i tecnologies de defensa.
La NASA i el Departament d'Energia dels Estats Units han finançat part del desenvolupament d'aquesta tecnologia, a més dels més de 16 milions d'euros en inversió privada. Al llarg d'aquest any i el següent, l'empresa Interlune té la intenció de dur a terme diverses missions lunars per poder donar fe que la seva tecnologia és viable al nostre satèl·lit.
Si acaba per confirmar-se la viabilitat tècnica del projecte, Interlune podria convertir-se en la primera empresa privada en comercialitzar recursos extrets de l'espai. El que abans era una total quimera, ara comença a adquirir forma de maquinària espacial i rodes blindades. I tot apunta que el primer tresor que es portarà de la Lluna no serà or, sinó un gas noble que podria canviar el futur de l'energia a la Terra.