T'has preguntat alguna vegada per què gairebé tots els camions nord-americans tenen morro? En part, és per una raó d'utilitat: les distàncies als Estats Units són molt grans i, per això, els camioners afronten llargues estades als seus vehicles i les cabines esdevenen gairebé apartaments amb rodes. Amb tot, aquesta no és la raó principal, ja que a Europa, les rutes internacionals obliguen també coses semblants. Per què llavors a Europa es col·loca gairebé sempre el motor sota la cabina? Doncs per culpa d'una normativa. Abans, hi havia camions americans sense morro.
Limitació de longitud
A Espanya, i com al nostre país en la resta d'Europa, un camió rígid pot mesurar un màxim de dotze metres, un vehicle articulat pot assolir els 16,50 i un tren de carretera, els 18,75. Per tant, una cabina massa gran resta espai de càrrega i això no interessa ni als camioners, ni a les empreses de transport per carretera ni, tampoc, als clients.
En USA només es mesura el semiremolc
Als Estats Units, fins a principis dels anys 80, també es limitava el llarg de la cabina i el semiremolc sumats a 55 peus (uns 16,75 metres), però el 1982 es va modificar la norma i el que es limita és únicament el llarg del semiremolc. La primera conseqüència d'aquest fet va ser la pràctica desaparició dels camions sense morro similars als europeus que allà circulaven i la generalització dels camions que ara veiem. Es va fer, per descomptat, per raons de comoditat per al xofer i, també, perquè amb cabines més grans el vehicle guanya en estabilitat i, en ser el motor al morro, aquest pot ser més gran i potent. Així, els camions americans en guanyen en tot (velocitat, estabilitat, comoditat i estètica) als europeus menys en dues coses: en potència i eficiència. Es pot dir que, respectant la limitació de mesures vigent, marques com Volvo, Scania o Iveco han construït camions amb morro a Europa
