Recents treballs arqueològics de control en el desenvolupament d’unes obres a Tàrrega, la capital de l'Urgell, han permès localitzar restes d’ossos que s’han pogut identificar com a pertanyents a dues inhumacions de la necròpolis medieval jueva coneguda com les Roquetes i documentada al municipi. Fins al moment, s’ha confirmat la localització de restes òssies corresponents a dos enterraments en fosses individuals i s'espera que durant els treballs en curs es puguin localitzar més. Gràcies a la troballa, es podrà ampliar la investigació historiogràfica existent sobre la necròpoli jueva targarina, considerada de gran valor històric donat que és un dels dos únics testimonis de pogroms al territori de l'antiga Corona d'Aragó.
Pogrom
A la primera excavació a les Roquetes, duta a terme l’any 2007, es van localitzar un total de 182 enterraments individuals i 69 individus enterrats en 6 fosses comunes. La majoria d'ells presentaven clars indicis de violència, fet que va permetre identificar-les com a corresponents a víctimes d'un atac a mans d'altres targarins que va patir call jueu de Tàrrega l’any 1348, en ple episodi de pesta negra a Europa. Algunes peces recuperades a les Roquetes formen part actualment de l’exposició permanent 'Tragèdia al Call - Tàrrega 1348', que la capital de l’Urgell va inaugurar l’any 2014. En aquest sentit, els investigadors també volen esbrinar si les restes que han aparegut ara podrien correspondre al moment posterior a l’esmentat assalt al call. És a dir, a la població jueva que va sobreviure a aquest episodi i a les famílies jueves que s’instal·laren de nou al call després de l’atac i que possiblement moririen per causes naturals.
Vestigi únic
Les fosses comunes del jaciment de les Roquetes de Tàrrega són considerats els únics testimonis de pogroms contra la comunitat jueva durant l’edat mitjana localitzats a Catalunya. Fora de Catalunya, únicament s’ha documentat un altre possible cas a València. Els treballs ara en curs es van iniciar a finals de juliol i, després d’una aturada de les obres, es van reprendre el 21 d’agost, essent en aquesta darrera fase quan s’han localitzat els enterraments. Les intervencions arqueològiques es duen a terme amb el permís i seguiment del Departament de Cultura de la Generalitat, qui ha informat la comunitat jueva de Catalunya de les restes localitzades. L’equip d’arqueologia no descarta localitzar més inhumacions, donat que la intervenció es realitza en un indret pròxim a zones excavades l’any 2007 amb una important presència d’enterraments que dataven d’entre els segles XIV i XV. Les arqueòlogues i antropòlogues estudiaran els cossos localitzats per aprofundir en els costums funeraris de l’època, edats, aspectes entorn la salut i en alguns casos possibles causes de la mort. A més, es tindrà cura de documentar i recuperar la possible presència d’objectes personals o funeraris susceptibles de ser museïtzats, com amulets, anells, collarets o agulles de mortalla.