Se suposa que el cotxe elèctric és el futur, però ja hi ha experts que aconsellen que, si estàs pensant a comprar-ne un, esperis una mica, ja que es tracta d'una tecnologia que encara no és madura i, per això, els vehicles que ara es comercialitzen són excessivament cars. Per què? Doncs perquè la demanda encara no és l'esperada i perquè, i això és el més preocupant, hi ha una sèrie de problemes encara són solució que podrien ajornar el final d'aquesta revolució en curs o, fins i tot, avortar-la.
Una demanda de minerals que la indústria no pot satisfer
El primer dels problemes té a veure amb els materials que es necessiten per proveir la demanda prevista d'aquí a 2035. Per construir una bateria elèctrica fa falta liti, com tots sabem, però, també, níquel, grafit i cobalt. I si comptem que la demanda de bateries es multiplicarà per sis d'aquí a 2032, resulta que, segons l'agència d'informes i preus Benchmark Minerals Intelligence, necessitarem 384 noves mines a tot el món. D'elles, 74 hauran de ser de liti i la seva capacitat mínima de producció ha d'equivaler o superar les 45.000 tones de liti anuals. El greu problema rau a que, de moment, no hi ha 45 jaciments amb aquestes característiques que s'hagin localitzat i estiguin en condicions de començar a explotar-se abans de 2035. Per solucionar-lo, es parla ja de començar a reciclar liti: si s'aconsegueix, n'hi hauria prou amb obrir només 59 mines i s'estima que cada explotació tarda a construir-se, com a mínim, cinc anys.
Grafit, níquel i cobalt
El liti, amb tot, només és una part del problema. Si ens fixem en el grafit, resulta que actualment funcionen a tot el món 70 mines d'aquest material i que cada una d'elles produeix unes 56.000 tones anuals. Les mines necessàries per proveir la demanda seran 97 més. També, caldrà produir grafit sintètic amb coc de petroli o brea de quitrà d'hulla i, per proveir la demanda, faran falta 54 plantes capaces de sintetitzar fins a 57.000 tones. Aquest grafit sintètic es tindrà que barreja amb el material per produir els ànodes de les bateries. Tanmateix, aquests necessitats podrien ser menors perquè, si s'aconsegueix dissenyar bateries que puguin funcionar amb més silici i menys grafit a l'ànode, les necessitats seran menors.
Finalment la indústria del níquel i del cobalt, minerals que també són imprescindibles, haurà d'ampliar igualment la seva capacitat de producció: es necessitaran 72 mines noves de níquel capaces de produir 42.500 tones a l'any i 62 de cobalt que puguin extreure 5.000 tones anuals. Si som capaços de millorar les tecnologies de reciclatge d'aquests materials, el volum de noves mines necessari serà menor.
A tots aquests problemes cal afegir-li'n un altre: l'increment constant del preu del liti, que ha crescut en un 900% des de gener de 2020. El grafit sintètic no es queda enrere, ja que el seu preu ha crescut un 200% durant els últims 57 mesos. El resultat és el que veiem als concessionaris: cotxes elèctrics més cars, més petits i amb menys autonomia que els vehicles tradicionals. I el pitjor de tot és que les previsions indiquen que els preus de les matèries primeres imprescindibles per fabricar una bateria continuen pujant. Què tal si ens comprem una bicicleta? Sense motor, clar.